Marc Ferragut Fluxà

De ben jove es dedicà a la indústria de la pell a Inca, tal com manava la tradició familiar. Escrigué un llibre sobre la confecció del calçat amb una voluntat didàctica, Atlas de zapatería. Nueva nomenclatura en español, inglés y francés. Tomo I. Va viatjar per Europa i es va sentir atret per les idees republicanes, que defensà al llarg de la seva vida. Casat amb Francesca Bonafè i Llompart (Inca, 1911 – Palma, 1997), tingué un fill, Rafel Ferragut i Bonafè. Fou elegit regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Inca durant la Segona República. Quan la Guerra Civil esclatà, ell era de viatge per la península Ibèrica, a la zona republicana. Decidí, però, tornar a l'illa, malgrat els perills que això suposava per a la seva vida. Fou processat per la seva activitat política i empresonat a Can Mir el 1940. Quatre anys més tard, vengué el negocis familiars i es traslladà a Palma, on es dedicà a la importació de productes.

Creador i empresari de l'Auditòrium de Palma, Ferragut i Fluxà, liberal i home de gran cultura, representa la nova burgesia emprenedora de Mallorca que donava importància a la iniciativa empresarial privada. Quan es traslladà a Ciutat començà a freqüentar els espais culturals, assistint sobretot als concerts de l'Orquestra Simfònica de Mallorca, que solia tocar al Teatre Principal. Va reprendre els viatges per Europa el 1954, quan li hagueren retornat el passaport que li havien manllevat anys abans les autoritats governamentals. A Londres va assistir a un concert de música al Royal Festival Hall. La visita a aquest teatre, dissenyat exclusivament per fer concerts de música, el va impressionar molt i, com a gran aficionat a la música, li feu néixer la il·lusió de construir un espai semblant a Palma. Davant la negativa per realitzar el projecte de l'Ajuntament de Palma i de diverses institucions públiques, decidí fer-ho tot sol. D'aquesta manera, les obres començaren el 1967 i duraren dos anys. L'Auditòrium es va inaugurar quinze anys després de la visita a Londres, el 3 de setembre de 1969, amb un gran concert a càrrec de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, sota la direcció de Herbert von Karajan. Amb aquest nou espai cultural, Mallorca esdevingué un punt de referència internacional pel que fa a l'àmbit musical, ja que l'auditori fou equipat amb la tecnologia més moderna del moment i s'hi estrenaren espectacles de gran qualitat. A la seva mort, el substituí en el càrrec de director de l'Auditòrium el seu fill, Rafel Ferragut Bonafè. Pocs anys després, es col·locà a la plaça lateral de l'Auditòrium un monument en forma de lira amb la inscripció «Mallorca a Marc Ferragut». El 2005 va rebre el premi Ramon Llull a títol pòstum.

Alomar Vanrell, Maria Magdalena. El teatre a Palma entre 1955 i 1970. Palma: Edicions Documenta Balear, 2005.

Bestard, Tomeu. «Los orígenes del Auditórium de Palma». Diario de Mallorca (8 novembre 2009). <http://www.diariodemallorca.es/palma/2009/11/08/origenes-auditorium-palma/519615.html>

Diversos autors. Diccionari del teatre de les Illes Balears, vol. I. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.