Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1931
Lloc de naixement: Barcelona
Redactor/a: Àlex Broch
Identificacio/ns

Director, dramaturg


Biografia

Fill de l'escenògraf Francesc Nel·lo i Ventosa, home d'esquerra i fortament compromès amb la República. Nel·lo sempre ha reivindicat la doble herència del pare: la teatral i la ideològica. Va iniciar estudis de filosofia pura a la Universitat de Barcelona, que no acabà. També publicà un primer llibre de narracions, La pell i la magrana i set contes més (1958). La fundació, però, de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) li permet la vinculació a les seves activitats i el coneixement de Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, etc., que significà la seva veritable formació dramàtica i teatral. Participà com a actor a la representació de La primera història d'Esther d'Espriu feta per l'EADAG, però ben aviat intueix i descobreix les seves possibilitats com a director d'escena, que és la part de la professió escènica amb què més s'ha identificat i ha reivindicat com a més pròpia.

Va tenir una participació molt activa en la formació del teatre independent (TI) que, en els anys seixanta del segle XX, intenta una transformació i renovació dels paràmetres de funcionament del teatre català d'aleshores, que vivia l'esllanguiment d'un teatre comercial sense interès. A la temporada 1966-1967 contribuí a la creació d'un grup que assolí un ampli relleu de crítica i públic: el GTI (Grup de Teatre Independent del CICF), un dels grups que participa en la coneguda operació de l'Off Barcelona, així com de la companyia dedicada exclusivament al teatre infantil, el Grup de l'Òliba, que troba la seva plataforma de representació en els Cicles de Teatre Infantil Cavalll Fort. Dins d'aquest cicle Nel·lo adaptà per a un públic jove i dirigí importants obres del teatre clàssic, com La comèdia de l'olla de Plaute (1967), El metge a garrotades de Molière (1967), La farsa del mestre Pathelin (1969) o un Guillem Tell de Schiller (1971). Els cicles de teatre Infantils Cavall Fort, vinculats a l'esperit de la revista i dirigits per Martí Olaya, eren pensats com una escola de formació d'un nou públic espectador, i la companyia de l'Oliba, dirigida per Nel·lo i que era una secció del GTI, fou una de les que féu un treball més acurat. Prèviament Nel·lo s'incorporà en la dinamització del teatre independent i formà part, amb Feliu Formosa, de grups com el Gil Vicente, que dugué a terme part d'una inèdita acció de difusió teatral en àmbits publics de forta implantació popular i obrera. Funda el GTI i intervingué com a director en l'estrena d'Els diàlegs d'en Ruzzante de Beolco. El GTI fou un dels principals grups que portà endavant l'operació coneguda com l'Off Barcelona, que davant de la dificultat de trobar espais i teatres per la representació dins de la ciutat buscà l'extraradi, el teatre de l'Aliança del Poble Nou, amb el que volia ser un teatre estable que fidelitzés un public espectador que cerca un teatre de qualitat i compromès. A l'Aliança Nel·lo dirigí dues obres de gran ressò: Les noces de Figaró (1967) de Beaumarchais i Els baixos fons (1968) de Gorki, totes dues amb escenografia de Fabià Puigserver, amb qui col·laborà estretament. També, amb direcció de Mario Gas, el GTI estrenà Tot en patates de Wesker (1969) i, més tard, amb direcció de Feliu Formosa, una primera versió d'El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, que posteriorment s'estrenà al Capsa, en el que era el pas a un teatre, ja dins la ciutat, de règim més comercial; d'aquesta manera, El retaule del flautista va esdevenir l'obra més vista de tota la història del teatre independent català.

La renovació institucional i pedagògica que, a inicis dels anys setanta, el nou director de l'Institut del Teatre, Herman Bonnín, impulsa dins l'entitat permet que noms importants del teatre independent s'incorporin a la seva activitat acadèmica. Francesc Nel·lo entra l'any 1971 i fins a la seva jubilació és professor de direcció i dramatúrgia i realitza una important tasca pedagògica en la direcció de tallers, que, en ser activitat acadèmica, no tenen transcendència pública. Nel·lo col·laborà també en els primers moments de la posada en marxa d'una televisió en català encara al vell edifici de Miramar on, entre d'altres, féu una adaptació de la novel·la de Narcís Oller, Pilar Prim, i una direcció i dramatúrgia d'El casament dels petits burguesos de Brecht. Eran els anys de la Transició, en què la cultura catalana anava guanyant nous espais de representació i s'anava introduint en estructures culturals fins aleshores vetades. Així, amb la creació del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, amb seu al teatre Romea, Nel·lo assessorà, col·laborà i dirigí obres com Peer Gynt (1982) i Espectres (1988) d'Ibsen o Fanny (Civilitzats tanmateix) de Carles Soldevila. La majoria de les obres que ha adaptat o traduït han estat editades en llibre.


