Josep M. de Sagarra i de Castellarnau

Dramaturg

Nascut en una família de l'aristocràcia antiga, era fill de l'historiador i sigil·lògraf Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 1853-1939). Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, es va dedicar professionalment, però, a la literatura, al teatre i al periodisme. Va ser molt conegut i aplaudit com a poeta i com a autor dramàtic, però la seva producció abasta, també, la novel·la, les memòries, el llibre de viatges, l'article periodístic, la crítica teatral i la traducció, gèneres en els quals va assolir resultats excel·lents.

Com a consequència de la Guerra Civil i l'esclat revolucionari del 1936, es va exiliar a Franca, des d'on va emprendre un llarg viatge a la Polinèsia a primers del 1937 acompanyat de Mercè Devesa, amb qui s'havia casat a París l'any anterior. Va ser pare del periodista i crític teatral Joan de Sagarra i Devesa (París, 1938).

Va retornar a Catalunya el 1940, i durant la Segona Guerra Mundial va prestar ajut als serveis d'informació de les forces aliades i va mantenir contactes amb l'oposició política i cultural antifranquista. No va poder reemprendre la seva activitat pública com a escriptor fins al 1946, quan el règim franquista va autoritzar de nou, amb moltes restriccions, les representacions de teatre català. Des de llavors va tornar a aconseguir èxits de públic molt notables amb alguns dels seus poemes dramàtics, amb alguna peça de teatre religiós —La ferida lluminosa (1954)— i amb versions lliures d'obres clàssiques del teatre d'humor per a l'actor Joan Capri. Relativament distanciat de l'oposició política catalana, va obtenir un cert reconeixement del règim franquista amb la concessió de la Cruz de Alfonso X el Sabio el 1961, el mateix any de la seva mort, víctima d'un càncer.

Sens dubte, Josep Maria de Sagarra és el dramaturg més característic del teatre poètic català. I, tot i que va utilitzar la prosa en els intents de renovació de la seva obra dramàtica —amb peces ambicioses com La fortuna de Sílvia i, sobretot, Galatea, que no seran ben rebudes pel seu públic, però— i en comèdies i melorames diversos, fou en el poema dramàtic i en la comèdia en vers els gèneres en què aconseguí de superar amb eficàcia els diferents models d'aquest teatre proposats a Catalunya des de les acaballes del vuit-cents fins a la Gran Guerra, i que podem resumir en els següents: l'inspirat en Maeterlinck —algunes temptatives d'Adrià Gual i de Santiago Rusiñol—, el d'influència dannunziana —és el cas de diverses tragèdies d'Ambrosi Carrion i de Ramon Vinyes—, el que apuntava en la Nausica maragalliana i el que intentava definir Josep Carner en el pròleg de la seva traducció d'El somni d'una nit d'estiu.

La seva labor d'autor era conduïda per una concepció escènica en què la idealització és el fonament d'una voluntat sentimental o humorística: «L'escenari és una gran boca oberta, hòrridament esbalandrada, la qual necessàriament ha d'omplir-se cada dia amb la fantasia dels decorats i amb la carn i l'ànima dels actors, perquè la il·lusió de determinats ciutadans s'ha desprès d'uns diners, que de vegades costen de guanyar, per exigir d'aquella boca plena de l'escenari, o llàgrimes o rialles, que el públic anomena distracció, i en definitiva és evasió i descans del nostre pa de cada dia, per anar a la caça del somni».

