Logo Institut del Teatre
Territori: Mallorca
Redactor/a: Maria Muntaner González
Descripció

Capital de Mallorca i del conjunt de les Illes Balears. El municipi té una extensió de 209 km2 i aproximadament 410.000 habitants.

En l'actualitat conserva en actiu dos teatres històrics: el Teatre Principal, reobert el 2007 després de més de sis anys de romandre tancat per fer-hi reformes i ubicat al nucli antic de la ciutat, i el teatre Mar i Terra, ubicat al barri de Santa Catalina i reinaugurat el 2010, després que el 2002 l'Ajuntament de Palma l'adquirís amb la intenció de restaurar-lo. Es tracta de dos locals gestionats per ens públics, en el primer cas per la Fundació Teatre Principal, sota la titularitat del Consell de Mallorca, i en el segon cas per l'Ajuntament. Aquest darrer gestiona també el Teatre Municipal Catalina Valls i el Teatre Municipal Xesc Forteza, ambdós situats al centre de Palma i inaugurats el 1994 i el 2006, respectivament. La resta d'espais són de gestió privada: l'Auditòrium de Palma, amb programació regular des de 1969 i un dels escenaris més rellevants de la segona meitat del segle XX; el Teatre Sans, gestionat per la companyia Estudi Zero i inaugurat el 1989; el Teatre del Mar, fundat per iniciativa de la companyia Iguana Teatre el 1993 i ubicat a la barriada del Molinar, i dues sales de creació recent, Trui Teatre (2010), molt enfocada als musicals i altres espectacles comercials, i la Sala Dante (2013), que programa una gran quantitat de concerts de música de cambra i d'espectacles de teatre infantil i juvenil.

També hi ha alguns espais que, tot i no ser pròpiament teatres, acullen espectacles teatrals de manera més o menys regular. És el cas del pati de Can Alcover, propietat de l'Obra Cultural Balear. En ocasions més puntuals, algunes llibreries i sales de concerts programen entre les seves activitats representacions teatrals, principalment cicles de microteatre.

Pel que fa a esdeveniments teatrals que perviuen amb regularitat, cal tenir en compte el Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca, creat el 1999.

Palma ha incrementat considerablement l'oferta de docència teatral durant els darrers anys i ara, entre els centres més destacats, a més de tenir el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca (creat el 1935), disposa de l'Escola d'Arts Escèniques del Teatre Sans (1990), l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) (2006) i La Impossible (2013), una escola de dansa de la companyia Mariantònia Oliver.


Activitat

La major part de les primeres manifestacions teatrals de la ciutat de què tenim constància tenen com a centre la Seu. Cal destacar principalment les relacionades amb la passió i mort de Crist, que es duien a terme dins el temple del segle XIV al XVI. Durant la Setmana Santa també s'hi feien representacions, les més habituals de les quals eren les del Davallament de la Creu, tot i que també es podien representar altres episodis de la Passió. Gràcies als llibres de clavaria, on s'anotaven les despeses de cada parròquia, tenim referències als pagaments fets per les escenificacions o els entremesos del Dijous i Divendres Sant. Molta més informació trobam encara en el Manuscrit Llabrés, que conté quaranta-nou obres teatrals copiades del 1598 al 1599 pel prevere Miquel Pasqual. La majoria són de temàtica pasqual, nadalenca o hagiogràfica. Entre els textos que es representaven a la Seu hi trobam, per exemple, la consueta núm. 21, Cobles del Davallament que es fa cada any en la Seu de Mallorca, o la núm. 41, Consueta del Davallament, que es representaren dins el temple fins al 1691. Pel que fa a les representacions nadalenques, el Manuscrit també dóna notícia de la representació de la Sibil·la, de l'adoració dels Reis Mags i dels pastorells, les quals han arribat amb algunes modificacions fins als nostres dies.

També és d'època medieval la festa o processó de l'Estendard, que començà a celebrar-se al segle XIV per commemorar la conquesta de la ciutat de Mallorca per Jaume I el 31 de desembre del 1229. Es tracta d'una mostra de teatre medieval profà que perviu avui dia.

Al segle XVII es construí el precedent de l'actual Teatre Principal de Palma, la Casa de les Comèdies, que s'inaugurà el 27 d'agost del 1667. Una part important del teatre a Mallorca durant els segles XVII-XIX girà al voltant d'aquest edifici. Al darrer terç del segle XVII i fins a mitjan segle XVIII hi predominaren el gust per les comèdies de màgia i de sants, els fragments musicals, els autos sacramentals, les comèdies heroicomilitars i les de figurant, amb la preeminència de Calderón. És molt probable que a l'època, el dia 31 de desembre, la Casa de les Comèdies acollís la representació de l'obra dramàtica Comèdia de la General Conquista de Mallorca (1683), escrita per Pere Antoni Bernat amb l'objectiu de remarcar el caràcter èpic de la conquesta. L'obra es continuà representant durant el segle XVIII, com a mínim fins que Miquel Bover i Ramonell en publicà una adaptació en castellà: Comedia intitulada la Conquista de Mallorca (1792).