Estrenes

 

Traducció i direcció d’obres

• Diàleg Bilora, d’Els diàlegs d’en Ruzzante, d’Angelo Beolco [Ruzante], GTI, vila de Guimerà, 1967. Reposada al T. Romea, 1967.

La diada boja o les noces de Fígaro, de Caron de Beaumarchais, ad. F. Nel·lo, GTI, Aliança del Poble Nou, 1967. Reposada al Cicle de Teatre Llatí, T. Romea, 1968. Es reestrena amb dir. de F. Puigserver, T. Lliure, 1989. Versió televisiva, dir. Josep Montanyès, TVE, 1989.

La farsa del mestre Pathelin, d’un anònim francès del segle XV, ad. F. Nel·lo, L’Òliba, Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1969.

Guillem Tell, de Schiller, ad. F. Nel·lo, L’Òliba, Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1971.

Direcció amb dramatúrgia

La comèdia de l’olla, de Plaute, L’Òliba, Foment Martinenc, 1966. Reposada al Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1966, i en el Congreso Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud (CNTIJ), T. María Guerrero, Madrid, 1973.

El metge a garrotades, de Molière, esc. F. Nel·lo, L’Òliba, Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1967. Reposada al CNTIJ, T. Romea, 1967.

Bastià i Bastiana, de Mozart i llibret de Friedrich Wilhelm Weiskern i A. Schachtner, Òpera de Cambra de les Joventuts Musicals de Barcelona, Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1968.

Els baixos fons, de Gorki, trad. Jordi Bordas i Elena Vidal, GTI, Aliança del Poble Nou, 1968.

La baralla fingida, de Giovanni Paisiello, Òpera de Cambra de les Joventuts Musicals de Barcelona, T. Popular Portátil, Barcelona, 1970. Reposada al Palau de la Música, 1970.

• Recital de cançons a partir de textos de Tomàs Garcés i Josep Maria de Sagarra, decoració de F. Nel·lo i Ventosa, grup Aplec de Vilanova, Festes al Port de la Selva pel X Aniversari de la Mort de Josep Maria de Sagarra, 1971.

Paraula de Poeta 11. Blai Bonet, tria de F. Nel·lo i X. Barceló, T. Lliure, 1990.

Fanny [fragment] i Civilitzats tanmateix, de Carles Soldevila, CDGC, T. Romea, 1992. Versió televisiva a Temporada de teatre, TVC, 1993.

Dones com jo. Heroïnes de Sagarra, de Josep Maria de Sagarra, ad. F. Nel·lo i Teresa Cunillé, T. Lliure, 2002.

El jardí abandonat, de Santiago Rusiñol, Espai Brossa, 2007.

Silenci, es violenta, ad. F. Nel·lo i cia. Mesèmes, poesia visual d’Àlex Montfort, fragments de diversos compositors, Antic Teatre, 2016. Reestrenada com a Silenci, violència: acció!, Centre Cívic Drassanes, 2016.

Direcció

Símptomes, peça d’un amic no identificat del director, L’Òliba, Cúpula del Coliseum, c. 1965.

• Tres esperpentos de Valle-Inclán, SDEUB, c. 1966.

• Alguna peça de Manuel de Falla, c. 1966.  

Tassarba, d’Enric Morera i Juli Vallmitjana, dir. mus. Antoni Ros-Marbà, esc. F. Puigserver, Teatre Liceu, 1966.  

La terra es belluga, de Jordi Bordas, L’Òliba, Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1969. Reposada al CNTIJ, T. San Francisco, Palma de Mallorca, 1969.

La nau, de Josep Maria Benet i Jornet, GTI, T. Romea, 1970.

El señor Puntila y su criado Matti, de Bertolt Brecht, trad. i ad. Josep M. Carandell, cia. d’Alejandro Ulloa, T. Don Juan, 1973.

Roses roges per a mi, de Sean O’Casey, trad. Carles Reig, ad. Josep M. Benet i Jornet, dir. F. Nel·lo, Josep Montanyès i Josep M. Segarra, Assemblea d’Actors i Directors, Festival Grec, T. Grec, 1976.

