Cossiers

Els cossiers són una dansa popular d'una gran tradició històrica en què es representen diferents balls de figures representats per sis homes, els cossiers, i per un altre personatge anomenat "dama", el qual pot ser representat per un home o per una dona en funció del poble a què ens referim. En la majoria de casos també solen sortir a dansar acompanyats d'un dimoni que els envolta i que vetlla perquè tinguin suficient espai per ballar.

Avui dia, l'origen dels cossiers encara és força desconegut. No obstant això, entre els experts s'han argumentat diferents hipòtesis, tot i que sembla que la més acceptada és la que sosté que es tracta d'un reducte arcaic de les cerimònies d'adoració i culte a les divinitats agràries, la funció de les quals era, d'una banda, pregar per la fecundació de la terra i, de l'altra, agrair les collites. Etimològicament, es creu que el mot cossier prové del mossàrab kossair ('que corre cerimonialment'). Ara bé, si ens cenyim a una temporalitat més propera, aquesta dansa també està estretament relacionada amb les processons catalanes del Corpus. La primera referència clara documentada dels cossiers mallorquins la trobam el 1544, concretament a la Història de Sóller, de Rullan i Mir, en què es parla de la festa del Corpus i la sortida dels cossiers de Sóller. Tanmateix, ben aviat van deixar de sortir a ballar durant el Corpus i començaren a fer-ho per les festivitats més destacades dels pobles, sempre relacionades amb un determinat ritual religiós, de manera que no han abandonat mai el caràcter cristià que els havia acompanyat.

Cal tenir en compte que durant els segles xvi, xviii i xviii hi havia diferents grups de cossiers a Palma i que també existien a la majoria de les poblacions de Mallorca. No obstant això, al principi del segle xix molts van desaparèixer, de manera que al segle xx ja només sortien a ballar els cossiers d'Alaró, Algaida, Manacor, Montuïri i Pollença. En l'actualitat es pot afirmar que els únics pobles que van aconseguir continuar ininterrompudament amb aquesta tradició són Algaida i Montuïri, atès que en la resta dels pobles esmentats també van desaparèixer, tot i que es van recuperar entre finals del segle xx i la primera dècada del xxi, després de més d'una trentena d'anys d'inactivitat.

Els Cossiers d'Alaró només surten un dia a l'any, per Sant Roc, el 16 d'agost. Es van recuperar el 1992, representen dos balls diferents i van acompanyats de dimoni.

Els Cossiers d'Algaida surten dues vegades cada any: la primera, el dia del seu patró, sant Honorat, el 16 de gener, i la segona, el dia de Sant Jaume, el 25 de juliol. De 1965 a 1972 la dansa deixà de ser quelcom popular per tal de convertir-se en un reclam turístic. El repertori de danses és força extens i, igual que el vestuari, manté moltes similituds amb el dels Cossiers de Montuïri.

Els Cossiers de Manacor es van recuperar el 1981, i, en l'actualitat, el dia de sortida varia en funció de les dates de la festa del Sant Crist de l'Església dels Dolors (sempre és diumenge) i del pregó de Fires i Festes de Primavera (sempre és divendres). Representen cinc balls diferents, van acompanyats de dimoni i la seva indumentària és una de les més singulars. Destaca de la resta dels grups per la conservació dels broquers, una dansa que prové dels balls de bastons que s'interpreten arreu d'Europa.

Els Cossiers de Montuïri ballen deu danses diferents i surten tres dies a l'any: per la Mare de Déu d'Agost, el dia 15; el dissabte de Sant Bartomeu, el 23 d'agost, i el dia de Sant Bartomeu, patró del poble, el 24 d'agost. Sens dubte, es tracta de la localitat on aquestes danses rituals s'han mantingut més arrelades. Surten acompanyats de dimoni, que en aquest cas rep el nom de Banya Verda.

Els Cossiers de Pollença foren recuperats l'any 1981 i, actualment, surten a ballar el dia de la seva patrona, la Mare de Déu dels Àngels, el 2 d'agost. Contràriament al que passa als altres pobles, el grup està format per dotze cossiers i una dama. No van acompanyats de dimoni i representen quatre tipus de danses diferents.

• Llompart Moragues, Gabriel. «Els Cossiers de Mallorca». Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Palma, núm. 653 (1996).
• Mas i Vives, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. I. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
• Vallcaneras Jaume, Francesc. Els Cossiers d’Alaró. Aproximació al fet dels Cossiers de Mallorca. Alaró: Ajuntament d’Alaró, 1990.