Logo Institut del Teatre

Montbrió del Camp (Baix Camp), 27-3-1824  Barcelona13-1-1890

Intèrpret

Redactor/a: Jordi Jané

Biografia

De nom artístic El Gran Canonge, va ser un mag eminentment popular que també va tenir parada d'enllustrador de sabates sota els porxos de la plaça Reial de Barcelona. De família molt pobra, els seus pares van emigrar a Barcelona quan ell tenia set anys. No el van poder dur a estudi, però va aprendre de lletra pel seu compte. A més d'enllustrar sabates, va fer feines molt diverses per ajudar l'economia familiar: militar, serraller i venedor ambulant de quincalla, entre d'altres. Va descobrir la vocació d'il·lusionista tot enllustrant sabates i fent l'article: per demostrar la qualitat dels productes que usava, quan ja tenia el client ben entabanat amb la seva peculiar oratòria, es menjava davant seu una llesca de pa untada amb betum. Es va envoltar d'un equip d'enllustradors que li mantenien la parada mentre ell era de gira. Home de fortes conviccions socials, triava els col·laboradors entre gent sense sostre, orfes i fins i tot expresidiaris, actitud que li va fer guanyar moltes simpaties populars.

El 1856, en una de les bullangues habituals en la Barcelona de l'època, l'empresonen i el desterren a Cuba, on durant onze mesos fa les delícies dels oficials amb els seus jocs de prestidigitació. De retorn a Barcelona debuta al Teatre dels Camps Elisis, on torna, ja com a mag reconegut, el 1858. Després actua al Tívoli, al Teatre Circ Barcelonès, al Principal, a l'Odèon i al Liceu, i recorre Catalunya amb uns jocs cada cop més perfeccionats. La seva gran popularitat i un innat do de gents el converteixen, entre 1860 i 1870, en l'organitzador de les rues de Carnestoltes a Barcelona.

El 1866 es casa amb Maria Degà, que d'ençà d'aleshores l'acompanya sempre a les actuacions. El 1874 emprenen junts una gira pels teatres més importants de l'Uruguai, l'Argentina i el Paraguai, en els quals Canonge ofereix un espectacle amb vuit números en cada una de les dues parts. Torna d'aquesta gira amb l'àlies El Merlín español (o El Merlí català, depèn dels cronistes) i actua amb èxit per Espanya i Portugal. Canonge, republicà convençut, ha d'actuar en privat per als reis espanyols Isabel II, Amadeu de Savoia i Alfons XII. Amb tots tres protagonitza anècdotes ben sucoses i tots tres el condecoren (Cruz de la Orden de Isabel la Católica, Cruz de la Orden de Carlos III, Cruz de Alfonso XII). L'enllustrador il·lusionista duia sempre penjades ostentosament aquestes i moltes altres condecoracions i medalles rebudes aquí i a Amèrica. Aquesta dèria el va fer entrar al llenguatge popular amb la frase «portes més medalles que en Canonge», que s'usava tant quan algú brillava en algun afer com quan anava tacat d'oli.

Segons Alain Montilla, possiblement l'última actuació de Fructuós Canonge va ser l'octubre de 1877 al Teatre Fortuny de Reus.
Responent a una crida publicada per Lluís Permanyer a La Vanguardia (2-4-2002), el 23 de setembre de 2003 l'Institut del Paisatge Urbà de Barcelona inaugurava la restauració del mural de Fructuós Canonge, pintat des de feia més de cent anys a la façana del número 1 del Pas de l'Ensenyança. En l'homenatge van participar els il·lusionistes Hausson, Màgic Andreu i Sergi Buka.


Significació

Figura cabdal d'una primera generació de mags catalans en què trobem, entre d'altres, Melcior Millà, Joaquim Partagàs, Francesc Roca i Josep Florences, Fructuós Canonge és, segons el poeta Joan Brossa, el prestidigitador català més destacat del vuit-cents. Que la seva fama el convertís en protagonista de fulletons, romanços, auques i ventalls diu molt del seu prestigi com a il·lusionista, però també de la penetració d'aquest espectacle en la societat catalana del segle xix. La llegenda atribueix a Canonge el gran cop d'efecte d'arribar expressament una hora tard als teatres per poder silenciar les protestes del públic retardant màgicament una hora tots els rellotges i començar la funció a l'hora prevista.


Publicacions
  • Anònim (atribuït a Fructuós Canonge). Recreativos juegos de manos y baraja. Barcelona: Imprenta Llorens, 1867.
  • Anònim (atribuït a Fructuós Canonge). Juegos de manos y baraja, con el sorprendente juego magnético La Mesa Habladora. Barcelona: Imprenta Llorens, sense data.

Bibliografia
  • Brossa, Joan. Anafil. Barcelona: Edicions 62, 1987.
  • Fàbregas, Xavier. Les formes de diversió en la societat catalana romàntica. Barcelona: Curial, 1975.
  • Montilla, Alain [Alain Denis]. Mags i màgia a Catalunya. Una visió històrica. Badalona: Museu de Badalona, 2010.
  • Ollé Gibert, Josep. Fructuós Canonge i Francesch, d’enllustrador a prestidigitador. Montbrió del Camp: Ajuntament de Montbrió, 2007.
  • T. B. Apuntes biográficos del prestidigitador D. Fructuoso Canonge. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramírez y sucesores, 1872-1875.  

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x