Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1-3-1897
Lloc de naixement: Palma
Data de defunció: 28-1-1980
Lloc de defunció: Palma
Redactor/a: Maria Muntaner González
Identificacio/ns

Dramaturg


Biografia

Autor teatral. Psiquiatre i escriptor. El seu pare era militar i la seva mare provenia d'una família de metges. Villalonga estudià medicina, tot i la prohibició del seu pare, a les facultats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa, on acabà la carrera l'any 1926. S'especialitzà en psiquiatria i exercí com a metge a Palma.

El 1924 va començar a col·laborar amb el diari El Día de Palma, propietat del financer Joan March i Ordines. Hi escrivia articles sobre política i cultura sota el pseudònim de Dhey. L'any 1931 aparegué la seva primera novel·la, Mort de dama, que, juntament amb Bearn o la casa de les nines, constitueix una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana. Val a dir que en bona part de les seves novel·les s'hi entreveuen certs aspectes teatrals, força evidents, sobretot, en la construcció reiterada de fragments dialogats.


Significació

En l'aspecte teatral, és autor d'obres molt diverses, que va escriure entre trenta-cinc i seixanta-cinc anys. Va escriure tragèdies, drames i comèdies, i va crear un model propi: els desbarats, una mena de tragifarses breus de caràcter més rupturista.

En les tragèdies s'inclouen Fedra (ed. 1932) i Aquil·les o l'impossible (ed. 1964), que respecten la regla de les tres unitats, però s'allunyen de la tragèdia clàssica i esdevenen més psicològiques.

En el cas de Fedra, el personatge té una lluita interna entre la seva sensibilitat i la manca d'imaginació d'Hipòlit. Villalonga hi aconsegueix una bona adaptació a l'estructura clàssica, uns diàlegs àgils i un nou enfocament del mite clàssic. Aquil·les o l'impossible, basada en un episodi de la Ilíada, focalitza l'atenció en el poder de decisió del personatge principal més que no en els designis dels déus i introdueix anacronismes en la història, que l'apropen al present de Villalonga.

Pel que fa als drames, Faust (ed. 1956) i Filemó i Baucis (ed. 1966) corresponen a la primera i la segona part, respectivament, de Bearn, tot i que sembla que Faust va ser escrit abans que la novel·la. Tracten, doncs, el tema dels canvis provocats pels nous temps en contraposició al món rural i a una ideologia immobilista, una temàtica recurrent en l'obra de Villalonga. L'altre drama que va escriure, Els camins, és el resultat d'una col·laboració amb Baltasar Porcel amb el propòsit que aquest escriptor obtingués el premi Ciutat de Palma 1958. Aquesta obra tracta sobre la crisi de fe d'un seminarista i, a diferència dels altres dos drames, no segueix la regla de les tres unitats.

Entre les comèdies figuren A l'ombra de la seu (ed. 1966), que s'acosta a la comèdia de costums, Silvia Ocampo (ed. 1935) i Escola de neurosi (ed. 1979). La primera se centra en la temàtica amorosa; les altres dues tracten sobre la impossibilitat de triomf en les persones «anormals» o singulars. Aquestes comèdies corresponen aproximadament a tres novel·les de l'autor: A l'ombra de la seu, a Mort de damaSilvia Ocampo, a Un estiu a Mallorca —aquí la comèdia és anterior a la novel·la—, i Escola de Neurosi, a Desenllaç a Montlleó.

Quant a la producció més innovadora, cal parlar dels desbarats. Jaume Vidal Alcover es va encarregar de fer-ne una primera edició (1965), en què se'n poden diferenciar dos grups. El primer, el constitueixen un seguit de peces breus que Villalonga va escriure sense intenció de publicar-les. Són paròdies de certs tipus de comportaments aristocràtics escrites en llenguatge dialectal. El segon, el componen quatre obres que recorden el teatre de l'absurd: L'esfinxLa Tuta i la RamonetaFesta Major i Alta i benemèrita senyora. Aquestes obres eren més ambicioses que les anteriors i tenien unes altres intencions estètiques.

