Elvira de Hidalgo

Cantant

Soprano aragonesa de nom artístic Elvira de Hidalgo nascuda a Vall-de-roures (el Matarranya, Terol) el 28 de desembre del 1892. Va començar la formació musical al Conservatori del Liceu a Barcelona amb la soprano catalana Conxita Bordalba i el 1908 viatjà a Milà per continuar la seva formació amb Melcior Vidal, mestre d'altres sopranos importants de l'època com María Barrientos i Graziella Pareto. El mateix any debutà al teatre San Carlos de Nàpols amb el rol de Rosina d'Il barbiere di Siviglia (Rossini) junt amb Titta Ruffo. Va ser un èxit total i el director del teatre Casino de Montecarlo, Raoul Gunsburg, la va contractar per reemplaçar la soprano austríaca Selma Kurz en una de les representacions d'Il Barbiere a París al teatre Sarah Bernardt. Gunsburg tornà a contractar-la els anys 1909, 1911 i 1912 per cantar Rosina al teatre del Montecarlo. Durant aquesta època també cantà Linda de Chamounix (Donizetti), La Sonnambula (Bellini) i L'epreuve dernière (Nerini). El 1909 debutà a Praga i al teatre Kediviale del Caire cantant Il barbiere i Rigoletto.

El 1910 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York cantant La sonnambula (Bellini) i Il Barbiere i, una altra vegada, les crítiques van ser de les millors. Els mateixos anys va ser convidada per la Staatsoper de Viena per cantar Rigoletto amb el tenor anglès Alfred Piccaver. Després viatjà a Florència i cantà Linda de Chamounix i Don Giovanni amb el baríton Mattia Battistini al Teatre della Pergola.

El 1911 debutà al Teatre del Liceu i al Constanzi de Roma cantant Il Barbiere amb el baríton Riccardo Stracciarial i al Teatro Real de Madrid.

El 1915 Pietro Mascagni la convidà a integrar-se en la seva companyia. Actuà al Teatro Constanzi de Roma en Mignon (Thomas) i en Dinorah (Meyerbeer), al costat de Gabriella Besanzoni i de Mattia Battistini, respectivament. El 1916 la van escollir per cantar al centenari de l'òpera de Rossini Il Barbiere di Siviglia al Teatro alla Scala di Milano amb els barítons Ricardo Stracciari i Antonio Pini-Corsi i el tenor Emilio Perea, sota la batuta de Gino Marinuzzi. Hi tornà amb el mateix rol el 1922. El mateix any tornà a interpretar Rosina al Gran Teatre del Liceu i al Metropolitan de Nova York junt amb el baríton Giuseppe de Luca i el tenor Giacomo Lauri-Volpi. 

El 1936 va abandonar els escenaris i es dedicà a la docència, primer a Atenes, on ensenyà a la cèlebre soprano María Callas, i després a Ankara, com a successora de la soprano dramàtica Giannina Arangi-Lombardi. Callas va ser influenciada per la seva professora no només vocalment sinó també en l’àmbit personal i la va convertir en la gran artista coneguda de tots. El 1959 es traslladà a Milà, on va ser nomenada catedràtica vitalícia a la Scala.

Elvira de Hidalgo va ser una cantant refinada i sensible que va destacar pel seu virtuosisme i també per la seva capacitat dramàtica, amb una veu de timbre intens i càlid i amb una tècnica de precisió extraordinària. Va morir a Milà l'any 1980. 

Celletti, Rodolfo. Le grandi voci: dizionario critico-biografico dei cantante. Roma: Istituto per la Collaborazione Culturale, 1964.

Blyth, Alan. «Hidalgo, Elvira de». A: Oxford Music Online. Grove Music Online [en línia] (Oxford: Oxford University Press) <https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.12989> [Consulta: 16 desembre 2019].