Logo Institut del Teatre

Jaume Roca, 'Un pagès d'Andratx'

Comparteix
Data de naixement: 1840
Lloc de naixement: Andratx, Mallorca, Illes Balears
Data de defunció: 1912
Lloc de defunció: Andratx, Mallorca, Illes Balears
Redactor/a: Francesc Perelló
Identificacio/ns

Dramaturg


Biografia

De formació autodidacta, va treballar en una teulera del seu poble natal fins que fou acomiadat per enamorar-se i posteriorment contreure matrimoni amb la filla del propietari, que no veia amb bons ulls la relació. Per aquest motiu, després es convertí en gerrer ambulant, i d'aquí li ve el malnom d'Es Gerrer. Republicà convençut —fou cap del partit republicà—, va prendre part de manera molt activa en els aixecaments revolucionaris que tingueren lloc el 1868 a Andratx. La seva activitat política —el 1873 fou tinent d'alcalde del seu municipi— va fer que s'interessàs pel teatre, no tan sols com a autor de diverses obres, sinó també com a impulsor d'una companyia ambulant pròpia i d'un petit teatre estable al seu poble, anomenat Sa Gerreria o Teatre Roca. Al marge de la seva faceta com a dramaturg, es dedicà a la poesia; els seus poemes acostumaven a ésser una defensa de les tesis dels lliurepensadors.
Signà les seves obres amb el pseudònim Un pagès d'Andratx. La majoria de les seves obres parodien fets públics que van tenir lloc a Andratx. La primera que sembla que va escriure fou Sa revolució d'un poble (1869), en quatre actes i quatre quadres i centrada en la descripció de la revolta del 1868 que va tenir lloc a Andratx. Escrita en prosa i en vers i publicada el 1874, hi apareixen amb noms simbòlics —per exemple, Don Quijote i Farinjea— tot un seguit de personatges que són caricaturitzats i que són un reflex dels qui van aprofitar aquelles circumstàncies per arribar a fer-se amb el control del poble. Hi destaca la reproducció de documents, que aporta objectivitat a la història que recrea. En paraules de Joan Mas, Sa revolució d'un poble «és el testimoniatge d'un republicà ressentit per l'exclusivisme dels liberals i progressistes a l'hora d'atribuir-se el mèrit de la revolució, i la protesta pel repartiment del poder local conseqüència d'aquest exclusivisme». Per altra banda, l'argument de Pancaritat de s'Arracó, peça en un acte i en vers, gira al voltant d'uns fets reals que tingueren lloc el 1871: les baralles que durant el pancaritat del dilluns de Pasqua a l'oratori de Sant Telm protagonitzaren el vicari i l'alcalde —anticlerical i envejós de la posició del vicari— perquè tots dos volien quedar-se amb els diners que els feligresos havien dipositat a la bacina en el transcurs de la missa. Jaume Roca ens mostra una típica situació caciquil i novament fa una caricatura dels dos personatges centrals. Joan Mas i Vives apunta que segurament es va publicar en aquells anys, ja que apareix en els catàlegs de les llibreries de canya i cordill, tot i que l'única edició localitzada és la segona, del 1934.
A Es sogre i sa nora o Es tres companyeros, peça breu en un acte, hi continua havent contingut polític —amb crítiques al Govern—, però hi trobam molts de trets costumistes. Publicada el 1885, els personatges protagonistes també pertanyen a la classe baixa, com els pagesos que surten a Sa revolució d'un poble i a Pancaritat de s'Arracó. Un vell sord —el sen Joan— rep la visita d'uns amics —el sen Pere i el sen Toni—, amb qui parla de política, de la vellesa i del comportament de la seva nora. Finalment, apareix un recaptador d'impostos que tan sols parla en castellà i que provoca tot un seguit de malentesos. L'autor, contrari al jove foraster, es posa al costat dels pagesos honrats. Així mateix, també com a costumista podem considerar la comèdia en tres actes Es torrer des cap des Llebeig. Recull una història tòpica: la de dos enamorats, Miquel, el torrer d'un dels fars de sa Dragonera —illot pròxim al municipi Andritxol—, i Margalida, filla dels amos d'una possessió i que provenen de casa bona. Ambdós topen amb l'oposició dels pares de na Margalida, que prefereixen un altre pretendent de classe superior: Pedro Juan s'Havanero, un indiano que ha tornat enriquit de Cuba. Els dos estimats s'escapen a sa Dragonera i la família d'ella denuncia el torrer perquè ha segrestat la seva filla. Finalment, però, tot acaba bé i els pares d'ella els perdonen. Novament Jaume Roca es posa al costat dels més dèbils. Com a novetat, hi introdueix escenes relacionades amb el món de la mar i temes com el del contraban i l'emigració, fins aleshores insòlits en el teatre fet a Mallorca.
De temàtica històrica és Sa venguda des moros a Andratx, peça en tres actes que escenifica la victòria dels cristians davant dels pirates moros que atacaren Andratx el 2 d'agost del 1578. Allunyada del tractament romàntic o efectista tan propi del drama històric, també hi trobam inserides les seves idees de lliurepensador. Hi destaca la figura de Barba-roja, que, igual que els altres moros, s'expressa en castellà, així com també la mitificació que es fa de Rafel Joan de Son Corso, l'heroi local. Igualment són interessants la reproducció o a la narració de les escenes bèl·liques. Per altra part, Sa vinguda del rei Alfonso XIII a Mallorca o Els amics del Rei és una de les darreres obres que va escriure. Peça en un acte, hi fa una paròdia de la vinguda d'Alfons XIII a Mallorca, fet que va tenir lloc el 25 d'abril del 1904. Com en altres obres, hi trobam dos bàndols: d'una part, els monàrquics que ostenten el poder, i de l'altra, els republicans. Els primers —representats per les autoritats locals: el batlle, el rector, el jutge i síndic i el saig, entre d'altres— són ridiculitzats. Com assenyala Joan Mas i Vives, segurament és autor d'altres obres, avui perdudes i il·localitzables. Una d'aquestes és Es sereno des barrio, que com Es sogre i sa nora o Es tres companyeros figura en els catàlegs de les llibreries populars de l'època.


