Ermengol Goula i Catarineu

D'origen menestral, tenia d'ofici la gravació al boix. Fou alumne del Conservatori Barcelonès (Teatre Odeon 1859-1961), on debutà com a aficionat el 1860.

Després d'una breu incursió en el teatre castellà professional amb la companyia d'Antonio i José Valero al teatre del Circ Barcelonès (1862), va entrar als elencs estivals de l'Olimp, el Prado Catalán, el Tívoli i els Camps Elisis de la mà de Ferran Guerra i Andreu Cazurro. El 1866, Gervasi Roca l'enrolà per a la Secció Catalana del Romea. S'hi estrenà en català amb La creu de plata, de Francesc P. Briz. El 1871 s'hi establí en exclusiva i, com la majoria dels seus companys, no se'n desvinculà fins a 1890, quan se n'escindiren arran dels conflictes amb l'empresa. Després de dues temporades al Novetats de Salvador Mir, tornà al carrer de l'Hospital amb Teodor Bonaplata i Enric Borràs, fins que la temporada 1897-1898 fou contractat per Antoni Tutau per al Teatre Principal. En la darrera etapa al Romea (1898-1910) va dirigir algunes obres còmiques i la gira per Olot, Girona i Sabadell durant l'estiu de 1909.

Amb la decisió de l'empresa del Romea de no programar més repertori català a partir de 1911, es va quedar sense contracte i encetà un període de poca estabilitat laboral que el dugué a actuar en diversos teatres, com el Novetats, el Principal, el Teatre del Bosc (Gràcia), l'Espanyol o el Victòria, on encara va poder estrenar la versió escènica de L'auca del senyor Esteve, de Rusiñol (1917). S'acomiadà del públic en una gira d'estiu el 1918, un any abans de retirar-se definitivament a causa d'un atac d'apoplexia.

Ermengol Goula fou un dels intèrprets que van protagonitzar, en la segona meitat del segle xix, la recuperació de l’oficialitat del teatre en català. Es va popularitzar entre el públic gràcies als papers de galant jove còmic, tot i que també va treballar profusament i amb èxit de crítica en papers dramàtics i tràgics. En aquest sentit, les interpretacions en les tragèdies de Guimerà i Balaguer al costat de Mercè Abella van esdevenir un referent per a intèrprets posteriors.

29 gener 1866. Viva la llibertat, Bernat Pinyola. Just S. Parra. Teatre de l'Olimp. Secció La Talia Catalana.

13 febrer 1866. Digna de Déu. Joaquim Asènsio d'Alcàntara. Teatre Romea.

5 desembre 1866. Mistos. Joaquim Asènsio d'Alcàntara. Teatre Romea.

19 desembre 1866. La creu de plata. Francesc P. Briz. Teatre Romea.

1867. Misteris del mar. Josep Vancells Marquès.

26 gener 1867. Honra, pàtria i honor. Francesc Ubach i Vinyeta. Teatre Principal.

10 febrer 1868. La sabateta al balcó. Frederic Soler. Teatre Odeon.

20 febrer 1868. Coses del dia. Ramon Bordas Estragués. Teatre Odeon.

Octubre 1868. El pronunciament. Jaume Piquet. Teatre Odeon.

19 març 1869. Les heures del mas. Frederic Soler. Teatre Odeon.

13 març 1870. Miquel Rius. Francesc P. Briz. Teatre Odeon.

6 juliol 1870. El port de salvació. Jaume Piquet. Teatre Odeon.

Febrer 1871. Un cop de cap. Jaume Piquet. Teatre Odeon.

13 febrer 1871. El 29 de setembre. Silvestre Molet. Teatre Odeon.

27 febrer 1871. Les males llengües. Francesc P. Briz. Teatre Odeon.

16 juliol 1873. Rialles i ploralles. Francesc Ubach i Vinyeta. Cia. Tutau-Mena. Teatre Novetats.

8 agost 1875. La ferida al cor. Gervasi Roca i Roca. Prado Catalán.

16 novembre 1875. El jardí del general. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

19 octubre 1876. Els segadors. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

7 desembre 1876. Cura de moro. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

22 febrer 1877. Senyora i majora. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

1 març 1877. La vivor de l'estornell. Frederic Soler. Teatre Romea.

10 maig 1877. Les falses burgeses. Adolfo Brugada. Teatre Romea.

20 novembre 1877. Misteris de família. Miquel Draper i Batllori. Teatre Romea. Teatre Català.

8 gener 1878. El contramestre. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

7 febrer 1878. Combats del cor. Miquel Draper i Batllori. Teatre Romea. Teatre Català.

7 març 1878. La mà freda. Francesc Ubach i Vinyeta. Teatre Romea. Teatre Català.

3 agost 1878. La campana de Sant Llop. Frederic Soler. Teatre del Bon Retir. Teatre Català.

14 agost 1878. De Nadal a Sant Esteve. Joan Molas i Casas. Cia. de Lleó Fontova. Teatre del Bon Retir.

1 octubre 1878. La cua de palla. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

1 abril 1879. Cofis i mofis. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea. Teatre Català.

25 novembre 1879. Claris. Conrad Roure. Teatre Romea. Teatre Català.

