Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 31/8/1869
Lloc de naixement: Palma, Mallorca, Illes Balears
Data de defunció: 12/3/1937
Lloc de defunció: Buenos Aires, l'Argentina
Redactor/a: Francesc Perelló
Identificacio/ns

Dramaturg


Biografia

Seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Palma, però els abandonà durant el transcurs del darrer curs. El 1889 s'establí a Montevideo, on es va casar el 29 d'octubre del 1894 amb Sara Fariña Micoud. A l'Uruguai hi va residir fins al novembre del 1894 i, professionalment, es va dedicar a ensenyar llatí i a fer de crític teatral. Del 1895 al 1910 residí a Palma i a Barcelona en diferents etapes. Durant aquests anys va dur a terme una intensa activitat com a periodista (La AlmudainaLa Última HoraLa Veu de Catalunya, etc.), a més de crear a Mallorca del 1898 al 1905 quatre capçaleres periodístiques (Nova PalmaFígaroLa Veu de Mallorca La Ciudad). A partir del 1899 començà a signar articles amb contingut ideològic i polític. Partidari d'un regeneracionisme crític, va apostar per la reforma de l'Estat en clau regionalista. El mes de juliol del 1910 partí una altra vegada cap a Amèrica del Sud. Residí els dos primers anys a Montevideo i la resta a Buenos Aires, on va fundar l'editorial Thor. Al marge del teatre va publicar alguns assaigs, com La literatura catalana en su actual renacimiento (1928) i narracions breus, entre les quals Pimpollos. Novelitas montevideanas (1895).


Significació

Quan tenia deu anys va assistir a una representació de La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll i a partir d'aleshores el teatre es va convertir en una de les seves grans passions. En castellà és autor de La ley y el amor, drama en cinc actes estrenat l'abril de 1893 en el Teatro Solís de Montevideo; Pasión, drama en quatre actes; Currita Albornoz, comèdia basada en la novel·la Pequeñeces de Luis Coloma, estrenada en el Teatre Principal de Barcelona el 22 d'abril del 1896 i, més endavant, el 5 de novembre del 1897, representada en el Teatro de la Princesa de Madrid, i La familia Roldán, comèdia dramàtica en tres actes i en prosa estrenada per la companyia de Francisco García Ortega el 23 de desembre del 1898 en el Teatre Principal de Palma. La representació d'aquesta obra va tenir un èxit considerable, ja que, segons la premsa de l'època, Torrendell fou reclamat pel públic a damunt l'escenari quan acabà el segon acte i al final. En dies posteriors, les crítiques aparegudes també foren elogioses. L'octubre del 1899 publicà en el setmanari mallorquí La Roqueta quatre escenes del primer acte d'un drama titulat Na Cuanita. Fou el seu primer intent d'escriptura teatral en català, tot i que no es té constància que s'arribàs a editar complet ni tampoc que es representàs. 

La seva millor aportació a la literatura catalana la constitueixen Els encarrilats i Els dos esperits, dos drames de forta conflictivitat social que hem d'inserir dins l'anomenat teatre d'idees i, més en concret, dins el corrent regeneracionista del teatre modernista català. Els encarrilats, que manté moltes semblances amb Un enemic del poble d'Ibsen, ens mostra l'enfrontament entre Guillem —que vol regenerar la societat a partir de la cultura i que representa una minoria intel·lectual— i don Pere Anton —que simbolitza el pes del poder caciquista. Fou estrenat amb força èxit de públic i de crítica el 27 d'abril del 1901 en el Teatre Novedades de Barcelona sota la direcció d'Enric Borràs, que també encarnà el paper de Guillem. En paraules del periodista de La Vanguardia Josep Roca i Roca, era l'obra «más importante de la última temporada del teatro catalán», mentre que Emili Tintorer, a Joventut, digué que tenia «una intensidad dramática extraordinaria, porque en ella se encuentra la lucha de los más nobles ideales y de los más puros sentimientos con las más bajas pasiones y más ruínes egoismos». L'obra fou editada a Barcelona poc temps després de l'estrena i el mateix 1901 apareixia a Palma la traducció al castellà. De fet, la companyia de Miguel Muñoz la representà el 1901 en castellà al Teatre Principal de Palma, els dies 30 de novembre i 1 de desembre, i llavors, el 19 de desembre, al Teatre Principal de València.

Si Els encarrilats és un drama d'idees anticaciquils, Els dos esperits és un drama d'idees obreristes. Torrendell parteix d'un altre enfrontament: en aquest cas, entre un industrial intransigent —don Lleonard— i uns obrers que, encapçalats per Martí Auba, finalment recorren a la vaga per aconseguir les seves reivindicacions. Publicat el 1902 a Palma, l'Agrupació d'Art Modern el va estrenar el 28 d'octubre del 1903 en el Teatre Espanyol de Barcelona. A diferència d'Els encarrilats, passà desapercebuda i no obtingué gaire ressò.

En paraules de Damià Pons, Torrendell personifica el cas de l'intel·lectual que concep la seva obra com un mitjà útil per incidir sobre la realitat concreta i immediata amb l'objectiu de contribuir a la seva transformació en un sentit progressista i modernitzador.


Publicacions

Els encarrilats. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1901. 

Els dos esperits. Palma: Tipografia de Francesc Soler i Prats, 1902. 

Els encarrilats. Barcelona: Universitat de les Illes Balears: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.


Bibliografia

Pons Pons, Damià. «Joan Torrendell, entre el modernisme vitalista i el regeneracionisme d'esquerres». A: Torrendell, Joan. Els encarrilats. Barcelona: Universitat de les Illes Balears: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, p. 5-78. (Biblioteca Marian Aguiló; 26)


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x