Catina Valls

Directora, intèrpret

Germana dels també actors Joan i Cristina Valls Aguiló, fou coneguda amb el nom de Catina Valls. Els seus pares, Joan Valls i Catalina Aguiló, tenien un taller d'argenteria en un segon pis del núm. 133 del carrer del Sindicat de Palma. S'inicià com a solista amb l'Orfeó Mallorquí, tot i que ben aviat compaginà les actuacions musicals amb les representacions teatrals. De fet, amb una de les agrupacions amb les quals va actuar com a actriu, la Penya Artística, debutà com a cantant al Teatre Principal de Palma el 4 de desembre del 1922 interpretant una romança de la sarsuela La trapera, de Luis de Larra, Manuel Fernández Caballero i Mariano Hermoso. El 16 de març de 1923, amb el nom artístic de Catina la Balearica, debutà com a cupletista al Teatre Líric de Palma. En el seu repertori hi figuraven, entre d'altres, cançons com «La edad del pavo», «La mantilla», «El pierrot» o «Maldito tango». Dotada d'unes qualitats interpretatives excel·lents, rebutjà un contracte de 20 pessetes diàries i manutenció per actuar a Madrid. L'oferta procedia del director del Conservatori de Madrid, que l'havia vist actuar i volia que ingressàs en el Conservatori per perfeccionar-la i convertir-la en una nova María Guerrero. Cap al 1940-1941 va aprovar unes oposicions a Telefònica i aleshores el teatre va quedar en un segon terme davant les dificultats per compaginar ambdues coses.

Del 1920 al 1922 va actuar a Palma amb l'Agrupación Declamatoria Palmesana i la Penya Artística, formació aquesta darrera en què va rebre classes de vocalització. Amb aquestes companyies, ambdues dirigides per Juan Vázquez Humasqué, intervingué com a actriu en obres com El corrosivo (1920), dels germans Adolfo i Juan Vázquez; Pastor y borrego (1922), de Pedro Muñoz Seca; El conductor de masas (1922), de Juan Vázquez, i Las codornices (1922), de Vital Aza. El 1927, empesa per Joan Estelrich Frau i els seus dos germans, fundà la companyia Catina-Estelrich. Aquest nom procedeix del primer cognom del qui llavors seria cunyat seu —Joan Estelrich Frau— i del seu sobrenom. Considerada una de les companyies més significatives del segle XX a Mallorca, en va ésser la primera actriu fins al 1938, any en què es va dissoldre. Amb aquesta companyia interpretà en els inicis sarsueles i obres en castellà i, a partir del 1930, sobretot peces d'autors mallorquins. Després d'uns anys d'inactivitat, va reaparèixer el 17 de novembre del 1947 al Teatre Principal de Palma. Ho féu interpretant i dirigint per a l'Agrupació de Teatre Regional La corona comtal, d'Aina Villalonga. Posteriorment dirigí la Companyia de Teatre Regional, que amb el temps s'anomenà Artis, en muntatges com el d'El tio de l'Havana (1948), de Josep Maria Tous i Maroto, o el d'Una temporada a ca sa dida (1948), de Lluís Segura. Es va retirar de l'escena al Teatre Principal de Palma interpretant el paper de Senyora Àvia a Portes obertes, de Martí Mayol i Josep Maria Palau i Camps; era el 21 de juny de 1949. Considerada una de les impulsores del teatre mallorquí en una època complicada, contribuí, juntament amb els seus germans Joan i Cristina, a fer recobrar l'ús públic de la llengua catalana sobre els escenaris de Mallorca.

1 novembre 1927. Don Juan Tenorio. José Zorrilla. Francesc Forteza. Teatre de la Defensora Sollerense. Catina-Estelrich.

11 març 1928. Marianela. Serafín i Joaquín Álvarez Quintero. Francesc Forteza. Teatre del Cercle d'Obrers Catòlics de Palma. Catina-Estelrich.

3 febrer 1929. La ingenierita. Josep Maria Tous i Maroto. Francesc Forteza. Teatre del Cercle d'Obrers Catòlics de Palma. Catina-Estelrich.

8 gener 1930. Es metge nou. Miquel Puigserver. Francesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Catina-Estelrich.

17 novembre 1931. Els calçons de mestre Lluc. Bartomeu Ferrà. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

3 febrer 1932. La campana de la Almudaina. Joan Palou i Coll. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

30 novembre 1932. Bosc endins. Gabriel Cortès. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

22 febrer 1933. Nit de Nadal. Guillem Colom. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

3 gener 1934. A la llum dels estels. Manuel Andreu Fontirroig. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

17 gener 1934. Celestina. Aina Villalonga. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

14 novembre 1934. Es nirvis de sa neboda. Josep Maria Tous i Maroto. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

9 gener 1935. Marta. Guillem Colom. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

6 febrer 1935. Els hereus del torrentó. Joan Juncosa i Miquel Buades. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

15 gener 1936. Vora l'abisme. Gabriel Fuster. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

12 octubre 1936. Los conquistadores. Guillem Sureda de Armas. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

14 novembre 1937. El hombre que recuperó su alma. Francesc Ferrari Billoch. Francesc Forteza. Saló Mallorca. Catina-Estelrich.

Arrom Nadal, Joan. «Catina Valls. Noranta-tres anys de teatre mallorquí». A: Anuari teatral Mallorca 1998. Palma: Consell Insular de Mallorca i Gremi d’Editors de les Illes Balears, 1999, p. 94-102.

Janer Manila, Gabriel. Implicació social i humana del teatre. Biografia apassionada de Cristina Valls. Palma: Editorial Moll, 1997.

Perelló Felani, Francesc. «Valls Aguiló, Catalina». A: Mas, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. II. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 307–309.