Faquir Kirman

Intèrpret

Als deu anys Josep Miret descobreix el faquirisme amb la pel·lícula Sueños de circo, i amb dotze, el mentalisme amb el Professor Alba al Teatre Barcelona. S'introdueix de manera autodidacta en aquesta especialitat i aprèn a dominar el dolor mitjançant el control mental. Debuta als divuit anys (1964) ja amb la definitiva caracterització de faquir hindú, i el 1965 obté el carnet de «Mimo, Circo y Variedades» del Sindicato Vertical. Inicialment combina les actuacions per Catalunya amb l'ofici de mecànic matricer, que abandona definitivament per actuar com a faquir per tot l'Estat espanyol.

Del 1976 al 1979 treballa a Puerto Rico, on col·labora amb els pallassos Gaby, Fofó y Miliki en televisió i gires teatrals. Després actua per Itàlia i la península Ibèrica.

Del 1975 al 1984 es vincula a La Posada del Dimoni, pionera dels restaurants-espectacle a Barcelona, local on comença a actuar com a dimoni i del qual acaba sent propietari. El 1979 intervé en els espectacles del Circo Price en gira per Espanya i el 1981 actua a Catalunya amb el Gran Circo Mundial.

En aquesta època entra en contacte amb l'incipient circ contemporani català. Participa en les programacions de La Cuina de les Arts i El Llantiol i col·labora en diverses ocasions amb el primer Circ Cric de Tortell Poltrona (amb qui torna anys després per actuar a Miratges, mentides i misteris, 1997, i La nit de les mil llunes, 1998). Kirman assegura que dues de les actuacions que recorda amb més estima són les del 6 i 7 d'octubre del 1984 al Palau d'Esports de Barcelona, en què va compartir cartell amb Tortell Poltrona i el pallasso rus Oleg Popov.

A banda d'una fugaç incursió a l'hipnotisme amb el nom de Professor Kobrac, el repertori clàssic de Kirman es compon de foc (escala, rodes, contacte pel cos i la llengua, menjafoc i volcans), perforacions amb agulles (estómac, braços i galtes), introducció d'estilets als narius, ajaçada al llit de claus i treballs amb vidre (amb un espectador carregat a coll, passejada a peu nu sobre estesa d'ampolles trencades, ingestió de copes i bombetes). Aconsellat pel digestòleg i l'odontòleg, el 1991 Kirman deixa d'engolir vidre i substitueix aquest número emblemàtic per l'exhibició de grans exemplars de serps boes constrictor i pitons albines i reials. Així combina en un mateix xou el faquirisme amb la història natural recreativa.

El 2001 bat un rècord Guinnes en l'especialitat d'enclusa humana: 149,3 kg de plaques de formigó sobre el pit, trencades pel públic a cops de mall mentre ell jeu al llit de claus.

Joan Brossa, que el va definir com «l'home volcà», li tenia una predilecció especial i el va fer intervenir en algunes realitzacions (entre d'altres, Itinerari nocturn, 1979; Jornades Internacionals de Màgia de Mollet, 1981; el vídeo Music-hall a Catalunya, 1983, i el film Màgia a Catalunya, 1983).

El 1982, Kirman rep un Aplaudiment Sebastià Gasch «com a màxim representant i dignificador del faquirisme a Catalunya».

Kirman és el faquir català més emblemàtic de les cinc últimes dècades i actualment el màxim representant a Catalunya d'una especialitat molt apreciada a la primera meitat del segle XX i avui pràcticament extingida. Tot i que li agrada definir-se com «un obrer de l'espectacle», en realitat és el continuador dels grans noms del faquirisme dels Països Catalans (Molist Thamara Bey, Francesc Piñol Regàs Sager, Ras-Taffari i no gaires més). Hereu de la tradició clàssica, té en canvi una innata facilitat per adaptar-se a propostes estètiques contemporànies sense perdre la pròpia personalitat escènica i aportant-hi sempre un segell de qualitat.

Jané, Jordi.  Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors: Galaxia Gutemberg,  2001.

Magic-Kim. Un siglo de ilusionismo en Catalunya (1880-1980). Sant Joan Despí: CEDAG S.A., 1981.

Montilla, Alain «Alain Denis». Mags i màgia a Catalunya. Una visió històrica. Badalona: Museu de Badalona, 2010.

Imatges del Fakir Kirman

Vídeos del Fakir Kirman