Logo Institut del Teatre

Palma, 1926  Palma6-7-1999

Director, dramaturg, intèrpret

Redactor/a: Maria Muntaner González

Biografia

Actor, director i autor de teatre. De formació autodidàctica, encara que provenia d'una família d'actors (era net de Francesc Forteza Cortès «es Torner» i nebot de Francesc Forteza Messana, membres destacats de la companyia Catina-Estelrich), durant la seva joventut col·laborà en els muntatges del Cercle d'Obrers Catòlics de Palma. Si bé com a intèrpret es dedicà principalment al teatre, també participà en algunes produccions cinematogràfiques i televisives. Així mateix, als anys seixanta i a principi dels setanta treballà de mim i d'humorista en una sala de festes i actuà arreu d'Europa en els espectacles del grup musical Els Valldemossa i amb l'actriu Margalida Llobera Llompart «Margaluz». En la dècada de 1990 creà amb Pere Noguera l'escola de formació d'actors Taller Escola de Teatre Xesc Forteza.

L'any 1997 rebé el premi Ramon Llull atorgat pel Govern de les Illes Balears. D'ençà de 2003 hi ha un teatre a Palma que duu el seu nom, el Teatre Municipal Xesc Forteza.


Significació

Començà la seva carrera professional el 1937, quan només tenia onze anys, moment en què entrà a formar part de la companyia de Francesc Forteza Cortès. Mentrestant, però, continuà col·laborant en la companyia d'aficionats que havia muntat amb el seu germà Joan i un grup d'amics. Atesa la prohibició de dur a escena obres en català, aquesta companyia feia les representacions a porta tancada al Teatre del Cercle d'Obrers Catòlics de Palma. L'any 1947 Forteza s'integrà en la companyia que aleshores era titular del Teatre Principal de Palma, la Companyia de Teatre Regional, que poc després, el 1948, s'anomenà Artis. Treballà en aquesta companyia, amb la qual estrenà les seves primeres peces teatrals, fins a 1967, i en fou el director durant onze anys, des de 1958 fins que l'abandonà. En aquesta època va escriure les obres Fi de trajecte (1956) —l'únic drama de la seva carrera com a autor teatral—, Can Miquetes (1956), Hem de casar sa nina (1959), Casau-vos i vos diran vós (1959), Pobre, però... deshonrat! (1962) i El dimoni ja no fa por a ningú (1964).

L'any 1967 fundà la seva pròpia companyia, amb Margaluz com a actriu principal. Compaginà durant un any les tasques al capdavant de la seva companyia amb la direcció de la companyia Colsada, que actuava al Teatre Espanyol de Barcelona, i, poc després, amb la direcció i les tasques de primer actor de la companyia d'Alícia Tomàs, en la qual s'inserí de ple en l'àmbit de la revista musical. Però la seva estada a Barcelona fou breu, i aviat tornà a Mallorca per centrar-se en la seva companyia, que estrenava normalment els muntatges al Teatre Principal de Palma. El 1970, però, amb motiu de les obres de reforma d'aquest teatre, passà a la Sala Rialto de Palma, un local que fins aleshores havia estat emprat principalment per a projeccions cinematogràfiques, però que habilità com a teatre fins a 1992. Després tornà al Teatre Principal.

La Companyia Xesc Forteza, que comptà amb més de cinquanta actors i actrius, tant professionals com amateurs, i que dugué a escena una cinquantena de muntatges, habitualment començava la temporada amb l'estrena d'un nou espectacle al voltant de les festes de Nadal. Tant l'actor i director com la companyia assoliren una gran popularitat i mantingueren durant molts d'anys la fidelitat del públic mallorquí. La meitat dels muntatges de la companyia eren propis i foren dirigits i interpretats pel mateix Forteza. Ell, per motius econòmics, sempre cercà la comercialització de les seves obres per tal d'arribar, per tant, a un públic massiu —cosa que aconseguí, si tenim en compte que les seves estrenes superaren gairebé sempre les cent representacions per temporada i que recorregué quasi tots els pobles de Mallorca, a més d'actuar diverses vegades a Menorca, Eivissa i Formentera—. Aquesta voluntat d'arribar a un ventall molt ampli de públic el dugué a fer principalment comèdies —sovint properes al vodevil—, en què evitava els temes sociopolítics més conflictius i optava per la denúncia suau d'algunes actituds individuals a partir de l'humor mentre aprofitava la capacitat que tenia per explotar l'histrionisme dels personatges protagonistes que interpretava. En els seus muntatges emprava la llengua catalana, però sempre en un registre col·loquial. Són d'aquesta època les obres següents, que escriví i dugué a escena ell mateix: Trumfos oros (1972), Bon repòs i bon remei (1973), Una de lladres i serenos (1975), Trilogia (1975) —conformada per les peces Separar-se està de moda, Hem guanyat ses eleccions, i ara què?Què en feim, des vell?—, Fermat i ben fermat (1976) —que fou prohibida per la censura—, Es viatge del «tio» capellà (1976), Téntol...! És una guerra femella! (1978), Majòrica-81 (1981), Gent d'abans des moviment (1981), Xesc story (1982), Pocavergonyes, SA (1983), Un matalàs per un gramòfon (1983), Dimoni, món i carn (1984), Ca ses monges (1986), Quint trutger! (1988), Jubilat ve de jubileu (1989), Puja aquí, voràs Portopí (1991), I vostè, què hi fa aquí? (1993), S'ha acabat es bròquil (1994), Classe mitja acomodada (1995), Balearicus'96 (1996) i Catxin dena quin estiu (1997). També adaptà i traduí obres d'autors com Miguel Mihura (Ninette i un senyor de Mallorca, 1967; Som una dona decent, 1969), Juan José Alonso Millán (Na Catalina de plaça, 1968), Sacha Guitry (Visquem un somni, 1969), Aldo Benedetti (Sopar per a dos, 1971; S'hora de ses cites, 1974), Alfonso Paso (Mort qui t'ha mort, 1971), Aldo Nicolai (Simfonia en negre, 1971), Jean de Létraz (Un vespre a ca seva, senyora, 1974), C. H. Laurence (Na Vicky, sa grassa, 1975) i Fernando Soto (Me n'afluix per no triar, 1998). En una sola ocasió estrenà una obra d'un altre autor mallorquí: Por (1977), d'Antoni Mus.

