Antoni Tutau i Mascla

Director, coreògraf, intèrpret

Antoni Tutau treballà de fuster a Figueres. Després de combatre a la Guerra d'Àfrica com a caporal d'artilleria, va establir-se a Barcelona, on va treballar amb Gervasi Roca als Camps Elisis (1864). Actuarien plegats durant els estius dels anys seixanta i en la Secció Catalana del Teatre Romea, on va quedar-se en fer-hi cap els elements de l'Odeon capitanejats per Frederic Soler (1867-1868). L'any següent Joaquim Garcia Parreño l'enrolà per al Liceu per tres campanyes consecutives (1868-1871).

Fou llavors quan formà companyia amb Joan Perelló al Teatre de l'Olimp i el Saló Novetats (1871). Com a director i primer actor de la secció catalana, escollí Carlota de Mena perquè en fos la primera dama.

A finals dels anys setanta s'estabilitzà com a director al Novetats, tot i que també va encapçalar companyies a l'Espanyol (1879-1880), Liceu (1880-1883), Tívoli (1883-1885) —on estrenaria La taverna de Zola—, el Catalunya (1886-1887) o el Granvia (1893-1895). Al Novetats emparà com a director artístic les campanyes de l'Associació d'Autors Dramàtics Catalans, així com els actors que marxaren del Romea arran de les crisis del 1890 i el 1895. Va actuar i dirigir aquest local fins a la temporada 1896-1897.

Antoni Tutau també va fer gires fora de la capital catalana, com ara a Girona (1868), el Principal de Palma (1874, 1887), l'Euterpe de Reus (1876, 1885), Mataró (1877, 1881, 1894), Tarragona (1879), Sabadell i Terrassa (1891-1892 i 1896-1897), Manresa (1893) o Palamós (1896). El darrer teatre que dirigí fou el Principal de Barcelona, durant la temporada 1897-1898. Va morir d'una afecció cardíaca el 21 d'abril del 1898.

Antoni Tutau va ser el director d'escena més rellevant de la segona meitat del dinou. Va contribuir de manera determinant en la normalització de l'oferta pública de teatre en català. Amb esperit crític, va promoure la introducció en la nostra escena de noves dramatúrgies que poguessin superar els gèneres còmics, costumistes o històrics sobreexplotats i mancats d'alternativa fins llavors. Així, va emparar les estrenes dels dramaturgs del grup de l'Associació d'Autors Catalans, de Pin i Soler o Ignasi Iglésias, entre d'altres. L'obertura superà fronteres: gestionà l'estrena absoluta a l'Estat de Henrik Ibsen.

Com recordaria Adrià Gual, parava atenció als artistes joves i agosarats així com a les noves tendències renovadores de l'escena, sempre guiat per una intuïció assentada en una llarga trajectòria de director i per un caràcter que va ser titllat d'obstinat i perfeccionista que li va valer ser considerat un mestre per molts dels actors que passaren per les seves mans.

4 juliol 1865. Els de fora i els de dins. Francesc de S. Vidal. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.

31 juliol 1865. L'alcalde del barri nou. Josep Fernández Camprubí. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.

18 agost 1865. Un poll ressuscitat. Marçal Busquets. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.

10 desembre 1865. Tants caps, tants barrets. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Romea. Secció Catalana.

17 juliol 1866. La malvasia de Sitges. Francesc de S. Vidal. Camps Elisis.

16 juny 1866. La reina de les criades. Francesc de S. Vidal. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.

16 abril 1866. La mà del cel. Francesc de S. Vidal. Teatre Romea.

16 abril 1866. Cada u per on l'enfila. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Romea.

30 gener 1866. L'ase d'en Mora. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Romea. Secció Catalana.

13 febrer 1866. Digna de Déu. Joaquim Asènsio d'Alcàntara. Teatre Romea.

21 febrer 1866. La muller que fa per casa. Pedro A. Ventalló Vintró. Teatre Romea. Secció Catalana.

26 febrer 1866. Qui al cel escup... Marçal Busquets. Teatre Romea.

12 març 1866. Cada ovella amb sa parella. Bartomeu Carcassona. Teatre Romea.

14 març 1866. La noia de l'Empordà. Josep Vancells Marquès. Teatre Romea.

3 abril 1866. Reus, París i Londres. Marçal Busquets. Teatre Romea. 

9 abril 1866. La campana de la unió. Damàs Calvet. Teatre Romea.

15 maig 1866. Va caure... José Cabero. Teatre Romea.

31 octubre 1866. L'incendi d'Hostalric. Bartomeu Carcassona i Ramon Mora. Teatre Romea. Teatre Català.

5 desembre 1866. Mistos. Joaquim Asènsio d'Alcàntara. Teatre Romea.

19 desembre 1866. La creu de plata. Francesc Pelagi Briz. Teatre Romea.