La cantata de l’ocell daurat, de Frederic Mompou i Joan Amades, dir. mus. Josep Anton Casas, Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Festes de la Llum de Manresa, pavelló del Congost, 1981.

Peer Gynt, d’Ibsen, trad. Joan Puig i Ferreter i Ventura Gassol, dir. F. Nel·lo i Joan Bas, CDGC, T. Romea, 1982.  

Creció espesa la yerba, de Carmen Conde, Un encargo original, TVE, 1983.

Cant de la Sibil·la, versió del 1569, mus. Enric Gispert, Església de Santa Maria del Mar, Barcelona, 1984.

Tot educant Rita, de Willy Russell, trad. i ad. Marta Pessarrodona, T. Regina, 1985.

La dama blanca, de Jaume Cabré, 13x13, TVC, 1987.  

El bon doctor, de Neil Simon, ad. Guillem-Jordi Graells, dir. F. Nel·lo i Pere Planella, TVC, 1987.

La quimera, de Jordi Teixidor, 13x13, TVC, 1987.

Espectres, d’Ibsen, trad. Feliu Formosa, CDV, T. Romea, 1988.

Majòrica, de Xesc Forteza, dir. F. Nel·lo i X. Forteza, TVC, 1989.

El metge a garrotades, de Molière, Secció Juvenil del Grup Esplai de Puig-reig, 1996.

El somni de la mala lluna, de Josep M. Muñoz Pujol, lectura dramàtica, cicle L’Alternativa dels 70, SGAE, Sala Mompou, 2006.  

Dramatúrgia

La comèdia de la guerra, de Goldoni, trad. Alfred Luchetti, dir. Francesc Cruzate, L’Òliba, Cicle Cavall Fort, T. Romea, 1968.

La pau, d’Aristòfanes, ad. F. Nel·lo i Pau Monterde, dir. P. Monterde, Skunk, Centre Social Catòlic, Terrassa, 1969.

Els zin-calós, de Juli Vallmitjana, dir. Jaume Picas, Teatro catalán, TVE, 1972.

Pilar Prim, de Narcís Oller, dir. Jaume Picas, Lletres catalanes, TVE, 1974.

Fanny, de Carles Soldevila, dir. Mercè Vilaret, Lletres catalanes, TVE, 1974.

La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter, dir. Antoni Chic, Lletres catalanes, TVE, 1974.

Una vella coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dir. Lluís M. Güell, Lletres catalanes, TVE, 1975.

El món per un forat, de Joan Mas, dir. Antoni Chic, Lletres catalanes, TVE, 1975.

L’últim replà, de Josep Maria Espinàs, dir. Jaume Picas, Lletres catalanes, TVE, 1975.

Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, dir. Antoni Chic, Lletres catalanes, TVE, 1976.

La boda de los pequeños burgeses, de Bertolt Brecht, dir. Mercè Vilaret, Teatro Club, TVE, 1976.

La Odisea, d’Homer, sèrie de cinc episodis, ad. F. Nel·lo i Els Joglars, dir. Albert Boadella i Mercè Vilaret, TVE, 1976-1977.

A la zona, d’Eugene O’Neill, trad. i ad. F. Nel·lo, dir. Mercè Vilaret, Lletres catalanes, TVE, 1979.

Alguns tallers dirigits a l’Institut del Teatre

L’estranger, de Camus.

El fatxenda del món occidental, de John M. Synge.  

Sòcrates/Plaute.

Les troianes, d’Eurípides, Asil Busquets, Terrassa, 1988.

El coixí de Kantan, de Yukio Mishima, 1989. 

Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, c. 1990.

Revolta de bruixes, de J. M. Benet i Jornet, c. 1990.

Vint per vint, de Joan Barbero, c. 1990.

Històries de cambra: set drames en miniatura, de Maurice Baring, ad. Feliu Formosa i F. Nel·lo, T. Adrià Gual, 1991.

El més feliç dels tres, d’Eugène Labiche, trad. Guillem-Jordi Graells, 1993.

Els set contra Tebes, d’Èsquil, Centre del Vallès, Terrassa, 1995.

La comèdia de l’olla, de Plaute, i El metge a garrotades, de Molière, Centre del Vallès, 1995.

Les llàgrimes amargues de Petra von Kant, de Rainer W. Fassbinder, trad. Jaume Melendres, T. Adrià Gual, 1997.

El revolt perillós, de J.B. Priestley, ad. F. Nel·lo, La Cuina, 1997.