23 març 1880. El forn del rei. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

8 abril 1880. Cel rogent. Eduard Aulés. Teatre Romea. Teatre Català.

10 octubre 1880. La volva d'or. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea. Teatre Català.

9 novembre 1880. El dir de la gent. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

12 maig 1881. Cap i cua. Eduard Aulés. Teatre Romea.

29 setembre 1881. Cèrcol de foc. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

25 abril 1882. La banda de bastardia. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

2 octubre 1883. El llibre de l'honor. Frederic Soler i Manuel Mata Maneja. Teatre Romea.

13 novembre 1883. El gra de mesc. Josep Feliu i Codina. Teatre Romea. Teatre Català.

22 gener 1884. Judith de Welp. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Teatre Català.

29 gener 1885. Sota terra. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

2 maig 1886. El rústic Bertoldo. Frederic Soler i Joan Molas. Teatre Romea.

9 novembre 1886. Foc d'encenalls. Josep Martí i Folguera. Teatre Romea. Teatre Català.

25 abril 1887. Batalla de reines. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

17 novembre 1887. L'espurna. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Romea.

20 març 1888. El plet d'en Baldomero. Josep Roca i Roca. Teatre Romea. Teatre Català.

Gener 1889. El Sant Cristo gros. Eduard Aulés. Teatre Romea. Teatre Català.

15 abril 1889. Judes de Keriot. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.

14 octubre 1890. Sogra i nora. Josep Pin i Soler. Teatre Novetats.

2 desembre 1890. La sala d'espera. Àngel Guimerà. Teatre Romea.

3 març 1891. El sarau de la llotja. Santiago Rusiñol. Teatre Novetats.

1 abril 1891. Don Gonzalo o l'orgull del gec. Albert Llanas. Cia. D'A. Tutau.

9 desembre 1891. La germana gran. Albert Llanas. Cia. d'A. Tutau. Teatre Novetats.

15 gener 1892. El bon caçador. Santiago Rusiñol. Teatre Novetats.

15 gener 1892. El primer dia. C. Gumà i M. Giménez. Teatre Novetats.

18 febrer 1892. La sirena. Josep Pin i Soler. Cia. Tutau-Mena. Teatre Novetats.

21 abril 1892. Les bodes d'en Ciril·lo. Emili Vilanova. Cia. Tutau-Mena. Teatre Novetats.

28 març 1892. La Baldirona. Àngel Guimerà. Teatre Novetats.

11 novembre 1892. L'infern a casa. Frederic Soler. Teatre Romea.

6 desembre 1892. El moviment continu. Ramon Bordas Estragués. Teatre Romea.

14 abril 1893. Or. Frederic Soler i Simó Alsina. Teatre Romea.

1 maig 1896. El gec d'en Migranya. Teodor Baró. Teatre Romea.

11 gener 1897. Faixa o caixa. Pere Reig Fiol. Teatre Romea.

16 novembre 1897. El senyor Batlle. Teodor Baró. Cia. Tutau-Mena. Teatre Principal.

29 gener 1898. El senyor secretari. Teodor Baró. Teatre Principal.

22 desembre 1898. La mel. Manel Rovira i Serra. Cia. Tutau-Mena. Teatre Romea.

31 gener 1899. La farsa. Àngel Guimerà. Teatre Romea.

14 octubre 1901. Llibertat! Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

29 abril 1902. Els jocs florals de Canprosa. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

19 març 1903. El carro del vi. Jaume Ramon Vidales. Teatre Romea.

17 abril 1903. L'hèroe. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

13 octubre 1905. Mala partida. Francisco J. Godó. Teatre Romea.

10 novembre 1905. El bon policia. Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

12 gener 1906. No es pot ser pobre. Eduard Aulés. Teatre Romea.

15 abril 1906. En «Barba azul». Santiago Rusiñol. Teatre Romea.

13 novembre 1906. Fugint del niu. Francisco J. Godó. Teatre Romea.

28 desembre 1906. L'honor. Apel·les Mestres. Teatre Romea.

13 octubre 1908. Com les cireres. Julià Pons. Teatre Romea.

27 febrer 1909. El testament de la tia. Ramon Franqueza.

7 gener 1911. El daltabaix (Las del barranco). Santiago Rusiñol [adapt.]. Cia. Giménez-Xirgu. Teatre Principal.

15 abril 1911. La reina jove. Àngel Guimerà. Cia. Giménez-Xirgu. Teatre Principal.

28 desembre 1912. Justícia. Apel·les Mestres. Teatre Espanyol.

12 maig 1917. L'auca del senyor Esteve. Santiago Rusiñol. Teatre Victòria.

• Autors diversos. L'Escena Catalana. Homenatge als que foren comediants vuitcentistes catalans, núm. 175 [extraordinari], 2a època (18-4-1925). Barcelona: Impr. Salvador Bonavia.
• Bonavia, Salvador. «Els nostres artistes en la intimitat». Teatre Català, núm. 72 (12-7-1913), p. 455-459.
• Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 10, sobre amb l’epígraf «Goula, Ermengol». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
• Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.

• El Teatre Català [monogràfic dedicat a Ermengol Goula]. Any III, núm. 117 (23-5-1914). Disponible a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).