Val a dir que, pel que fa a la programació de la Casa de les Comèdies, no és fins a partir del 1786 que s'evidencia un canvi remarcable: per primera vegada les representacions són més heterogènies, i s'alternen obres d'autors clàssics com Calderón amb d'altres de contemporanis (Bazo, Zamora, Fermín del Rey, Jovellanos, etc.) i amb les adaptacions o traduccions d'autors estrangers (Molière, Goldoni, etc.). Si bé les peces heroicomilitars i els drames històrics continuaren en cartellera, cal destacar també la irrupció de la comèdia sentimental i la importància creixent dels gèneres musicals.

La quantitat de manuscrits de teatre de Nadal, hagiogràfic i d'entremesos de l'època que es conserven en els fons de les biblioteques mallorquines, i principalment a la Biblioteca Pública i a la del Monestir de La Real, fa pensar que al segle XVIII l'activitat teatral popular ja era molt destacable.

A finals del segle XVIII i durant les primeres dècades del XIX la Casa de les Comèdies continuà essent un focus molt important del teatre representat a Ciutat. Continuà molt present la comèdia sentimental, però s'hi afegiren les representacions sobre temes d'actualitat política (el reforçament del sentiment patriòtic, les lluites entre conservadors i liberals, la guerra carlina, etc.) i les temporades d'òpera. Tanmateix, els anys que van de la mort de Ferran VII a l'enderrocament de l'edifici, el 1853, són els anys de la consolidació del Romanticisme, amb representacions de les obres clau del moviment, com Hernani, de Victor Hugo.

Al solar que ocupava la Casa de les Comèdies s'hi construí un nou teatre, inaugurat el novembre del 1857 amb el nom de Teatre de la Princesa. Només uns mesos més tard, el juny de 1858, el teatre s'incendià i únicament se'n salvaren la façana i les parets laterals. Se'n començà la reconstrucció i dos anys després, el setembre de 1860, es tornà a inaugurar amb el nom de Teatre Príncipe de Asturias (un nom que mantingué fins al 1868, quan ja passà a anomenar-se Teatre Principal de Palma).

A partir de la dècada del 1860 proliferaren i foren molt actius diversos cafès cantants, entre els quals destacaren el cafè del Racó de Plaça (ubicat a l'actual plaça Major de Ciutat), el Gran Café del Universo (ubicat a l'antic convent de les monges de la Misericòrdia, a la cantonada del carrer de les Monges amb el carrer de Sant Bartomeu) i El Recreo (ubicat també molt a prop dels altres dos, al carrer Passadís, entre el carrer de Sant Bartomeu i la plaça Major). També s'inauguraren teatres de tota mena, com el Teatre Circ Balear (ubicat al carrer del Conquistador, a l'actual Hort del Rei) i el Cercle d'Obrers Catòlics (ubicat primer al carrer del Sol, després al de la Campana i, finalment, al carrer del Call). Tot i que la programació que oferien aquests cafès cantants i teatres era molt diversa, en la majoria dels casos hi abundava la sarsuela i, sobretot, és interessant veure com esdevingueren centres generadors i fomentadors (encara que en alguns casos fos tímidament) del teatre en català a l'època. Al Gran Café del Universo, per exemple, el 1865 es popularitzà a Palma el teatre en català, amb Frederic Soler com a autor destacat i L'esquella de la torratxa com a obra principal. Només un any després, el 21 d'abril del 1866, s'estrenà El cordó de la vila, de Pere d'Alcàntara Penya, la primera obra escrita en català per un autor de Mallorca que s'estrenà al Teatre Principal de Palma. També altres autors escriuen en català i per als teatres esmentats. És el cas d'Antoni Bisanyes, molt vinculat durant la dècada del 1860 al Racó de Plaça, i de Bartomeu Singala, que escriví tota la seva obra per al Cercle d'Obrers Catòlics durant la dècada del 1880. Altres autors de teatre en català que s'estrenaren en aquests teatres foren Bartomeu Ferrà, Frederic Soler, Francesc Camprodon, Josep Maria Arnau, Mateu Obrador, Miquel Bibiloni Corró, Conrad Colomer, Marçal Busquets i Francesc Renart, entre d'altres. Tanmateix, la programació en català va ser molt més important al Teatre-Circ Balear que a cap altre local i, a part d'un gran nombre de sarsueles, s'hi representaren obres d'autors catalans duites a escena per la companyia de Gervasi Roca, la companyia valenciana de Francesc Domingo i Francesca Zafrané, que hi interpretà obres d'autors com Escalante i la companyia de Lleó Fontova, entre d'altres.

