Logo Institut del Teatre
Redactor/a: Francesc Massip
Descripció

És la representació més paradigmàtica del teatre popular català, inscrita en el context de Nadal. Com a estructura teatral, les mostres més reculades s'han de situar a l'edat mitjana en els anomenats drames litúrgics que es feien pels volts de Nadal dintre dels temples. Els primers textos escènics conservats en català sobre el tema són del segle XV, però l'evolució i pervivència és extremament prolífica. Del segle XVI es conserven una dotzena de textos del cicle nadalenc, encara ajustats a la tradició antiga i fidels als relats evangèlics. A partir del segle XVII els episodis bíblics van perdent relleu, mentre que l'element còmic i laic es va emparant de la representació, de la qual es multipliquen les versions tant d'inspiració popular com culta. A Catalunya, a banda del text anònim de Mataró (1774), el notari Ignasi Planes escriví uns exitosos Pastorets (1799), Jaume Piquet una Degollació dels ignocents (Barcelona 1871) i Miquel Saurina Los pastorets de Betlem (Vic, 1887). Ara bé, les obres clau que han mantingut una llarga vitalitat durant tot el segle XX són les de Serafí Pitarra (El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, 1891) i de Josep M. Folch i Torres (Els Pastorets o l'adveniment de Jesús infant, 1916). Entre altres moltes versions vuit i noucentistes, encara sovintegen les de Lluís Millà (Borrego i Carquinyoli, 1931), Ramon Pàmies (L'Estel de Natzaret, 1933) i Francesc d'Assís Picas (La flor de Nadal, 1956). La popularitat dels Pastorets no va passar desapercebuda a les forces d'ocupació franquistes, que el 1939 en prohibiren la representació pública. Tanmateix les parròquies, els col·legis religiosos i els centres catòlics acolliren i sostingueren aquest teatre, que dramatitza tres nuclis temàtics essencials: primer, la lluita del bé contra el mal, que expressen tota una concepció del món en què els àngels (comandats per Miquel, el guerrer, i Gabriel, el missatger) s'enfronten als diables (Satanàs, el brutal, i Llucifer, l'astut); segon, el naixement de Jesús, com a història messiànica de la redempció de la humanitat, amb les seqüències típiques (Maria al temple de Jerusalem, la vara florida de Josep, les castes esposalles de tots dos, l'Anunciació, els dubtes i la gelosia de l'ancià davant l'embaràs de la Verge, l'edicte d'empadronament, el viatge de Natzaret a Betlem, el naixement de l'infant en un lloc humil —pessebre, cova o corral)—, l'anunci dels àngels als pastors, l'adoració dels rabadans i l'apoteosi final); tercer, la trama còmica entorn de l'individu i a càrrec dels pastors protagonistes que, com els pallassos de la tradició, representen l'espavilat i el ximple, i que inclouen temes fantàstics com la baixada als inferns d'en Garrofa.

A les Illes abunden les representacions de Pastorells (com els de Ciutadella i Maó, a Menorca) i, sobretot, L'adoració dels Reis o Representació d'Herodes, com la que encara es fa a la plaça des Sitjar de Capdepera (Mallorca), amb la participació de 120 actors i en què destaquen les hilaritats entorn d'Herodes, el dimoni i els doctors de la Llei —que proven de calmar l'enrabiada del reietó de Judea—, la presència lírica de la Sibil·la i la d'un nen que porta l'estel que guia els Reis al capdamunt d'un pal. A Palma, polítics i personatges del món de l'art i la cultura representen anualment Els Reis en la versió que Llorenç Moyà Gelabert de la Portella va escriure el 1966 d'acord amb les estructures tradicionals i inspirada en la consueta oral de Binissalem. A Sant Julià de Lòria (Andorra), d'ençà del 1994 es representen amb gran èxit els Pastorets de Folch i Torres, amb actors del poble i sota la direcció de Frederic Roda Fàbregas. Des de fa 250 anys es representa a Canyada de Biar (l'Alcoià) una representació dels Mags itinerant i a l'aire lliure en què el públic ha de desplaçar-se per seguir els distints episodis, que s'escenifiquen en diferents lloc del poble i de la muntanya veïna.

Entre les iniciatives més recents, destaca la creació de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, l'any 2006, que ofereix unes 150 representacions amb la participació d'unes 4.000 persones entre actors i actrius, músics, cantors, balladors, tècnics, tramoies i organitzadors.

I és que els grans mites de condemnació o salvació i els grans conceptes ideològics que Els Pastorets transmeten continuen tenint la seva incidència i vigència en l'imaginari de la societat actual.


Bibliografia

Fàbregas, Xavier. Josep M. Folch i Torres i el teatre fantàstic. Barcelona: Editorial Millà, 1980.

Huerta, Ferran. «Els drames de Nadal Teatre Medieval Català i les tradicions llegendàries». A: El Teatre durant l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986, p. 39-47.

Prat, Joan. «Dels Evangelis apòcrifs als Pastorets d’autor: continuïtats i discontinuïtats d’un mite bíblic». A: Simposi d’antropologia cultural sobre Xavier Fàbregas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, p. 57-84.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x