Ja en el primer text per a l'escena —Rondalla d'esparvers (1918)—, Sagarra traça algunes línies bàsiques del poema dramàtic, que completarà en obres posteriors: un món atemporal o pretèrit; una ambientació generalment rural; una trama molt senzilla que gira, sovint, a l'entorn d'una forma o altra de triangle amorós; uns personatges —hereus i pubilles, hostalers, amos i servents— que «passen de l'enfrontament i de la incomprensió a la il·luminació de la veritat produïda per la innocència»; unes accions dramàtiques que neixen de les passions personals i que troben solució en els cops d'efecte i en el sentimentalisme; un final feliç que obliga a recórrer al penediment i al perdó; un vers eloqüent, colorista i sensual. Per tot això, el poema dramàtic sagarrià és, en el fons, més deutor del teatre de Pitarra o de Guimerà que no pas dels models adduïts per l'autor en referir-se a Rondalla d'esparvers: La figlia di Iorio, de Gabriele d'Annunzio, i Voces de gesta i El embrujado, de Valle-Inclán. Entre els seus millors poemes dramàtics figuren: Marçal Prior, La filla del Carmesí, L'hostal de la Glòria, El Cafè de la Marina i L'alcova vermella.

Des de la perspectiva de la història literària catalana, s'ha remarcat la importància de la influència modernista sobre el teatre sagarrià. Al mateix temps, s'ha assenyalat la impossibilitat de l'escriptor d'orientar la seva obra seguint els cànons noucentistes, malgrat la preocupació compartida per la depuració lingüística. Tot i això, l'actitud profunda de Sagarra no responia, al nostre entendre, als postulats modernistes, que de ben segur no li eren propis, sinó a orientacions romàntiques o, fins i tot, anteriors, tal com va insinuar Josep Pla.

D'altra banda, ja en el seu Primer llibre de poemes (1914), l'escriptor presenta amb una gran claredat les dues grans línies de la seva poesia: l'èpica de les composicions narratives i la lírica dels poemes fonamentalment descriptius. Es pot afirmar, doncs, que Sagarra comença a publicar com a poeta amb una síntesi del que serà el futur desenvolupament de gran part de la seva àmplia producció poètica, en la qual destaquen Cançons de rem i de vela (1923) i el gran poema narratiu El Comte Arnau (1928).

El 1932 Sagarra publicà Vida privada, una novel·la excel·lent en què reflecteix amb desencís l'alta societat barcelonina de finals de la dictadura; una novel·la que va causar escàndol en trobar-hi, una part del públic de l'època, al·lusions a fets i a personatges reals. Tanmateix, potser la seva millor obra narativa són les Memòries (1954), en què evoca, amb una força extraordinària, els antecedents familiars i la seva vida fins a vint-i-cinc anys.

Fruit del viatge a la Polinèsia és el llibre de viatges i diari personal La ruta blava, publicat pòstumanent, el 1964, en la versió original catalana, però que ja havia estat editat en traducció castella —La ruta azul— el 1942. Sagarra, altrament, va publicar dues seleccions dels seus perspicaços, coloristes i amens articles literaris en els volums Cafè, copa i puro (1929) i L'aperitiu (1937). L'any 2001 va ser publicat un recull d'articles no reunits en llibre fins llavors, L'ànima de les coses (Articles a La Publicitat, 1922-1929).

8 gener 1918. Rondalla d'esparvers. T. Romea. C. Romea

7 gener 1919. Joan Enric. T. Romea. C. Romea.

6 octubre 1919. Dijous Sant. T. Romea. C. Romea. 

21 maig 1921. L'estudiant i la pubilla. T. Romea. C. Romea.

10 Juliol 1921. El jardinet de l'amor. T. Romea. C. Romea.

12 maig 1922. Cançó de taverna. T. Romea. C. Romea.

24 octubre 1922. El matrimoni secret.T. Romea. C. Romea.

7 maig 1923. El foc de les ginesteres. T. Romea. C. Romea.

20 maig 1923. Cançó d'una nit d'estiu. T. Romea. C. Romea.

10 octubre 1923. Les veus de la terra. T. Romea. C. Romea.

14 novembre 1924. Fidelitat. T. Romea. C. Romea.

10 juny 1924. La careta. D. Adrià Gual. Sala Myria. C. Teatre Íntim.

5 maig 1925. El senyor Pupurull (Versió lliure d'un original de Molière). T. Romea. C. Romea.

15 desembre 1925. La follia del desig.T. Romea. C. Romea.

29 octubre 1926. Marçal Prior. T. Novetats. C. Novetats 

1 octubre 1927. Un estudiant de Vic. T. Novetats. C. Novetats.

14 desembre 1927. L'assassinat de la senyora Abril. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.

28 abril 1928. La Llúcia i la Ramoneta.T. Novetats. C. Novetats.

30 octubre 1928. Les llàgimes d'Angelina. T. Novetats. C. Novetats. 

16 abril 1929. Judit. T. Novetats. C. Novetats.

5 octubre 1929. La filla del Carmesí. T. Novetats. C. Novetats.

10 abril 1930. Gardènia. T. Talia. C. Talia.

19 abril 1930. El cas del senyor Palau. T. Novetats. C. Novetats.

17 octubre 1930. La corona d'espines. T. Novetats. C. Novetats.

2 març 1931. La perla negra. T. Novetats. C. Novetats.

18 novembre 1931. La priora del Roser. T. Novetats. C. Novetats.

7 octubre 1931. L'hostal de la Glòria. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.

10 octubre 1931. Les tres gràcies. T. Novetats. C. Novetats.

26 març 1932. L'alegria de Cervera. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.

7 octubre 1932. Desitjada. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.

14 febrer 1933. El Cafè de la Marina. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.

3 octubre 1933. L'Estrella dels Miracles. T. Romea. C. Maria Vila-Pius Daví.

9 novembre 1934. La plaça de sant Joan. T. Romea. C. Josefina Tàpias-Alexandre Nolla.

21 març 1935. La Rambla de les Floristes. T. Romea. C. Mercè Nicolau-Ramon Martori.

20 abril 1935. Reina. T. Nou. C. Maria Vila-Pius Daví.

30 octubre 1935. Roser florit. T. Novetats. C. Mercè Nicolau-Ramon Martori.

28 maig 1936. La cançó de la Filla del Marxant. T. Espanyol. C. Maria Vila-Pius Daví.

17 octubre 1946. El prestigi dels morts. T. Romea. C. Romea.

5 abril 1947. La fortuna de Sílvia. T. Romea. C. Romea.

15 desembre 1948. Galatea. T. Victòria. C. Victòria.

15 novembre 1948. Ocells i llops. T. Apol·lo. C. Maria Vila-Pius Daví.

17 novembre 1949. L'hereu i la forastera. T. Romea. C. Romea. 

18 abril 1950. Els comediants. T. Romea. C. Romea.

8 novembre 1950. Les vinyes del Priorat. T. Romea. C. Romea.

15 febrer 1952. L'alcova vermella. T. Romea. C. Romea.

26 novembre 1952. L'amor viu a dispesa. T. Romea. C. Romea.

18 novembre 1954. La ferida lluminosa. D. Esteve Polls. T. Romea. C. Romea. 

28 octubre 1955. La paraula de foc. T. Romea. C. Romea.

16 abril 1958. El pobre d'esperit i els altres. T. Guimerà. C. Lluís Orduna.

29 desembre 1959. Soparem a casa. T. Romea. C. Romea.

27 gener 1960. El senyor Perramon (versió lliure d'un original de Molière). T. Candilejas. C. Joan Capri.

20 maig 1961. El fiscal Requesens (versió lliure d'un original de Nikolai V. Gògol). D. Antoni Chic. T. Candilejas. C. Joan Capri.

27 novembre 1923. El barret de cascavells (original de Luigi Pirandello). T. Romea. C. T. Romea.

25 febrer 1959. Les alegres casades de Windsor (original de William Shakespeare). D. Frederic Roda. T. Romea. C. ADB.

L'estudiant i la pubilla. Barcelona: Publicacions Especials de La Revista, 1921.

El jardinet de l'amor. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1922.

El foc de les ginesteres. Barcelona: Edicions Pàtria, 1923.

Dijous Sant. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1923.

Les veus de la terra. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1923.

La careta. Cançó d'una nit d'istiu. Barcelona: Llibreria Italiana, 1924.

Fidelitat. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1924.

Cançó de taverna. La careta. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1925.

La follia del desig. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1925

El senyor Pupurull. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1925.

Marçal Prior. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1926.

Un estudiant de Vic. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1927.

L'assassinat de la senyora Abril. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1927.

La Llúcia i la Ramoneta. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1928.

Les llàgrimes d'Angelina. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1929.

Judit. Sabadell: Edicions La Mirada, 1929.

La Fiilla del Carmesí. Barcelona: Les Ales Esteses, 1929.

La corona d'espines. Barcelona: Llibreria Millà, 1930.

L'hostal de la Glòria. Barcelona: Llibreria Millà, 1932.

L'alegria de Cervera. Barcelona: Llibreria Millà, 1932

Desitjada. Barcelona: Llibreria Millà, 1932.

L'Estrella dels Miracles. Barcelona: Llibreria Millà, 1933.

El Cafè de la Marina. Barcelona: Llibreria Millà, 1933.

La plaça de Sant Joan. Barcelona: Llibreria Millà, 1934.

Gardènia. Barcelona: Llibreria Millà, 1935. 

La Rambla de les Floristes. Barcelona: Llibreria Millà, 1935.

Reina. Barcelona: Llibreria Millà, 1935.

Roser florit. Barcelona: Llibreria Millà, 1935.

La cançó de la Filla del Marxant. Barcelona: Llibreria Millà, 1936.

La ferida lluminosa. Barcelona: Selecta, 1955.

La fortuna de Sílvia. Galatea. Barcelona: Selecta, 1976.

Joan Enric. Barcelona-Sant Boi de Llobregat: Publicacions de l'Institut del Teatre: Edicions del Mall, 1985.

Teatre de William Shakespeare. Barcelona: Edicions Calíope, 1945 (7 volums en edició de bibliòfil).

Teatre de Shakespeare (Coriolà. Juli Cèsar. Antoni i Cleopatra). Barcelona: Alpha, 1958.

Teatre de Shakespeare (El mercader de Venècia. La tempestat. L'amansiment de l'harpia). Barcelona: Alpha, 1959.

Teatre de Shakespeare (Romeo i Julieta. Otel·lo. Macbeth). Barcelona: Alpha, 1958.

Teatre selecte 1. Barcelona: Selecta, 1950.

Teatre selecte 2. Barcelona: Selecta, 1950.

Teatre selecte 3. Barcelona: Selecta, 1952.

Teatre selecte 4. Barcelona: Selecta, 1954.

Obres Completes. Teatre 1. Barcelona: Selecta, 1948

Obres Completes. Teatre 2. Barcelona: Selecta, 1949.

Obres Completes. Teatre 3. Barcelona: Selecta, 1952.

Obres Completes. Teatre 4. Barcelona: Selecta, 1964.

Obres Completes. Teatre 1. Barcelona: Selecta, 1979.

Obres Completes. Teatre 2. Barcelona: Selecta, 1981.

Obres Completes. Traduccions. Teatre de William Shakespeare I. Barcelona: Selecta, 1986.

Obres Completes. Traduccions. Teatre de William Shakespeare II. Barcelona: Selecta, 1989.

Obres Completes. Traduccions. Teatre de William Shakespeare III. Barcelona: Selecta, 1990.

Shakespeare. Teatre. Barcelona: Publicacions de l'Institut del Teatre: Bruguera, 1979-1986 (28 volums).

Obra Completa. Teatre 1. València: Tres i Quatre, 2006 (Edició crítica)

Obra Completa. Teatre 2. València: Tres i Quatre, 2007 (Edició crítica).

Obra Completa. Teatre 3. València: Tres i Quatre, 2008 (Edició crítica).

Obra Completa. Teatre 4. València: Tres i Quatre, 2009 (Edició crítica).

Obra Completa. Teatre 5. València: Tres i Quatre, 2012 (Edició crítica).

Crítiques de teatre. La Publicitat, 1922-1927. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1987.

