Logo Institut del Teatre

Barcelona, 14-11-1897  Barcelona2-5-1975

Intèrpret

Redactor/a: Clàudia Brufau

Biografia

Concepció Badia va demostrar un talent musical insòlit des de ben petita i amb vuit anys ingressa en l'Acadèmia Granados, on coneix el seu primer mestre, Enric Granados, rep classes de piano i aviat estudia cant amb Rosa Culmell. Enric Granados encamina la jove Conxita cap al cant. El seu debut professional té lloc el 1913 al Palau de la Música interpretant la Noia Flor en l'estrena de la versió concert de Parsifal, de Richard Wagner. Acompanyada per Granados, canta en concerts arreu del país. Després de la mort del seu mestre, el 24 de març de 1916, participa en tots els homenatges que se li reten. La formació de la cantant continua al Conservatori del Liceu amb Vidal Nonell. Durant els anys vint i trenta es consolida com a liederista i cantant de la mà de Pau Casals. Estrena obres per a soprano de molts compositors i coneix Manuel de Falla. El 1919 es casa amb Ricard Agustí.
En la primera meitat del anys trenta Conxita Badia esdevé una cantant reclamada amb projecció internacional i interpreta obres a Viena i París, entre altres ciutats, on és elogiada pels crítics, el públic i els músics. Esclata la Guerra Civil i molts amics de la soprano i personalitats del país s'exilien; ella mateixa, amb l'ajuda de Pau Casals i Ventura Gassol, viatja a França el febrer de 1937 amb les seves tres filles. Amb residència a París, és contractada per actuar en un seguit de concerts i gires per ciutats europees. Abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, Badia creua l'Atlàntic amb les seves filles i es retroba amb el seu marit al Brasil. El 1938 la soprano debuta en diferents teatres del Brasil, Uruguai i l'Argentina. Durant aquest període en els seus concerts combina repertori clàssic, espanyol, català i de compositors sud-americans; a més, es retroba amb Manuel de Falla i inicia el seu vessant pedagògic. El 1939 la família Agustí-Badia es trasllada a Buenos Aires, on resideix fins al 1946. Conxita Badia retorna amb la seva família a Catalunya el desembre de 1946. Durant deu anys combina l'activitat concertística amb la docent, que desenvolupa a Barcelona, a l'Estat i a l'estranger, i s'implica en l'activitat cultural de Barcelona. Mor el 1975 acompanyada de família, amics i deixebles.


Significació

Cantant, pianista i pedagoga, Conxita Badia va ser una de les intèrprets que millor representen l'evolució de la música vocal del segle xx, i concretament del Lied català, tant per la claredat de dicció, la musicalitat natural i la sensibilitat, com pel seu carisma. Badia es dedicà especialment al Lied i poc al teatre líric. Enmig de la seva trajectòria concertística destaquen algunes intervencions escèniques: l'òpera María del Carmen, d'Enric Granados, que protagonitzà el 1935 al Gran Teatre del Liceu, i la seva interpretació de Trujamán a El retablo del Maese Pedro, de Manuel de Falla, al Festival dedicat al compositor gadità el 1926. Durant la postguerra a Barcelona fou una de les personalitats més actives de la vida cultural, relacionada amb intel·lectuals i promotors culturals com Oriol Martorell i Joan Alavedra, i vinculada amb el grup L'Alegria que Torna.
Sota el mestratge de Granados va integrar la tradició musical clàssica europea, la música culta i popular hispànica, i alhora la capacitat d'adaptació a nous corrents musicals. Des ben jove va destacar com a liederista i va ser la veu inspiradora de molts compositors al llarg de la seva vida, com ara Enric Granados, Robert Gerhard, Felip Pedrell, Francesc Alió, Amadeu Vives, Jaume Pahissa, Frederic Mompou, Manuel Blancafort, Eduard Toldrà, Xavier Montsalvatge, Manuel Valls i Narcís Bonet.
La maduresa com a intèrpret de Conxita Badia va coincidir amb el període d'efervescència musical a Barcelona (1918-1936), durant el qual confluïren la tradició amb l'avantguarda musical internacional. Als anys vint, Pau Casals fundà l'Orquestra Pau Casals; amb el seu guiatge, Conxita Badia es revelà com una gran intèrpret del repertori clàssic i contemporani. Durant aquest període va conèixer Manuel de Falla. El vincle amb el compositor gadità va continuar a l'Argentina, on la cantant esdevingué la seva intèrpret ideal.
L'altra figura clau per a la soprano és Robert Gerhard, a través de qui Badia entrà en contacte amb Arnold Schönberg el 1932 actuant al Palau de la Música i després a Viena en el Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània (SIMC), on la soprano va interpretar Sis cançons populars catalanes de Gerhard. Com en el cas de Casals, de qui va estrenar Set cançons el 1935, per a Gerhard la veu i la musicalitat de la cantatriu influïen en el procés d'escriptura. Durant aquests anys de la seva trajectòria professional Conxita Badia estableix una gran amistat amb els músics amb qui treballa i amb altres personalitats del món cultural, com Ventura Gassol i Manuel Clausells: la implicació amb la vida musical més enllà de l'escenari i la seva personalitat generosa fan que Conxita Badia, a més de ser un cantatriu aclamada, sigui una artista estimada.
Quan en plena Guerra Civil la soprano visqué a París va desenvolupar l'activitat concertística actuant en ciutats de França, Bèlgica, Holanda i Suïssa, i difonent a través del cant l'obra d'autors contemporanis espanyols i catalans. A través de la ràdio va enregistrar cinc concerts de música espanyola per a la BBC, juntament amb Robert Gerhard. A l'Amèrica del Sud, a més de difondre l'obra de compositors com Granados, Schönberg i Casals, esdevingué ambaixadora de la cultura catalana, juntament amb altres personalitats que vivien a Buenos Aires, com Margarita Xirgu. Treballà amb músics i compositors sud-americans com Juan José Castro, Heitor Villa-Llobos i Carlos Guastavino, l'obra dels quals va difondre a Catalunya.
Enmig del desert musical de la Barcelona de la postguerra, Conxita Badia emprèn l'activitat concertística guiada per Eduard Toldrà, de qui estrena el poema La rosa al llavis (1947). La soprano va ser una les personalitats més influents i actives de la vida cultural barcelonina, va ser l'ànima de l'homenatge a Enric Granados i també de l'homenatge al poeta Tomàs Garcés. En aquest context cultural, Badia participà en els actes que organitzà el grup L'Alegria que Torna, que recollia ingressos per a l'Associació Dramàtica de Barcelona (ADB). Entre altres posades en escena i manifestacions parateatrals destaquen la participació de la soprano en la representació de L'auca del senyor Esteve de Rusiñol al Liceu el 4 de juny de 1956, la representació del Malalt imaginari de Molière i el ball d'època a la Llotja, on cantà Frou-frou. Durant aquests anys el seu nom també va lligat a pianistes com Pere Vallribera i Alícia de Larrocha. Conxita Badia combinà la seva activitat concertística amb la docent i va esdevenir una gran pedagoga i el testimoni viu del llegat de Granados. Entre altres deixebles de Badia destaquen els noms de Francesca Callao, Lupita Campos, Carlos Manso, Isabel Aragón, Heleni Barjau (conegut com a Carlo del Monte) i Montserrat Caballé.