1867. A la quarta pregunta. Marçal Busquets. Teatre Romea.

1867. La guerra civil. Teodor Baró. Teatre Romea.

26 gener 1867. Honra, pàtria i honor. Francesc Ubach i Vinyeta. Teatre Principal.

6 maig 1867. Qui de sa casa no es cuida...! Teodor Baró. Teatre Romea. Secció Catalana.

3 octubre 1867. La rosa blanca. Frederic Soler. Teatre Odeon.

21 novembre 1867. La copa del dolor. Narcís Capmany i Andreu Brasés. Teatre Romea. Teatre Català.

7 desembre 1867. Les dues nobleses. Ramon Bordas i Estragués. Teatre Romea.

Abril 1868. La urbanitat. Frederic Soler. Teatre Romea.

2 desembre 1868. Els hereus. Francesc Ubach i Vineta. Gran Teatre del Liceu de Barcelona. 

29 desembre 1868. Paraula és paraula. Eduard Vidal i Valenciano. Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

6 maig 1870. Margarida de Prades. Francesc Ubach i Vineta. Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1871. La voluntat de l'Antònia. Francesc de S. Vidal. Gran Teatre del Liceu.

27 abril 1873. Mai més monarquia! Rossend Arús i Arderiu. Teatre Espanyol.

16 juliol 1873. Rialles i ploralles. Francesc Ubach i Vinyeta. Teatre Novetats.

2 març 1875. El pagès de l'Empordà o flors trasplantades. Antoni Ferrer i Codina. Teatre Romea. Secció Catalana.

12 març 1875. Bernat Pescayre. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Odeon.

17 març 1875. La casa pairal. Silvestre Molet. Teatre Odeon.

12 maig 1875. L'avi. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Odeon. 

1877. Jovent del dia. Francesc de S. Vidal.

20 novembre 1877. Misteris de família. Miquel Draper i Batllori. Teatre Romea. Teatre Català.

21 novembre 1878. El full de paper. Pere Anton Torres Jordi. Teatre Novetats. 

26 febrer 1879. Un manresà de l'any vuit. Anton Ferrer i Codina. Teatre Novetats.

8 maig 1879. Gala Placídia. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.

2 setembre 1880. Del ball al bany. Pere A. Torres. Teatre Bon Retir.

7 desembre 1881. L'anada a Montserrat. Eduard Aulés i Albert Llanas. Teatre Novetats.

15 març 1884. La taverna. [L'assommoir, d'E. Zola]. Adapt. d'E. Vidal i Valenciano i R. Arús i Arderiu. Teatre Tívoli.

16 desembre 1885. El combat de Trafalgar. Pere A. Torres. Teatre Novetats.

6 novembre 1886. L'escaleta del costat. Teodor Baró. Teatre Catalunya.

17 febrer 1886. Mal pare! Josep Roca i Roca. Teatre Novetats.

24 març 1886. El fill del rei. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.

16 octubre 1886. Mala herba. Francesc Ubach i Vinyeta. Teatre de Catalunya.

24 novembre 1886. El bordet. Josep Roca i Roca. Teatre Catalunya.

19 gener 1887. Gent de Mar. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Catalunya.

1 abril 1887. Justícia Catalana. Rossend Arús i Josep M. De Lasarte. Teatre de Catalunya.

15 gener 1888. Muralla de ferro. Josep Got i Anguera. Teatre Novetats.

15 novembre 1890. La boja. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Cia. del Teatre Català.

2 desembre 1890. La sala d'espera. Àngel Guimerà. Teatre Romea. 

19 febrer 1891. Magdalena. Anton Ferrer i Codina. Teatre Novetats. 

1 abril 1891. Don Gonzalo o l'orgull del gec. Albert Llanas.

Desembre 1891. La germana gran. Albert Llanas. Teatre Novetats. 

18 febrer 1892. La sirena. Josep Pin i Soler. Teatre Novetats. 

21 abril 1892. Les bodes d'en Cirilo. Emili Vilanova. Teatre Novetats.

14 maig 1892. L'ànima morta. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Teatre Català.

14 abril 1893. Un enemic del poble. Henrik Ibsen. Teatre Novetats.

2 maig 1893. El núvol negre. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Novetats.

25 novembre 1893. Nora (Casa de nines). Henrik Ibsen. Teatre Granvia.

9 desembre 1893. L'escurçó. Ignasi Iglésias. Teatre Gran Via.

7 abril 1894. L'argolla. Ignasi Iglésias. Teatre Gran Via. 

9 març 1898. Lluny dels ulls, a prop del cor. Modest Urgell. Teatre Principal.

21 març 1898. Vents d'oratge. Lluís Quer i Bonaventura Sanromà. Teatre Principal.

Artís i Balaguer, Josep. Fons personal. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 23, sobre amb l'epígraf «Antoni Tutau Masclá». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Curet, Francesc. Historia del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.

Gual, Adrià. Mitja vida de teatre: memòries. Barcelona: Aedos, 1960.

Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial: PAM, 1995.