Significació

Va fer un tipus de teatre de caràcter popular i, en línies generals, la seva obra teatral està molt vinculada a temes polítics, amb una crítica constant al caciquisme local i amb una defensa molt entusiàstica del republicanisme. També s'hi entreveu un clar anticlericalisme i un atac al centralisme. Esdevé una de les escasses mostres de teatre esquerrà mallorquí. Tot i la poca qualitat literària, les seves peces tingueren una gran popularitat.


Publicacions

Sa revolució d'un poble. Palma: Impremta de Bartomeu Rotger, 1874.

Sa venguda des moros a Andratx. Palma: Impremta de Bartomeu Rotger, sense data.

Es sogre i sa nora o Es tres companyeros. Palma: Impremta de Bartomeu Rotger, 1885.

Es torrer des cap des Llebeig. Palma: sense data.

Sa vinguda del rei Alfonso xiii a Mallorca o Els amics del rei. Palma: Tipografia de Bartomeu Rotger, 1904.

Pancaritat de s'Arracó. 2a ed. Andratx: Estampa de Ferragut, 1934.


Bibliografia

Cabrera i Villalonga, Carles. «La producció dramàtica de Jaume Roca i Bauzà (1840-1912)». A: Salord, Josefina (coord.). Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme. Vol. 2. Barcelona: Edicions UIB: Institut d'Estudis Baleàrics: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Institut Menorquí d'Estudis, 2013, p. 219–232. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 44)

Mas i Vives, Joan. El teatre a Mallorca a l'època romàntica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, p. 318, 323-325. (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 13)

Mir, Gregori. Literatura i societat a la Mallorca de postguerra. Palma: Editorial Moll, 1970p. 44-45. (Les Illes d'Or; 98)


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x