Cristina Valls Aguiló
Intèrpret
Germana dels també actors Joan i Catalina Valls Aguiló, anà a escola amb diverses mestres. Aviat però hagué d'ajudar els seus pares, que vivien i tenien un taller d'argenteria en un segon pis del núm. 133 del carrer del Sindicat de Palma. Després de la mort del seu pare Joan Valls a causa d'una tuberculosi, la seva mare, Catalina Aguiló, decidí abandonar el pis i llogar la casa del núm. 116 del mateix carrer. En aquest habitatge hi posaren una lleteria; Cristina s'encarregà d'anar per les cases a repartir la llet. El negoci no anà bé i el tancaren poc abans d'acabar la guerra, i de nou ajudà la seva mare a polir les joies que els argenters li duien. Va aprendre a cosir, primer en un taller i llavors a l'Escola d'Arts i Oficis. Féu feina amb una modista i també va fer encàrrecs per a diversos particulars. Com els seus germans, també entrà a formar part de l'Orfeó Mallorquí, on va conèixer Joan Estelrich Frau, amb qui es va casar el 22 de novembre de 1928. Conreà la poesia i durant molts d'anys recità a Palma cada 31 de desembre —en la celebració de la conquesta de Mallorca— el poema «Sa colcada», de Pere d'Alcàntara Penya.
La seva família era molt aficionada al teatre i cap al 1910, essent encara una nina, ja actuà amb els seus pares al cafè del Racó de Plaça de Palma amb una companyia d'aficionats que dirigia el seu oncle Tomàs Aguiló. El 1918 interpretà en el teatre del Cercle d'Obres Catòlics de Palma el paper de Reina Constança a La campana de la Almudaina, de Joan Palou i Coll. Als anys vint actuà amb l'Agrupación Declamatoria Palmesana i la Penya Artística en obres com Pastor y borrego (1922), de Pedro Muñoz Seca, i Don Juan Tenorio (1922), de José Zorrilla. El 1927, juntament amb el seu futur espòs Joan Estelrich i els seus dos germans, fundà la companyia Catina-Estelrich. Fins a l'any de la seva dissolució (1938) hi actuà, alternant les actuacions a Palma amb d'altres a altres poblacions de Mallorca, on aquesta companyia era esperada amb molta d'expectació. El seu debut tingué lloc el 7 de setembre de 1927 a Banyalbufar, on intervingué a La casa de Quirós (1927), de Carlos Arniches. Alternà obres en castellà amb peces d'autors mallorquins. Acompanyada del baríton Jaume Riutort i de la seva germana Catina fambé a vegades cantà algunes romances durant els descansos o al final de les representacions que duia a terme la Catina-Estelrich.
Després de quasi deu anys d'inactivitat, el 8 de març del 1948 va retornar als escenaris amb la Companyia de Teatre Regional, que després s'anomenà Artis. En fou la primera actriu i fins al 1968 interpretà papers diversos que la feren molt popular. Els dies 27 i 28 de setembre de 1963 interpretà amb l'Artis al Teatre Romea de Barcelona el paper de Sor Candelària d'Un senyor damunt un ruc, de Joan Mas, i guanyà el tercer premi a la interpretació femenina del VI Cicle de Teatre Llatí. El 1968 es retirà de l'escena interpretant el paper de Senyora a Siau benvingut, d'Alexandre Ballester. En uns temps tan durs i difícils contribuí, juntament amb els seus germans, a fer perviure l'ús de la llengua catalana sobre els escenaris de Mallorca. Fou homenatjada en diverses ocasions; és destacable la Medalla de Plata de la Ciutat de Mallorca que el 1971 li atorgà l'Ajuntament de Palma. Gabriel Janer Manila publicà el 1975 Implicació social i humana del teatre. Biografia apassionada de Cristina Valls, llibre reeditat el 1997 que recull gran part de la seva vida sobre l'escena.
1 novembre 1927. Don Juan Tenorio. José Zorrilla. Francesc Forteza. Teatre de la Defensora Sollerense. Catina-Estelrich.
8 gener 1930. Es metge nou. Miquel Puigserver. Francesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Catina-Estelrich.
22 febrer 1933. Nit de Nadal. Guillem Colom. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.
14 novembre 1934. Es nirvis de sa neboda. Josep Maria Tous i Maroto. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.
15 gener 1936. Vora l'abisme. Gabriel Fuster. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.
14 novembre 1937. El hombre que recuperó su alma. Francesc Ferrari Billoch. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.
8 març 1948. El tio de l’Havana. Josep Maria Tous i Maroto. Catina Valls. Artis.
24 octubre 1949. L'amo de Son Magraner. Pere Capellà. Catina Valls. Teatre Principal de Palma. Artis.
29 juny 1951. Don Ventura veranea. Lluís Segura. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Artis.
17 febrer 1953. Can Miraprim. Martí Mayol. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Artis.
15 desembre 1954. El rei Pepet. Pere Capellà. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Artis.
2 gener 1959. Hem de casar sa nina. Xesc Forteza (autor i director). Teatre Líric de Palma. Artis.
7 març 1961. El món per un forat. Joan Mas. Xesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Artis.
8 maig 1964. Dos nins de setanta anys. Gabriel Janer Manila. Xesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Artis.
4 gener 1968. Siau benvingut. Alexandre Ballester. Antoni Mus. Teatre Principal de Palma. Artis.
Janer Manila, Gabriel. Implicació social i humana del teatre. Biografia apassionada de Cristina Valls. Palma: Editorial Moll, 1997.
Perelló Felani, Francesc. «Valls Aguiló, Cristina». A: Mas, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. II. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 309-313.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar