Logo Institut del Teatre
Autor/s: Anònim
Redactor/a: Lenke Kovács
Descripció

La Representació de la Mort es considera l'obra més reeixida del manuscrit Llabrés (núm. 36, Ms. 1139, Biblioteca de Catalunya). A diferència del que s'observa en la dansa de la mort medieval, en l'obra mallorquina la figura al·legòrica de la Mort personificada escull les seves víctimes aleatòriament, sense seguir l'ordre jeràrquic habitual: començant pel papa o emperador i baixant en grau de jerarquia, sovint alternant un religiós amb un seglar. Un altre tret innovador de l'obra mallorquina és el fet que els personatges no apareixen principalment retratats d'acord amb l'estament o l'edat que representen, sinó que són mostrats, sobretot, com a éssers humans amb les seves pròpies pors, esperances i ambicions. El missatge principal de la peça no gira a l'entorn del poder igualador de la Parca, sinó que se centra en les conseqüències que la condició de mortals té sobre la consciència, els pensaments i les accions de l'home. Hi ha un gir des d'un apropament col·lectiu cap a un enfocament individualitzat al tema de la mort, d'acord amb la creixent consciència d'individualitat al Renaixement. Pel fet de mostrar les diferents maneres en què l'home afronta la mort, l'obra mallorquina està emparentada amb les Ars moriendi medievals. Al mateix temps, però, la peça representa una adaptació de la tradició de danses de la Mort medievals per a un públic del segle XVI. Igual que a la dansa, la Mort convoca un nombre de representants dels diferents estaments de la societat i de diferents edats. El que s'emfasitza és la importància de la resposta de cadascú, cosa que és especialment subratllada en el cas del Jove, que és l'únic que gaudeix del privilegi de poder seguir vivint fins a la vellesa. L'autor anònim introdueix aquest caràcter per desfer les esperances de la gent d'obtenir la salvació mitjançant un penediment a l'últim moment, reprenent així el tema polèmic de la justificació per la fe (Romans 3, 22-25) o per les bones obres (Jaume 2, 14-26). Un altre personatge que destaca de la resta és el Frare, que és presentat com un exemple a seguir no tant perquè practica el que es coneix com a "menyspreu del món", sinó perquè és l'únic personatge que viu d'una manera conscienciosa. Això no obstant, també mostra la fragilitat humana i sent por davant de la Mort, el que fa que el seu retrat guanyi en credibilitat. Josep Romeu i Figueras (1995, p. 39-40) assenya que alguns dels passatges de la Representació utilitzen fragments de la traducció catalana i de la continuació de la Danse Macabre francesa del cementiri dels Innocents de París, de Pere Miquel Carbonell i Gaspar Nadal. Hi ha també coincidències amb les Cobles de la mort, reproduïdes al final del Llibre del venturós pelegrí, un poema narratiu de finals del segle XVI que va gaudir de gran popularitat fins al segle XIX.


Bibliografia

Kovács, Lenke. «Frightened or Fearless: Different Ways of Facing Death in the Sixteenth-Century Majorcan Representació de la Mort». A: Oosterwijk, Sophie; Knöll, Stefanie (eds.). Mixed Metaphors – The Dance Macabre. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2011, p. 207-236.

Kovács, Lenke. «La Representació de la Mort (Ms. 1139, Biblioteca de Catalunya): continuïtat i innovació d’un gènere didacticoreligiós». A: Alemany, Rafael; Chico, Rafael (eds.). Literatures ibèriques medievals comparades / Literaturas ibéricas medievales comparadas. Alacant: Universitat d’Alacant: Sociedad Española de Literatura General y Comparada, 2012, p. 257-269.

Llabrés, Gabriel. «Repertorio de "consuetas", representadas en las iglesias de Mallorca. Siglos xv y xvi». Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, núm. 5 (1909), p. 920-927.

Massip, Francesc; Kovács, Lenke. «Les Franciscains et le genre macabre: Les Danses de la Mort et la prédication». European Medieval Drama, núm. 8, 2004, p. 91-105.

Massip, Francesc; Kovács, Lenke. El baile: conjuro ante la muerte. Presencia de lo macabro en la Danza y la Fiesta Popular. Ciudad Real: Consejo Internacional de organización de festivales de folkore and Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, 2004.

Massot i Muntaner, Josep. «Notes sobre el text i l’autor de la "Representació de la Mort"». A: Serta philologica F. Lázaro Carreter natalem diem sexagesimum celebranti dicata. Vol 2. Madrid: Cátedra, 1983, p. 347-353.

Romeu i Figueras, Josep ([1957-1958] 1994-1995). «La Representació de la Mort, obra dramática del siglo XVI, y la Danza de la Muerte». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 27, p. 181-225, reeditat dins Romeu i Figueras, Josep. Teatre català antic. Barcelona: Curial, vol. 3, 1994-1995, p. 17-95.

Romeu i Figueras, Josep ([1979-1980] 1994-1995). «Francesc d’Olesa, autor dramàtic: una hipòtesi versemblant». Randa, núm. 9, (homenatge a Francesc de B. Moll, 1), p. 127-137, reeditat dins Romeu i Figueras, Josep. Teatre català antic. Vol. 3. Barcelona: Curial, 1994-1995, p. 96-112.

Rossich, Albert. «Francesc d’Olesa i la Nova art de trobar». A: Ferrando, Antoni; Hauf, Albert G. (eds.). Miscel·lània Joan Fuster. Vol. 3. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes and Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, p. 267-295.

Rossich, Albert. «Dues notes sobre la Dansa de la Mort als països de llengua catalana». A: Sirera, Josep Lluís (ed.). La Mort com a personatge, l’assumpció com a tema, Actes del VI Seminari de Teatre i Música medievals, Elx, 29 al 31 d’octubre de 2000. Elx: Ajuntament d’Elx, 2002, p. 337-346.

Shoemaker, W. «The Llabrés Manuscript and Its Castilian Plays». Hispanic Review, núm. 4 (1936), p. 239-255.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x