D'altra banda, el conjunt dels desbarats va molt lligat a la narrativa de Villalonga; alguns elements coincideixen en ambdós gèneres i fins i tot un dels desbarats —El desconcili— està publicat dins el conjunt Narracions (ed. 1974).

Finalment, la relació de Villalonga i el teatre es completa amb altres aportacions, com ara les insercions de textos no teatrals de l'autor en alguns muntatges de Jaume Vidal i Maria Aurèlia Capmany, l'escenificació dels Diàlegs socràtics per part de Teatre de Què i l'emissió per ràdio i televisió d'algunes adaptacions de les seves obres.

En la literatura catalana contemporània, l'obra teatral de Villalonga és d'un gran valor. L'autor ha contribuït als intents de renovació del teatre amb una gran correcció literària, uns diàlegs àgils i vius i un enginy i una ironia poc freqüents.


Estrenes

19 desembre 1962. Faust [sota el títol de Bearn]. Rafael Vidal i Folch. Palau de la Música Catalana de Barcelona. Agrupació Dramàtica de Barcelona.

14 maig 1969. La Tuta i la Ramoneta [inclosa en l’espectacle Amics i coneguts, de J. Vidal Alcover]. Josep Monleón. Teatre Poliorama de Barcelona. Companyia de Núria Espert.

15 juny 1970. A l’ombra de la Seu [sota el títol de Mort de dama]. Ricard Salvat. Teatre Català Romea de Barcelona. Companyia Adrià Gual. 

1 novembre 1975. Aquil·les o l'impossible. Teatre Principal de Valls. Grup del Teatre Principal de Valls.


Publicacions

«Silvia Ocampo». Brisas, revista mensual (Palma) (1935).

 

Fedra. Palma: Moll, 1955.

 

Cocktail a un vell palau. Palma: Atlante, 1955.

 

Faust i Viatge a París de Minos i Amaranta. Palma: Moll, 1956.

 

Aquil·les o l’impossible i Alta i benemèrita senyora. Palma: Moll, 1964.

 

Desbarats. Palma: Daedalus, 1965.

 

Els camins. A: Villalonga, Llorenç. Els meus inèdits. Barcelona: Edicions 62, 1987.


Bibliografia

Benet i Jornet, Josep Maria. «Notes sobre el teatre de Llorenç Villalonga». Lluc, núm. 629 (1973), p. 9-12.

Bosch, Maria del Carme. «Un tema clàssic dins el teatre de Llorenç Villalonga». Mayurqa, núm. 17 (1977-1978), p. 223-227.

Bosch, Maria del Carme. «Llorenç Villalonga entre Grècia i França». Randa, núm. 11 (1981), p. 159-169.

Delor i Muns, Rosa M. «Espriu/Villalonga: Una Fedra intertextual». Randa, núm. 34 (1994), p. 111-132.

Ferrà-Ponç, Damià. «Notes autobiogràfiques de Llorenç Villalonga». Randa, núm. 15 (1983), p. 131-168.

Llompart, Josep Maria. «Dues tragèdies de Llorenç Villalonga». A: Aquil·les o l’impossible. Alta i benemèrita senyora. Palma: Editorial Moll, 1964, p. 7-15.

Pomar, Jaume. «Pròleg». A: Villalonga, Llorenç. Despropósitos 2. Madrid: Cuadernos para el Diálogo, 1974, p. 7-19.

Sales, Joan. «Pròleg de l’editor». A: Villalonga, Llorenç. La marquesa de Pax i altres disbarats. Barcelona: Club editor, 1975, p. 11-13.

Simbor, Vicent. «L'obra teatral de Llorenç Villalonga». Caplletra, núm. 14 (1993), p. 143-161.

Vidal i Alcover, Jaume. «Pròleg». A: Villalonga, Llorenç. Desbarats. Palma: Ed. Daedalus, 1965.

Vidal i Alcover, Jaume. Llorenç Villalonga i la seva obra. Barcelona: Curial, 1980. Inclou «Petita història de Fedra i les seves versions», p. 122-133, i «Els disbarats d’‘El Club dels Novel·listes’», p. 195-205.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x