Més enllà de la seva companyia, demostrà les seves aptituds dramàtiques en obres com L'avar, de Molière, muntada el 1987 pel Centre Dramàtic de les Illes Balears sota la direcció de Pere Noguera, i La gran il·lusió, muntada el 1988 pel Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, que es mantingué en la cartellera del Teatre Romea de Barcelona durant més de cent dies.


Estrenes

(Selecció. Obres escrites i dirigides per ell)

10 novembre 1953. Fi de trajecte. Companyia Artis. Teatre Líric, Palma.

17 octubre 1956. Can Miquetes. Companyia Artis. Teatre Principal, Palma.

2 gener 1959. Hem de casar sa nina! Companyia Artis. Teatre Líric, Palma.

5 maig 1960. Casau-vos i vos diran vós. Companyia Artis. Teatre Principal, Palma.

3 gener 1962. Pobre, però... deshonrat. Companyia Artis. Teatre Principal, Palma.

3 març 1966. El dimoni ja no fa por a ningú. Companyia Artis. Teatre Principal, Palma.

12 desembre 1972. Trumfos oros. Companyia Xesc Forteza. Auditòrium de Palma (Sala Mozart), Palma.

Novembre 1973. Bon repòs i bon remei. Companyia Xesc Forteza. Auditòrium de Palma (Sala Mozart), Palma.

3 gener 1975. Una de lladres i serenos. Companyia Xesc Forteza. Auditòrium de Palma (Sala Mozart), Palma.

20 desembre 1975. Trilogia (Separar-se està de moda / Hem guanyat ses eleccions, i ara què? / Què en feim, des vell? Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

22 desembre 1976. Es viatge del «tio» capellà. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

25 octubre 1978. Téntol...! És una guerra femella. Companyia Xesc forteza. Sala Rialto, Palma.

1 abril 1981. Majòrica-81. D'oca a oca i tir perquè me toca. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

8 desembre 1981. Gent d'abans des moviment. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

17 desembre 1982. Xesc Story (una revista de sis reials). Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

12 maig 1983. Pocavergonyes S.A. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

22 desembre 1983. Un matalàs per un gramòfon. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

20 desembre 1984. Dimoni, món i carn. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

5 desembre 1986. Ca ses monges. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

1 desembre 1988. Quint trutger. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

30 novembre 1989. Jubilat ve de jubileu. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

19 desembre 1991. Puja aquí, voràs Portopí. Companyia Xesc Forteza. Sala Rialto, Palma.

18 desembre 1993. I vostè, què hi fa aquí? Companyia Xesc Forteza. Teatre Principal, Palma.

22 desembre 1994. S'ha acabat es bròquil. Companyia Xesc Forteza. Teatre Principal, Palma.

21 desembre 1995. Classe mitja acomodada. Companyia Xesc Forteza. Teatre Principal, Palma.

21 desembre 1996. Balearicus'96. Companyia Xesc Forteza. Teatre Principal, Palma.

19 desembre 1997. Catxin dena quin estiu. Companyia Xesc Forteza. Teatre Principal, Palma.


Publicacions

Teatre. Obres completes: 1953-1998 (10 volums). Palma: Xeremies, 1999.


Bibliografia
  • Arrom, Joan. «Xesc Forteza. "Jo vaig néixer actor"» [entrevista]. A: Anuari teatral 1996. Palma: Consell de Mallorca; Gremi d’Editors de les Illes Balears, 1997, p. 104-109.
  • Alomar, Maria Magdalena. El teatre a Palma entre 1955 i 1970. Palma: Documenta Balear, 2005.
  • Mesquida, Toni. «Xesc Forteza i Catina Valls ("in memoriam")». A: Arrom, Joan (coord.). Anuari teatral Mallorca 1999. Palma: Consell de Mallorca; Gremi d’Editors de les Illes Balears, 2000, p. 121-123.
  • Perelló Felani, Francesc. «La producció dramàtica en el Teatre Principal de Palma (1857-2001)». A: Pascual, Aina (coord.). Història del Teatre Principal. Cultura, esplai i societat. Palma: J. J. de Olañeta, 2007, p. 92-117.

Fonts iconogràfiques

Xesc Forteza, Majòrica-81


Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x