Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1-3-1873
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 25-6-1944
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Xosé Aviñoa
Identificacio/ns

Estudiós


Biografia

Nascut en el si d'una família benestant, estudià Dret, que acabà a divuit anys, i es dedicà al conreu de la música com a aficionat. Formà part de penyes musicals com Els Trenta o els mal anomenats Paqueñus, que maldaven per dignificar les presentacions de les òperes de Wagner a Barcelona. Assistí en nombroses ocasions als Festivals de Bayreuth i a Munic, on es representava Wagner de manera adequada, i el 1899 publicà la seva primera crítica sobre l'estrena de Tristany i Isolda. El 1901 fundà amb altres aficionats, com Lluís Suñé, Josep M. Vallvé, Amali Prim i Rafael Moragas, l'Associació Wagneriana, una de les primeres d'arreu del món, destinada a estendre l'estètica wagneriana per mitjà de conferències, audicions i sessions d'estudi. Va adaptar al català prosòdic alguns dels llibrets de Wagner, com és el cas del Lohengrin juntament amb A. Ribera, el text del qual fou interpretat en algunes ocasions al Liceu per Francesc Viñas. També va traduir alguns dels assaigs del mateix Wagner (La música del pervindre i Art i revolució) o d'altres autors del seu entorn, com El drama wagnerià, de Houston Stewart Chamberlain. Fou crític de les revistes Hispania i de La Setmana Catalanista, denominada a partir del 1900 Joventut, la revista modernista per excel·lència, i del diari La Publicitat, on es féu càrrec de les «Hojas musicales» del 1916 al 1920. Fou membre de la Junta de l'Orfeó Català i secretari de l'Orquestra Pau Casals i redactor de bona part dels seus programes de mà. La seva extensa biblioteca musical passà a la Biblioteca de Catalunya.


Significació

Joaquim Pena fou l'introductor a Catalunya d'un estil de crítica musical fonamentada en aspectes tècnics i estètics a través d'uns llargs escrits publicats a Joventut en què defensava l'ortodòxia wagneriana, el rigor i l'exactitud amb què s'havien d'encarar les estrenes de les òperes de Wagner, trets que en aquells anys mancaven completament. La seva aportació en la configuració de la passió wagneriana a Barcelona és fonamental per l'activitat desenvolupada per l'Associació Wagneriana de Barcelona i la promoció de l'associació homònima de Buenos Aires.


Publicacions

Llibrets catalans de Lohengrin, Els mestres cantaires, Tannhäuser i Tristany i Isolda; traducció de Lluïsa de Charpentier, El foraster de V. d'Indy, Terra baixa de D'Albert, Salomé i Elektra de Strauss, Lo fill pròdig de Ponchielli, Orfeu de Gluck i La Vestal de Spontini; Cançoner selecte amb obres de Beethoven, Schubert, Schumann o Fauré; traducció de La música del pervindre i L'art i la revolució de Wagner i d'El drama wagnerià de H. S. Chamberlain; Enric Morera. Assaig biogràfic i crític, Barcelona, 1937.


Bibliografia

Alavedra, J. «Parlant amb Joaquim Pena». Última Hora, (28 novembre 1935).

Associació Wagneriana. Llibre en honor a Joaquim Pena. Barcelona: 1913.

Associació Wagneriana. XXV conferències de l'Associació Wagneriana. Barcelona: 1908.

Janés, Alfonsina. L'obra de Wagner a Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. Reedició: 2013.

Pla, Josep. «Joaquim Pena. Un perfecte wagnerià». A: Homenots. Setena sèrie. Barcelona: Editorial Selecta, 1961. (Obres completes; XXIV)

Sisquella, Lluís. «Interviu a Joaquim Pena». El Teatre Català, núm. 66, any II (31 maig 1913), p. 354-355.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x