Logo Institut del Teatre
Autor/s: Apel·les Mestres (text) i Josep Rodoreda (música)
Local estrena: Teatre Principal de Barcelona
Data estrena: 23 setembre 1883
Redactor/a: Xosé Aviñoa
Descripció

El text és un diàleg constant entre diversos personatges fantàstics presents en la nit bosquetana, com el riu, que llisca constantment i topa amb les roques mentre exposen la inevitabilitat de llur destí. S'hi afegeixen l'espiadimonis i el cor de lluernes per donar sentit al diàleg amorós entre ell i ella, encantats de trobar-se «en aquesta mansió frondosa i pura», i completen el panorama un rossinyol, uns salzes, l'eruga, les granotes, les canyes, el roure i l'oreneta. A partir dels comentaris de la crítica, la música, que tenia ecos wagnerians en alguns instants, fou molt elaborada però no sempre reeixida.

 


Significació

Se'n van fer dues representacions, els dies 23 i 24, amb motiu de les Festes de la Mercè amb la participació del Cor Euterpe, al qual el compositor estava vinculat. I, per això, es va regalar als concurrents un exemplar del text curosament decorat. Fou reestrenada el 10 i 17 de novembre del 1895 al Saló de Festes del Palau de Belles Arts pels professors de l'Escola Municipal de Música sota la direcció de Josep Rodoreda. La nit al bosc és una obra de petit format que correspon a una moda del moment en què fou escrita, l'idil·li, present en la literatura, la música i la il·lustració gràfica, que tenen el seu màxim exponent precisament en l'autor de la lletra, Apel·les Mestres, qui a més de llibretista i compositor de cançonetes amoroses era un excel·lent dibuixant de personatges fantàstics. Els entesos afirmen que és un retorn a la natura idealitzada amb un rerefons de mitologia germànica d'exaltació medievalitzant de la natura desbocada i salvatge. El referent més ben construït seria Wagner amb els seus ambients bosquetans, i les obres construïdes a Catalunya, com La nit al bosc, en serien un pàl·lid reflex, ple d'al·legories com el riu que no s'atura, les roques que ho contemplen i se'n burlen o l'eruga que somia amb l'amor. La partitura de Rodoreda fou entesa com de gran atreviment, atès el repte que suposava musicar un text tan vistós i ric. Vist des de l'actualitat, aquesta mena d'obres té molt de pintoresc i ingenu.


Bibliografia

Autors diversosApel·les Mestres, el poeta. Nadala de la Fundació Jaume I. 1985.

Autors diversosL’idil·li als segles XIX i XX. Literatura, música i arts plàstiques. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2010.

Aviñoa, Xosé. La música i el modernisme. Barcelona: Curial Edicions, 1985.

G. «La nit al bosch, idili dramátich de l’Apeles Mestres, posat en música per en Joseph Rodoreda». L’Avens, núm. 18 (setembre 1883).


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x