Logo Institut del Teatre

Francisco Periquet (text) i Enric Granados (música)

Estrena: Metropolitan Opera House de Nova York28-1-1916

Redactor/a: Xosé Aviñoa

Descripció

L'obra recorre als tòpics personatges del Madrid de l'època de Goya, representats en els seus cartons per a tapissos. Quatre personatges, dos de masculins, Paquiro i Fernando, i dos de femenins, Rosario i Pepa, debaten sobre llurs sentiments, amb desenllaç tràgic.

El primer quadre té lloc a San Antonio de la Florida, on es presenten el torero Paquiro i la seva promesa, Pepa. També hi apareix, portada en llitera, l'aristòcrata Rosario, que s'ha de trobar amb el seu amant, el capità Fernando. L'entrevista del torero amb l'aristòcrata és observada pel militar i s'encenen les sospites i la gelosia.

El segon quadre té lloc al bell mig d'una festa popular al so d'El fandango del candil. Se succeeixen les trobades i el galanteig entre majos i majas, i el torero aprofita per fixar una trobada amb Rosario.

El tercer quadre té lloc a la residència de Rosario. Fernando i la seva estimada tenen un duo d'amor amb el pressentiment que el duel que ha de tenir lloc entre el capità i el torero pot acabar amb la mort. Per allà ronda Paquiro, que ve a complir la seva paraula i es bat amb el capità. Finalment, Rosario veu com el seu amant mor als seus braços per haver defensat el seu amor.


Significació

Goyescas no va ser l'única obra lírica de Granados. Abans ho havia intentat amb María del Carmen (1898), Petrarca (1899), Picarol (1901), Follet (1903), Gaziel (1906) i Liliana (1911). Goyescas va ser composta entre el 1914 i el 1916 a partir de l'obra homònima per a piano (1913), que havia tingut una difusió molt gran. Va ser a demanda del compositor americà Ernest Schelling, que es va disposar a convertir la música en òpera i que es va traslladar a Nova York per estrenar-la, en un viatge que comportà també enregistraments en viu per a una companyia de rotlles de pianola. L'Intermezzo que sona entre el primer i el segon quadres ha estat una de les obres simfòniques més apreciades del compositor.

L'obra està marcada per la tragèdia. De retorn a Europa, Granados fou requerit en última instància pel president dels Estats Units, Woodrow Wilson, per tal que fes un concert a la Casa Blanca. Aquest retard en el retorn fou fatal per a ell i la seva dona perquè, en arribar al Canal de la Mànega, el vaixell Sussex en què viatjava fou torpedinat per l'armada alemanya, i el compositor i la seva dona caigueren al mar i van desaparèixer.

L'obra tingué representacions a París (1919), Buenos Aires (1929), la Scala de Milà (1937) i Barcelona (1939 i 1957). També té una versió del 15 de novembre de 2002, per l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu, a La Fenice de Venècia.

Enregistrament: Tritó 0002, 1997, amb Carmen González, Josep Ruiz, Maite Arruabarrena i Alfonso Echevarría, la Coral de Bilbao i l'Orquestra de Cadaqués, sota la direcció de Gianandrea Noseda.


Bibliografia
  • Achúcarro, J. Comentaris a la gravació de la suite «Goyescas» per a piano. Madrid, 1980.
  • Milton, J. WEl rossinyol abatut. Enric Granados, una vida apassionada (1867-1916). Lleida: Pagès Editors, 2005.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x