Estrenes

1913. Canciones Amatorias. Compositor: Enric Granados. Sala Granados, Barcelona.
22 gener 1918. L'infantament meravellós de Schaharazada (12 lieder). Compositor: Robert Gerhard. Palau de la Música, Barcelona.
22 octubre 1921 La Celestina. Compositor: Felip Pedrell. Palau de la Música Catalana, Barcelona.
1927. Cançons Epigramàtiques. Compositor: Amadeu Vives.
30 gener 1935. 7 cançons (sobre textos de diversos autors catalans). Compositor: Pau Casals. Concert organitzat per l'Associació Música da Camera.
1935. Present de noces. Compositor: Joan Lamote de Grignon.
1936. El Compte Arnau. Compositor: Felip Pedrell.
1936. La nochebuena del diablo d'Òscar Esplà.
14 novembre 1947. La rosa als llavis (poema de Joan Salvat-Papasseit). Compositor: Eduard Toldrà. Palau de la Música, Barcelona.
1956. Doce canciones españolas. Compositor: Joaquín Rodrigo. 


Publicacions

Tonadillas (Gramophone, 1916). Intèrprets: 
Conxita Badia i Frederic Longàs.
Homenaje a Granados (Ariola Eurodisc, 1963)
. Tonadillas y Canciones amatorias.
 Intèrprets: Conxita Badia i Alícia de Larrocha.
Disset cançons catalanes (Vergara, 1967) 
Intèrprets: Heleni Barjau (Carlo del Monte) acompanyat de Conxita Badia.
Canciones Sudamericanas (Vergara, 1969) 
Obres de: López-Buchando, Guastavino, Dublanc, Ginastera, Jurafsky, Valdés, Gilardoni, Figueroa, Ovalles, Blas Galindo, J. J. Castro, Moreno, Villalobos, Revueltas, Miñoni.
 Intèrprets: Conxita Badia i Pere Vallribera.
Homenaje a Conxita Badia (EMI-La voz de su amo, 1975)
 Obres de: Granados, Falla, Vives, Galves, Nin, Alió, Millet, Morera, Pahissa.
Intèrprets: Conxita Badia i Donato O. Colacelli.
La Renaixença (Edigsa, LP 1966, CD 1989)
 Antologia històrica de la música catalana: Francesc Alió i Enric Morera. Intèrprets: 
Conxita Badia i Pere Vallribera.
The Glory of Spain. Songs and Arias (Memoir Records Ltd., 1992)
 Obres de compositors espanyols.
Conxita Badia interpreta «El majo tímido» d'Enric Granados.
The Catalan Piano Tradition (VAI Audio, International Association of Piano Archives, 1992)
.
Canciones amatorias de Granados («El mirar», «La maja de Goya» i «El majo olvidado»). Intèrprets: Conxita Badia i Alícia de Larrocha.
Conxita Badia. Veu (Ajuntament de Sant Pol de Mar, 1995)
 CD editat amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la seva mort.
 Obres de: Granados, Falla, Gálvez, Ginastera,
Guastavino, Ovalle, Schubert, Schumann, Fauré, Milhaud, Gerhard, Alió, Nin Culmell, Bonet, Mestres Donostia, Toldrà, Gols, Mompou, Badia.
Grabaciones Históricas – Manuel de Falla (Documentos Sonoros del Patrimonio Musical de Andalucía, 1996) Recull de gravacions. Conxita Badia interpreta les Siete Canciones Populares Españolas de Manuel de Falla.


Bibliografia
  • Alavedra, Joan. Conxita Badia: una vida d’artista. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1975.
  • Manso, Carlos. Conchita Badía en la Argentina. Ediciones Tres Tiempos, 1989.
  • Pàges i Santacana, Mònica. Conxita Badia. Barcelona: Infiesta Editor, 2000.

Fonts iconogràfiques

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x