Al segle XX continuen amb les seves programacions el Teatre Principal i el Cercle d'Obrers Catòlic (actiu fins al 1975). S'inauguren, però, nous teatres, entre els quals destaquen: el teatre Mar i Terra, inaugurat el desembre del 1899 i amb activitat teatral fins als anys vint, moment en què l'edifici es destinà a funcions diverses; el Líric, ubicat als terrenys de l'antic Teatre-Circ Balear i en funcionament fins al 1967, amb una programació molt diversa, i el Teatre Balear, inaugurat el 1909 i en actiu fins al 1980. Durant els anys vint l'activitat vodevilesca anà en augment i, de fet, tant el Líric com el Teatre Balear competien per fer-se amb el públic popular.

Als anys trenta va estar en funcionament el saló Mallorca (1931-1937), on es representaven obres en català dialectal de temàtica costumista, amb un to de distinció social i properes al conservadorisme ideològic, una fórmula que es consolidà i donà lloc al fenomen de l'anomenat «teatre regional». Amb aquestes característiques de programació, el saló Mallorca es convertí en el local per excel·lència de la companyia Catina-Estelrich (1927-1938), però, en canvi, no admeté mai les representacions d'una altra companyia de l'època, la Companyia Dramàtica Fuster (1914-1940), de tendència més populista i esquerrana.

L'evolució teatral durant la Guerra Civil i la postguerra s'expliquen entorn de l'activitat del Teatre Principal de Palma. Durant la Guerra Civil, l'edifici serví per fer-hi algunes representacions de Teatro Azul, un moviment teatral organitzat per la delegació de premsa i propaganda de Falange Española de las JONS. Acabada la guerra, i entre les companyies dedicades al teatre regional, cal destacar la tasca de la companyia Artis que, quasi sempre amb èxit, hi estrenà del 1949 al 1969 bona part dels seus espectacles.

Al segle XX també cal tenir en compte els locals que principalment esdevingueren cinemes, encara que també programaren representacions teatrals diverses. És el cas de La Protectora (1869-1993) i de la sala Rialto, inaugurada el 1926 com a cinema però adequada el 1975 per poder-hi dur a terme representacions teatrals. De fet, la companyia de Xesc Forteza entre el 1975 i el 1991 hi estrenà, i habitualment amb èxit, gran part dels seus muntatges.

La dècada dels anys vuitanta quedà marcada per una fita clau en l'esdevenir teatral de Ciutat: el Festival Internacional de Teatre, l'esdeveniment teatral més rellevant, prestigiós i internacional de Palma. També cal destacar l'aparició d'un seguit de companyies estables, actives encara avui, com Iguana Teatre, Estudi Zero, La Lluna de Teatre i la companyia de dansa Mariantònia Oliver, entre d'altres.

Pel que fa al funcionament del Teatre Principal durant les darreres dècades, val a dir que, després que les persones que estaven al capdavant del teatre (Serafí Guiscafrè, als anys setanta i vuitanta, i Pere Noguera del 1995 al 2001) impulsassin les produccions pròpies, vengueren uns anys de molta activitat teatral (sobretot pel que fa a la presència de companyies de fora i a les coproduccions amb altres teatres, com el Nacional de Catalunya), de la mà del director gerent Joan Arrom, que ocupà el càrrec del 2007 al 2010.


Bibliografia

Alomar, Maria Magdalena. El teatre a Palma entre 1955 i 1970. Palma: Documenta Balear, 2005.

Capellà, Llorenç. La Mallorca del clavel. Mallorca: Di7, 1999.

Garcías, Domingo. Teatro y sociedad en la Mallorca del siglo XVIII. Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 1998.

. El teatro en Palma (1800-1810). Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2001.

Mas i Vives, Joan. El teatre a Mallorca a l'època romàntica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986.

Mas i Vives, Joan. Estudis teatrals. Barcelona: Edicions UIB: Institut d'Estudis Baleàrics:  Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013.

Massip, Jesús Francesc. «Les primeres dramatitzacions de la Passió en llengua catalana». D'art, núm. 13 (1987), p. 253-268.

Massot i Muntaner, Josep. «Notes sobre la supervivència del teatre català antic». Estudis romànics, núm. XI (1962-1967), p. 49-99.

———. Teatre medieval i del Renaixement. Barcelona: Edicions 62, 1983. (Les millors obres de la literatura catalana; 95)

Nadal, Antoni. Estudis sobre el teatre català del segle XX. Barcelona-Palma: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Edicions UIB, 2005.

———. El teatre mallorquí del segle XIX. Palma: Edicions Documenta Balear, 2007.

Pascual, Aina (coord.). Història del Teatre Principal. Cultura, esplai i societat. Palma: J. J. de Olañeta, 2007.


Fonts iconogràfiques

Cartografia teatral Palma


Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x