Logo Institut del Teatre

Barcelona, 18-2-1962 

Compositor, pianista

Redactor/a: Xosé Aviñoa

Biografia

Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i a Londres amb Maria Curcio. Ha desenvolupat una múltiple activitat musical com a pianista acompanyant, pianista solista, compositor, orquestrador i docent, dotat d'una gran capacitat de lectura a vista i improvisació. Com a concertista ha tocat amb importants orquestres del món, com la Filharmònica de Colònia, la Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i com a pianista acompanyant ha fet costat a Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Juan Diego Flórez o Jaume Aragall. Ha destacat com a autor de bandes sonores i partitures per a la televisió i en l'arranjament de temes musicals de moda. Ha ofert concerts a Europa, Amèrica del Sud, Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i el Japó, i ha estat invitat per orquestres nacionals i estrangeres. Ha realitzat orquestracions per a orquestra de cambra de Babel 46 i El gato con botas, de X. Montsalvatge. El 1995 va crear l'Albert Guinovart Ensemble i el 1999 va iniciar una col·laboració amb la Compañía Nacional de Danza, dirigida per Nacho Duato. Ha realitzat nombrosos enregistraments, per exemple amb obres d'Isaac Albéniz, les Goyescas d'Enric Granados i el Concierto sin orquesta de Joaquín Turina. El 2002 va estrenar al Teatre Victòria de Barcelona el musical Gaudí, sobre llibret de Jordi Galceran i Esteve Miralles, amb motiu del 150 aniversari del naixement d'aquest arquitecte. El 2013 va escriure l'arranjament de la Glosa del Ball de gegants de Solsona, de Josep Sancho Marraco, que es va estrenar al Teatre Comarcal d'aquella població en el marc de l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona. Des de 2002 és professor d'orquestració de l'Escola Superior de Música de Catalunya. És membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des de 2014.


Significació

Pianista, compositor, pedagog i orquestrador, Albert Guinovart és un músic versàtil que es mou tan bé en el camp de la composició i la interpretació clàssica com en el de la música més popular. La seva gran facilitat per llegir i interpretar qualsevol tipus de música li va proporcionar el primer encàrrec de la companyia Dagoll-Dagom, Mar i cel, sobre text original d'Àngel Guimerà i arranjament de Xavier Bru, que ha estat des del seu inici un èxit d'escena amb milers de representacions i versions en diversos idiomes, entre els quals l'alemany (Der Himmel und das Meer, 2007), així com versions per a cobla i una gran difusió discogràfica. Les seves bandes sonores per a sèries televisives de relleu, com Nissaga de poder, han fet molt popular la seva música.


Estrenes

Orquestra: Concert per a clarinet i orquestra (2000).

Sardana: Marinera (2008).

Música lírica: Fills del segle, cantata; Azar, òpera; Terra baixa, ballet; Mar i cel, musical (Àngel Guimerà, X. Bru, 1988); Flor de nit, musical (M. Vázquez Montalbán, 1992); Desconcerto grosso (1994); Gaudí, el musical de Barcelona (2002); Paradís (2005).

Banda sonora: Laberint d’ombres, Nissaga de poder, Nissaga, l’herència, El largo invierno (Jaime Camino, 1992), La Monyos (Mireia Ros, 1997), Los niños de Rusia (Jaime Camino, 2001), Coronel Macià (Josep M. Forn, 2006).


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x