Badia, Alfred. «Josep Maria de Sagarra, home de teatre». Serra d'Or, (març 1981), p. 147-151. A: Badia, Alfred. Crítica, somni, projecte, recerca. Barcelona: La Llar del Llibre, 1987, p. 58-68.

Benach, Joan-Anton. «Barcelona a l'obra teatral i crítica de Josep M. de Sagarra». A: Gallén, Enric (ed.). Sagarra i Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995, p. 111-168.

Carbonell, Jordi. «L'obra dramàtica de Josep Maria de Sagarra». A: Sagarra, Josep M. de. Obres Completes. Teatre IV. Barcelona: Selecta, 1964, p. 1345-1406. Reproduït a: Sagarra, Josep M. de. Obres Completes. Teatre II. Barcelona: Selecta, 1981, p. 1233-1264.

Coca, Jordi. «Josep M. de Sagarra». A: Coca, Jordi. Qüestions de teatre. Barcelona: Edicions 62: Publicacions de l'Institut del Teatre, 1985, p. 117-126.

Corbella, Ferran J. «Josep M. de Sagarra. Un dramaturg entre el modernisme i el noucentisme (1918-1936)». Revista de Catalunya, núm. 136 (1999), p. 80-118.

Corbella, Ferran J. «Josep M. de Sagarra. Un dramaturg entre l'europeisme i el franquisme (1940-1961)». Revista de Catalunya, núm. 137 (1999), p. 98-118.

Espinàs, Josep M. Josep M. de Sagarra. Barcelona: Alcides, 1962.

Espinàs, Josep M. Relacions particulars. Barcelona: La Campana, 2007, p. 133-151.

Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Millà, 1978. p. 224-230 i 273-279.

Fàbregas, Xavier. «L'ideari català». A: Fàbregas, Xavier. Teatre català d'agitació política. Barcelona: Edicions 62, 1969, p. 161-180 (esp. 178-180).

Fuster, Joan. «El cas a part de Josep M. de Sagarra». A: Fuster, Joan. Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, 1972, p. 217-221.

Gallén, Enric; Gustà, Marina. «Josep Maria de Sagarra». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Volum 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 463-495.

Gallén, Enric; Gustà, Marina (ed.). Sagarra i Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.

Gallén, Enric; Gustà, Marina. «Teatre i societat a la Catalunya d'entreguerres». A: Gabriel, Pere (dir.). Història de la cultura catalana. República, autogovern i guerra (1931-1939). Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 149-164

Gibert, Miquel M. «Introducció al teatre de Josep M. de Sagarra». A: Sagarra, Josep M. de. Teatre 1, València: Tres i Quatre, 2006, p. VII-LII.

Guansé, Domènec. «Josep M. de Sagarra». A: Guansé, Domènec. Abans d'ara. Retrats literaris. Barcelona: Edicions El Mèdol, 1994, p. 133-139.

Molas, Joaquim. «El cas Sagarra». A: Molas, Joaquim. La literatura de postguerra. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 1966. p. 39-53.

Molas, Joaquim. «El darrer teatre de Josep Maria de Sagarra». A: Molas, Joaquim. Lectures crítiques. Barcelona: Edicions 62, 1975, p. 124-128.

Permanyer, Lluís. Sagarra vist pels seus íntims. Barcelona: La Campana, 1991.

Pla, Josep. «Josep Maria de Sagarra i el seu teatre». A: Pla, Josep. Homenots (Quarta sèrie). Barcelona: Destino, 1975, p. 9-45.

Serrahima, Maurici. «Josep Maria de Sagarra». A: Serrahima, Maurici. Dotze mestres. Barcelona: Destino, 1972, p. 333-365.

Sobré, Josep-Miquel. La poesia dramàtica de Josep M. de Sagarra. Cabrera de Mar: Galerada, 2011.

Portals i enciclopèdies en línia amb entrades sobre Josep M. de Sagarra:

Portal Lletra

Enciclopèdia Catalana

Viquipèdia

AELC