Josep Maria Tous

Dramaturg

Fill del metge Mateu Tous i Oliver, es va llicenciar en filosofia i lletres a Barcelona. Va ésser funcionari de la Diputació Provincial de les Illes Balears i de l'Ajuntament de Palma, i també exercí de professor a l'Institut Balear. Al marge del teatre, va conrear la poesia i va publicar alguns llibres de prosa en castellà. Considerat una figura menor de l'Escola Mallorquina, participà als Jocs Florals de Barcelona i hi guanyà dues englantines d'or (1907 i 1919) i una viola d'or i argent (1920), per la qual cosa el 1920 fou proclamat Mestre en Gai Saber. També va col·laborar a La Almudaina i en diverses publicacions. Després d'adherir-se al Movimiento va començar a publicar en castellà tot un seguit de poemes patriòtics. Autor també d'una biografia de Manuela de los Herreros (1912) i de Joan Alcover (1926), l'any 1962 l'Ajuntament de Palma el va proclamar fill il·lustre i el 1990 li dedicà un carrer.

A la dècada dels anys vint del segle XX diverses companyies peninsulars li van estrenar al Teatre Principal de Palma les primeres obres teatrals, escrites en castellà: els drames històrics Leonor de Serraclara (18 abril 1923, cia. de Julia Delgado Caro) i Las águilas del rey (29 desembre 1923, cia. d'Anita Adamuz i Manuel González), i les comèdies La voz del corazón (18 desembre 1924, cia. de Marta Grau), El lazo de Fly (8 gener 1926, cia. de Maria Bassó i Nicolás Navarro) i Ha pasado una estrella (3 gener 1927, cia. de Manolo París). A aquestes obres encara hi hem d'afegir el monòleg en vers Vale más pájaro en mano..., estrenat l'1 d'abril del 1925 per l'actriu Carmen Illescas al Teatre Principal de Palma. La primera col·laboració que va tenir amb una companyia mallorquina és del 1929. Aquest any, i més en concret l'1 de febrer, la Catina-Estelrich li estrenà al teatre del Cercle d'Obrers Catòlics de Palma La ingenierita, una comèdia en tres actes que ve a ésser un arranjament d'El lazo de Fly. La seva primera obra en català fou La santa pagesa, una comèdia lírica musicada per Artur Baratta. Estrenada al Teatre Principal de Palma (7 gener 1931), és una obra breu que exalta la figura de santa Catalina Thomàs. Després estrenà al teatre d'estiu Luna Park de Palma Luisa Clara (29 juliol 1932, cia. d'Anita Tormo), una refosa d'El lazo de Fly.

Però les obres amb les quals va aconseguir més gran èxit de públic varen ésser les que a partir del 1933 li estrenà en català al Saló Mallorca de Palma la Catina-Estelrich. Són peces que hauríem d'adscriure dins el teatre costumista o regional que intentà enllaçar amb l'obra d'autors del segle XIX com Pere d'Alcàntara Penya i Bartomeu Ferrà. La primera peça estrenada fou Sa comèdia d'en Cuanito (8 febrer 1933), un sainet en un acte ambientat a Palma. A aquesta obra seguí Mestre Lau es taconer o Ses rodes que fa el món (13 desembre 1933), la seva primera obra completament costumista. Té com a protagonista mestre Lau, un sabater a qui comencen a pujar els fums al cap després de treure la loteria. Del 1934 són les estrenes d'El tio de l'Havana (4 abril) i Es nirvis de sa neboda (14 novembre). L'argument de la primera gira al voltant d'Antònia, una mare que intenta casar bé les seves filles. En canvi, la protagonista d'Es nirvis de sa neboda és Magdalena, una al·lota jove i malcriada capaç de fingir atacs de nervis quan hi ha alguna cosa que la disgusta o quan pretén aconseguir alguns dels seus vicis i capricis. La mateixa Catina-Estelrich li va estrenar al Saló Mallorca (8 maig 1935) la versió en català d'Elionor de Serraclara, i el 27 de novembre del mateix any Villa Prodigio o Ses delícies de donya Paca. Aquesta darrera obra torna a centrar-se en el desig d'una mare —la viuda dona Paca— de casar les seves filles Xisqueta i Maria. Ara ve s'avion!, que tracta el tema de la Guerra Civil des d'un punt de vista humorístic, és el títol de la darrera obra que li estrenaren. Estrenada per la Companyia de Teatre Regional (27 setembre 1948) al Teatre Principal de Palma, passà pràcticament desapercebuda, ja que només se'n feren cinc funcions. La gran majoria d'aquestes obres van ésser molt representades per grups amateurs els primers anys de la postguerra. En general, són peces que defensen valors com el treball i l'honradesa i que també mostren el conservadorisme catòlic del seu autor.

Leonor de Serraclara. Palma: Tip. d'Amengual i Muntaner, 1923.

Las águilas del rey. Palma: Tip. d'Amengual i Muntaner, 1924.

La santa pagesa. Palma: Tip. d'Amengual i Muntaner, 1930. 

Ha pasado una estrella. Palma: Tip. d'Amengual i Muntaner, 1933. 

Mestre Lau es taconer o Ses rodes que fa el món. Palma: Tip. d'Amengual i Muntaner, 1934. Reedició: Palma: Ed. Moll, 1947. (Les Illes d'Or; 31)

El tio de l'Havana. Palma: Ed. Mallorquina de F. Pons, 1935 (Galeria Teatral d'Autors Mallorquins; 1). Reedició: Palma: Ed. Moll, 1947. (Les Illes d'Or; 33)

Es nirvis de sa neboda. Palma: Ed. Moll, 1947. (Les Illes d'Or; 29)

Andreu Alcover, Jorge. José M.ª Tous y Maroto, literato y poeta: discurso biográfico leído en el salón de sesiones del Excmo. Ayuntamiento el 31 de diciembre de 1962. Palma: Mossèn Alcover, 1965.

Nadal, Antoni; Perelló Felani, Francesc. «Tous Maroto, Josep Maria». A: Mas, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Volum II. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 283–285.

Josep Maria Tous i Maroto a la Viquipèdia

Josep Maria Tous i Maroto a enciclopèdia.cat