Logo Institut del Teatre
Autor/s: Santiago Rusiñol i Prats
Local estrena: Teatre Romea
Data estrena: 17 abril 1903
Lloc publicació: Barcelona
Editorial/s: Tipografia de L'Avenç
Data publicació: 1903
Redactor/a: Joan Tomàs Martínez Grimalt
Descripció

L'hereu d'una família d'humils teixidors torna a casa després d'haver passat per l'experiència de la guerra de les Filipines. És rebut com un heroi per les seves proeses bèl·liques, però el seu caràcter s'ha vist modificat per l'experiència. A causa de la fama i del pas per l'exèrcit ha patit una transformació que l'ha convertit en un ésser gandul, desvergonyit i sense cor. Abandona la feina i es dedica a la beguda, al joc i a la seducció. A partir d'aquí, comença un procés en què entra en conflicte amb el seu món anterior, en el qual esdevé un element estrany i pertorbador.
Pel que fa a l'estructura, l'obra ve presidida per la dicotomia que s'estableix entre dos personatges antagònics, l'Hèroe i Joan, un humil treballador tèxtil. Tots dos han servit a la guerra colonial, però amb resultats ben diferents. Si l'Hèroe ha tornat carregat de fama i de prestigi militar, Joan només ha tornat debilitat i malalt; si el primer ha tornat per rebre elogis i distincions, el segon ha tornat per anar directament al seu antic lloc de treball. En el fons, ambdós són víctimes, amb resultats diferents, de la guerra i del militarisme. Un element fonamental en aquest esquema és la reivindicació dels valors del món menestral i de l'ofici, encarnats per Joan i pels pares de l'Hèroe. Uns valors que, al seu torn, són símbol identitari de catalanitat i que acabaran triomfant.


Significació

La peça, a banda de constituir una aferrissada defensa d'aquests valors, també és presentada com un retrat amarg i crític de la guerra. Margarida Casacuberta (1997) afirma que l'autor va aconseguir desfer un dels grans tabús que encara sobrevolaven l'escena, el de la infal·libilitat militar, al marge d'assolir, amb l'estrena al Romea, un autèntic bany de masses i el suport incondicional del catalanisme en les controvèrsies que seguiren aquesta primera representació. I és que l'exèrcit i els sectors dirigents de la Restauració, des del final de la guerra, havien esdevingut un blanc recurrent dels sectors regeneracionistes i una part del catalanisme, en tant que encarnaven els pitjors valors: el centralisme més furibund, el patriotisme més tronat i l'immobilisme a ultrança. A més, com bé esmenta Marfany (1975), se'ls culpava de la catàstrofe colonial i de la corrupció i decadència de l'Estat. Dins l'evolució de l'obra de Rusiñol, probablement L'hèroe és una de les mostres més reeixides del seu anomenat període de teatre social (que s'estén del 1901 al 1907) i s'erigeix com un autèntic drama regeneracionista.


Bibliografia
  • Casacuberta, Margarida. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.
  • Corbella, Ferran J. «El teatre "social" de Santiago Rusiñol. De 'Llibertat' a 'La merienda fraternal'». A: Revista de Catalunya, núm. 129 (maig 1998), p. 69-97.
  • Marfany, Joan Lluís. Aspectes del modernisme. Barcelona: Curial,1975.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x