Logo Institut del Teatre
Autor/s: Frederic Soler
Local estrena: Teatre Odeon
Data estrena: 6 abril 1866
Lloc publicació: Barcelona
Editorial/s: Eudald Puig
Data publicació: 1867
Redactor/a: Ramon Bacardit
Descripció

Amb l'estrena d'aquest drama costumista Frederic Soler iniciava un tipus de teatre que hauria de batejar com a «drama de veritables costums catalans» i que consolidaria una fórmula d'èxit per al dramaturg. L'obra mostra com l'honestedat i la lleialtat acaben sent premiades malgrat l'oposició dels personatges antagonistes, que representen l'egoisme i la falta d'escrúpols. El model de què parteix l'autor és el del melodrama amb final feliç, al qual afegeix elements d'humor i de color local per arribar millor al seu auditori. L'obra transcorre en l'època de la Guerra dels Matiners i presenta la història de Roser, una òrfena d'una família rica, les joies de la qual van desaparèixer amb la mort dels seus pares. Recollida per Mateu, que acollí també el fidel mosso Bernat, Roser s'enamora del fill petit del seu protector, endeutat amb un francès que viu també a casa seva i que mostra estar enamorat d'ella. A la fi les joies apareixen i es resolen els conflictes amb el francès i amb els carlins. Seguint la tradició del teatre costumista, els personatges són plans i representen més aviat atributs fixos, com el vell Bernat, imatge de l'avi repatani però bondadós que a més suposa un lligam amb el passat pel fet d'haver viscut la batalla del Bruc. Mateu representa el pare de famíla que vigila sobretot l'honor domèstic en la línia dels pagesos honrats del teatre espanyol del segle d'or i que havia sobreviscut amb algunes variacions en la comèdia neoclàssica del segle XVIII.

Soler utilitza hàbilment els elements provinents de la tradició costumista i els sap combinar amb d'altres de procedència culta. La trama sentimental i el component melodramàtic es veuen equilibrats amb l'humor que, tot i allunyar-se en part de l'habitual a les seves gatades, manté una considerable frescor. La hibridesa del text fou en bona part la clau de l'èxit: l'autor aconseguí oferir un model de drama que responia a les necessitats d'una audiència educada en la sensibilitat romàntica però que valorava especialment uns referents propers.


Significació

Si les representacions de Les joies tingueren èxit, tant o més en tingueren les edicions de l'obra: si la primera edició s'exhaurí en vuit dies, la segona ho féu en quinze, i el 1871 encara se'n feien tiratges de vint mil exemplars. El 1908 la impremta de Salvador Bonavia encara en publicava una vuitena edició, i el 1918 L'Escena Catalana en tirava la dotzena. El 17 d'octubre de 1868 el setmanari La Barretina començava a treure en forma de fulletó la versió en novel·la. Tot un fenomen en el modest mercat literari català. L'estrena fou rebuda amb crítiques majoritàriament positives, i es conserva una traducció francesa en prosa del text que no es va arribar a publicar. El 1874, Leandre Torremé en féu una versió en la varietat valenciana (Les choies de la Roseta) que s'estrenà al Teatre Russafa de València. Al Teatre Romea es presentà una versió de l'obra en català normativitzat el 1966 amb motiu de commemorar-se el centenari de l'estrena.


Bibliografia

Paré, Josep. «Dels conflictes a Les joies de la Roser». A: Domingo, Josep M.; Gibert, Miquel M. (eds.). Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el Teatre català al segle XIX, El Vendrell, 28,29 i 30 de setembre de 1995. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000, p. 389-406.

Torrent, Joan. «El estreno del drama «Les joies de la Roser». Destino, núm. 1495-1499 (abril 1996), p. 26.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x