Logo Institut del Teatre
Subtítol: Comèdia lírica en un acte, transformada posteriorment en dos
Autor/s: Francis Money-Coutts (lletra sobre text de Juan Valera) i Isaac Albèniz (música)
Local estrena: Gran Teatre del Liceu
Data estrena: 5-1-1896
Redactor/a: Xosé Aviñoa
Descripció

Pepita Jiménez és una rica i bonica noia de dinou anys que, casada amb Don Gumersindo, un vell oncle de vuitanta anys, ha quedat viuda. En tal situació, molts homes la ronden, entre els quals el comte Genazahar, que li deu alguns diners, i Don Pedro de Vargas, però ella només sent atracció pel seu fill, Don Luis, jove seminarista que no li fa cas perquè vol dedicar la seva vida a destins més alts. Don Pedro accepta la situació i voldria ajudar Pepita a portar a terme els seus sentiments envers el seu fill. Aquest, per la seva banda, comença a sentir una certa atracció per Pepita. A instàncies de la minyona de Pepita, Antoñona, Don Luís accepta veure la seva pretendent abans de marxar definitivament de la ciutat. Les intrigues han anat minant la vocació de Don Luís, però els comentaris que escolta del comte de Genazahar sobre Pepita el porten a batre's en duel amb ell i deixar-lo malferit. Aquesta situació encén encara més els seus sentiments i, tement-se un final tràgic de Pepita, entra a l'habitació de la noia i s'abraça amb ella en una definitiva declaració d'amor. La partitura d'Albèniz recull la pròpia tradició compositiva amb abundants referències a l'andalusisme de moda en aquells anys i a una factura molt més elaborada.


Significació

Isaac Albèniz havia conreat exclusivament la música per a piano, en què va assolir nivells creatius increïbles, i va acceptar de musicar algunes produccions del ric comerciant anglès Francis Money-Cutts, que li feia de mecenes (Henry Clifford i Merlin). L'obra es va estrenar en traducció italiana d'Angelo Bignotti i es va estrenar al Liceu a càrrec d'Emma Zilli i no va tenir el ressò que s'esperava. Albèniz la va transformar en una obra en dos actes i va presentar-la al Deutsches Landestheater de Praga en versió alemanya d'Oskar Berggruen el 22 de juny del 1897. Finalment, es va representar al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les el 3 de gener del 1905 en versió francesa de Joseph Merliave. Aquesta vegada va obtenir més èxit, però l'obra ha rebut diverses revisions, entre les quals una de Pablo Sorozábal, feta al Teatro de la Zarzuela el 6 de juny de 1964.


Bibliografia

Aviñoa, Xosé. Albéniz. Barcelona: 1986

Aviñoa, Xosé. La música i el Modernisme. Barcelona: 1985.
Gautier, A. Albéniz. Madrid: 1978.

 


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x