Le nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart i Lorenzo Da Ponte, i La sonnambula, de Vincenzo Bellini i Felice Romani [fragments], dir. mus. Maria Dolors Aldea, Sala Maria Plans, Terrassa, 1997.

Tria i remena, de Sue Townsend, trad. F. Nel·lo i Oriol Nel·lo, T. Adrià Gual, 1998.

Der Freischütz (El caçador furtiu), de Carl Maria von Weber i Friedrich Kind, i Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart i Lorenzo Da Ponte [fragments], dir. mus. Maria Dolors Aldea, Conservatori Municipal de Música de Terrassa, T. Alegria, 1998.

La música i les passions humanes: taller d’òpera, dir. mus. Maria Dolors Aldea, Conservatori Municipal de Música de Terrassa, Sala Maria Plans, 1999.

La corte de faraón, de G. Perini i M. Palacios i música de Vicent Lleó, ad. F. Nel·lo, 1999.

Coriolà, de Shakespeare, trad. Josep M. de Sagarra, Centre del Vallès, 1999.

L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht, ESAD, c. 2000.

Anatol, d’Arthur Schnitzler, trad. Feliu Formosa, Sala Maria Plans, 2000.  

Paradís, de Carles Soldevila, ad. Jordi Galceran i Esteve Miralles, mus. Albert Guinovart, T. Ovidi Montllor, 2001.

Col·laboració en muntatges

El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, dir. J. Teixidor, GTI / El Camaleó, Aliança del Poblenou, 1969. Participa en la reestrena al T. Capsa, dir. F. Formosa, 1971.

• S’ocupa del departament d’art de diversos espais de TVE, però sobretot de la sèrie La saga de los Rius, 1976-1977.

• Assisteix la direcció dels dos primers episodis de Llibre dels fets del bon rei en Jaume, dir. Mercè Vilaret, ad. M. A. Capmany, TVE, 1977.

• Coordinador d’episodis de Terra d’escudella, de TVE, 1978.

• Director adjunt d’Homenatge a Picasso, dir. Antonio Chic, de J. Palau i Fabre, TVE, 1981.

• Realitzador de l’enregistrament de Piel de toro, de Salvador Távora, La Cuadra de Sevilla, Galeria Oberta, TVE, 1986.

El teatre català a debat: èxit i desconcert, coord. F. Nel·lo, dir. J. Bas, guió de J. Melendres, TVC, 1986.

• Realització del programa Matinal a TV3, que emetia els concerts de l’OBC, dir. Frederic Sesé, TVC, 1989.

Gusev, un cuento de Chéjov, de Txèkhov, idea de F. Nel·lo, dir. i ad. Jaume Villanueva, Espai Brossa, 2011.

Interpretació

Edipo, de José María Pemán, dir. José Tamayo, cia. Lope de Vega, T. Comedia, Barcelona, 1953. Va participar en més obres de la cia. Lope de Vega amb Tamayo com a director.

Recital de poemes, de Joan Maragall, ad. Carme Serrallonga, dir. R. Salvat, EADAG, Cúpula del Coliseum, 1960.

El desert dels dies, de Maria Aurèlia Capmany, dir. R. Salvat, EADAG, Cúpula del Coliseum, 1960.

La jugada, de Joan Brossa, dir. Moisès Villèlia, EADAG, T. de la Societat La Concòrdia, Cabrils, 1960.

La pell de brau, de Salvador Espriu, dir. i ad. R. Salvat, EADAG, Cúpula del Coliseum, 1960. Participa en la segona versió, del 1963.

Nadales de J.V. Foix, dir. R. Salvat, EADAG, Cúpula Venus, 1960.

Mort d’home, de R. Salvat, dir. R. Salvat, EADAG, Cúpula del Coliseum, 1961.

Petita crònica del meu temps, de R. Salvat, EADAG, 1961.

• Alguna peça de Txèkhov, amb Feliu Formosa, Gil Vicente, barriades de Barcelona, c. 1961.

Trabajos de amor perdidos, de Shakespeare, ad. i dir. R. Salvat, EADAG, Festival de Castelldefels, 1961.  

Algú a l’altre cap de peça, de Manuel de Pedrolo, dir. Maria Aurèlia Capmany, EADAG, Cúpula del Coliseum, 1962.   

20 años de poesia española, segons l’antologia de Josep Maria Castellet, dir. R. Salvat, EADAG, Facultat de Dret (UB), 1962.

Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, dir. R. Salvat, EADAG, Cicle de Teatre Llatí, T. Romea, 1962.

