Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1830
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 1881
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Anna Vila Fernández
Identificacio/ns

Director, Dramaturg, Intèrpret


Biografia

Gervasi Roca era un pintor i daurador que s'inicià en teatres menors, com el de la Barceloneta (1853). Dos anys després Andreu Cazurro l'escollí per substituir el graciós de l'Odeon, Jacint Sarriera (1855-1958). Amb els actors Clusellas i Villahermosa actuà a l'Olimp seguint d'actor còmic (1860-1863), on s'estrenà fent repertori català. L'èxit i la popularitat li vindrien gràcies a les campanyes estivals als Camps Elisis entre el 1862 i el 1866, on Clavé i Vidal i Valenciano programaren teatre català. Aquest dramaturg li confià la direcció de la Secció Catalana (Romea), atès que Frederic Soler va escollir Fontova com el graciós de La Gata. Quan aquesta companyia es mudà al Romea i va esdevenir el Teatre Català, Roca va saltar a les files del Liceu. Amb tot, hi retornà per dirigir repertori còmic català (1868-1870) i, a més, l'estiu del 1869 encapçalà les primeres funcions catalanes que es feren al Novetats amb intèrprets del Romea. Un altre projecte compartit amb Vidal i Valenciano fou la temporada de teatre líric català que dirigí al teatre del Circ Barcelonès amb Felip Pedrell i Nicolau Manent (1873-1874).
Al llarg dels setanta i a banda del Romea, actuà al Gran Teatre del Liceu (amb Garcia-Parreño, 1870-1872; 1874-1877), el Teatre Principal (1874-1875), el Bon Retir (1879), el Prado Catalán (1875, 1879) o els Camps Elisis (1878). Fora de l'àmbit barceloní, foren destacables les gires per Tarragona i Reus (1867-1868, 1873, 1876), València (1870, 1878-1879) i Palma (estius del 1878 i el 1879). Fins i tot actuà a Múrcia amb els germans Calvo i Elisa Boldun (1875).
En tornar de València i Palma assumí la direcció del teatre de Vilanova i la Geltrú (1879-1880). En acabar s'hagué de retirar per una malaltia que el tingué postrat al llit fins a la mort, sobrevinguda l'agost de 1881 a Barcelona.


Significació

Va ser considerat l'hereu natural de Josep Robrenyo en la línia de còmics catalans i fou, alhora, mestre de Lleó Fontova i Antoni Tutau, als quals dirigí i tutelà en els seus inicis. Participà en l'esclat del teatre català als locals d'estiu barcelonins, així com en la difusió del nou repertori arreu dels Països Catalans, guanyant espectadors i normalitat per a l'escena catalana.

En les companyies que va dirigir van poder iniciar-se i formar-se el bo i millor dels intèrprets de la segona meitat del segle XIX. Malgrat l'oportunitat que molts li devien i la popularitat que assolí entre el públic, Gervasi Roca va acabar la seva vida en l'oblit, malalt i en la misèria.


Estrenes

13 juny 1864. A boca tancada... Eduard Vidal i Valenciano. Camps Elisis.

18 juliol 1864. Ous del dia. Frederic Soler. Camps Elisis.

5 agost 1864. La tornada d'en Titó. Francesc Camprodon. Camps Elisis.

2 setembre 1864. La vaquera de la piga rossa. Frederic Soler. Camps Elisis.

4 juliol 1865. Els de fora i els de dins. Francesc de S. Vidal. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.

8 juliol 1865. Les carabasses de Mont-roig. Frederic Soler. Teatre Varietats.

31 juliol 1865. L'alcalde del barri nou. Josep Fernández Camprubí. Camps Elisis.

18 agost 1865. Un poll ressuscitat. Marçal Busquets. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.

10 desembre 1865. L'ajuda de Déu. Francesc de S. Vidal. Teatre Romea. Secció Catalana.

10 desembre 1865. Tants caps, tants barrets. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Romea. Secció Catalana.

24 gener 1866. Sistema Raspail. Modest Busquets. Teatre Romea.

30 gener 1866. L'ase d'en Mora. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Romea. Secció Catalana.

21 febrer 1866. La muller que fa per casa. Pedro A. Ventalló. Teatre Romea. Secció Catalana.

26 febrer 1866. Qui al cel escup... Marçal Busquets. Teatre Romea.

12 març 1866. Cada ovella amb sa parella. Bartomeu Carcassona. Teatre Romea.

14 març 1866. La noia de l'Empordà. Josep Vancells Marquès. Teatre Romea.

3 abril 1866. Reus, París i Londres. Marçal Busquets. Teatre Romea.

9 abril 1866. La campana de la unió. Damàs Calvet. Teatre Romea.

16 abril 1866. Cada u per on l'enfila. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Romea.

15 maig 1866. Va caure... José Cabero. Teatre Romea.

16 juny 1866. La reina de les criades. Francesc de S. Vidal. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.

17 juliol 1866. La malvasia de Sitges. Francesc de S. Vidal. Camps Elisis.

31 octubre 1866. L'incendi d'Hostalric. Bartomeu Carcassona i Ramon Mora. Teatre Romea. Teatre Català.

5 desembre 1866. Mistos. Joaquim Asènsio d'Alcàntara. Teatre Romea.

1867. Misteris del mar. Josep Vancells Marquès.

6 maig 1867. Qui de sa casa no es cuida...! Teodor Baró. Teatre Romea. Secció Catalana.

15 desembre 1868. Un agregat de boigs. Ramon Bordas Estragués. Teatre Romea. Teatre Català.

1871. La voluntat de l'Antònia… Francesc de S. Vidal. Gran Teatre del Liceu.

1871. ¡Campi qui puga! Jaume Piquet. Teatre Odeon.

28 novembre 1872. La fantasma groga. Josep Coll i Britapaja i Felip Pedrell. Teatre del Circ Barcelonès.

14 febrer 1876. Un parell de mongins roigs. T. V. V. Gran Teatre del Liceu. Cia. de Gervasi Roca.

31 març 1876. La llàntia de plata. Pere A. Torres. Gran Teatre del Liceu. Cia. de Gervasi Roca.

19 setembre 1876. La Pepeta de Rubí. Salvador Cort. Teatre del Bon Retir.

12 març 1877. Com succeeix moltes vegades. Bartomeu Carcassona. Teatre del Liceu.

16 abril 1877. Gent de Barri. Bartomeu Carcassona. Gran Teatre del Liceu. Cia. de Gervasi Roca.


Publicacions

Roca i Roca, Gervasi. La ferida al cor. Drama en tres actes i en vers. Barcelona: Arxiu Central Lírich-Dramátich de Rafel Ribas, 1875.

Arús, Rossend; Roca, Gervasi. Boigs fan bitlles. Modisme en un acte i en vers. Barcelona: Tip. «El Fomento» de Solé, 1888.


Bibliografia

Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Caixa 19, sobre amb l'epígraf «Roca i Roca, Gervasi». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

J. R. R. «Gervasi Roca». A: L'Esquella de la Torratxa, núm. 138 (3 setembre 1881), p. 1.

Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial i PAM, 1995.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x