Santa Juana, de George Bernard Shaw, trad. Julio Brouta, dir. R. Salvat, EADAG, Ciclo de Teatro Religioso, T. Grec, 1963.

Antígona / Gent de Sinera, de Salvador Espriu, dir. R. Salvat, EADAG, T. Romea, 1963.

A las cuatro y media, de Maria Aurèlia Campany, amb Maria Aurèlia Capmany i Margarita Lozano, Bazar, TVE, 1963.  

• Espectacles de cabaret a la Cova del Drac, GTI, c. 1967.

Tot amb patates, d’Arnold Wesker, trad. Jordi Bordas, dir. Mario Gas, GTI, Aliança del Poble Nou, 1969.

Estoy en crisis [llargmetratge], dir. Fernando Colomo, guió d’Andreu Martín i F. Colomo, 1982.

El Parc [curtmetratge], ad. de l’obra de Botho Strauss, coord. Hermann Bonnín, Institut del Teatre i Centre Calassanç, 1993.


Publicacions

 

Versions teatrals

La diada boja o Les noces de Fígaro, de Caron de Beaumarchais. A: Teatre popular. Barcelona: Ed. 62, 1968, p. 87-188. (Cara i creu; 11). Reedicions: Ed. 62, 1971 (El Galliner; 12) • Teatre Lliure, 1989. 

El metge a garrotades, de Molière i La comèdia de l’olla, de Plaute. Barcelona: Ed. 62, 1972. (El Galliner; 15). Reedicions: • Ed. 62, 1996 (El Cangur; 216) • Ed. 62, 2009 («Educaula», amb estudi d’Alfred Sargatal).

Guillem Tell, de Friedrich Schiller. Barcelona: Ed. 62, 1987 (El Galliner; 98). Pròleg de F. Nel·lo.

Narrativa

La Pell de magrana i set contes més. Simpar, 1958.

• «El cobrellit blanc», a AADD: Els 7 pecats capitals vistos per 21 contistes en homenatge a Víctor Català. Barcelona: 1960, p. 87-102. (Biblioteca Selecta; 292)

Pròlegs

• «Les noces de Fígaro», epíleg a Beaumarchais, Pierre-Augustin Caron de. Les noces de Fígaro. A: Teatre popular. Barcelona: Ed. 62, 1968, p. 279-281.

• «Els baixos fons», epíleg a Gorki, M. Els baixos fons. A: Teatre popular. Barcelona: Ed. 62, 1968, p. 283-284.

La terra es belluga, de Jordi Bordas. Ed. 62, 1970. (El Galliner; 2)

Vida d’herois, de David Nel·lo. AADPC, 2003. (Teatre-Entreacte; 44)

Articles

• «El Berliner Ensemble en Londres». Primer Acto, núm. 76 (1966), p. 8-12.

• «Las actividades del CERTAL: La III Muestra en marcha». Primer Acto, núm. 194 (1982), p. 82.

• Un article al dossier sobre Els fills del sol de Gorki (Teatre Lliure), 1984.

• Un article al dossier sobre Mel salvatge de Txèkhov (CDGC), 1986.

• «Record de Fabià Puigserver», amb Frederic Roda, Carme Serrallonga i Carlota Soldevila. Serra d’Or, núm. 382 (octubre 1991), p. 55-64.

• «La mirada trista de Rusiñol». L’Avenç, núm. 325 (juny 2007), p. 12-14.


Bibliografia

Arbonès, Jordi. Teatre català de postguerra. Barcelona: Pòrtic, 1973.

Carbó, Joaquim. El Teatre de Cavall Fort. Barcelona: Ed. 62: Institut del Teatre, 1975. (Monografies de teatre; 1)

Catasús, Lídia: «Francesc Nel·lo i German»Assaig de teatre, núm. 21-22-23 (1999), p. 231-243.

Catasús i Artís, Lídia. «Entrevista a Francesc Nel·lo i German». Assaig de Teatre, núm. 21-23 (març-juny 2000), p. 231-243.

Fàbregas, Xavier: De l’off Barcelona a l’acció comarcal, dos anys de teatre català: 1967-1968. Barcelona: Institut del Teatre: Ed. 62, 1976. (Monografies de teatre; 6)

Fàbregas, Xavier. De l'Off Barcelona a l'acció comarcal. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1976.

Fàbregas, Xavier. Teatre en viu (1969-1972). Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1987.

Puig, Oriol: «Entrevista a Francesc Nel·lo». A: L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època. Tesi doctoral. Barcelona: Departament de Filologia Catalana, UAB, 2007, p. 216-221.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x