Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Els Pirineus

Subtítol: I Pirinei
Autor/s: Text de Víctor Balaguer. Música de Felip Pedrell
Local estrena: Gran Teatre del Liceu
Data estrena: 4 gener 1902
Redactor/a: Xosé Aviñoa

Descripció

Seguint el text de Víctor Balaguer, l'obra està dividida en un pròleg, estrenat a Venècia l'any 1897, i tres parts, «El comte de Foix», «Raig de Lluna» i «Jornada de Panissars». El pròleg, denominat «Ànima mare», està format per una sola escena, situada a un paisatge pirinenc a la sortida del sol. Hi intervé el Bard dels Pirineus acompanyat per un cor de monjos, cavallers, dames, trobadors i altres personatges de l'època medieval en què es desenvolupa l'acció. A continuació té lloc el primer quadre, «El comte de Foix», situat al 1218. La joglaresa Raig de Lluna, filla d'un rei moro de Granada, canta el seu missatge al Castell de Foix. El quadre segon, «Raig de Lluna», se situa a l'any 1245. Els monjos canten al claustre de l'Abadia de Bolbona. Ha finalitzat la Guerra dels Albigesos i s'enterra el Comte de Foix. El darrer quadre, «Jornada de Panissars», se situa al 1285. Han tingut lloc les Vespres Sicilianes i els francesos, que havien imposat el seu jou als nobles pirinencs, entre els quals el comte de Foix, han estat vençuts en aquella jornada èpica i la Corona d'Aragó queda lliure i independent del poder franc. Raig de Lluna, ja octogenària, observa els fets i els comenta amb esperança per al seu poble.

Significació

Felip Pedrell intentà de diverses maneres aconseguir l'èxit en el camp de l'escena. Des de la seva arribada a Barcelona el 1873 va dirigir una companyia de sarsuela i va escriure un bon nombre d'obres del gènere sense assolir en cap cas un èxit remarcable. Intentà també l'òpera de format historicista i música ampul·losa, que passà sense pena ni glòria pel Liceu. Animador del moviment nacionalista, en sintonia amb la sensibilitat del moment, s'animà a partir del 1890 a escriure una trilogia operística amb text de Víctor Balaguer que contenia elements de caràcter èpic propis de la factura wagneriana que llavors era norma entre els compositors més avançats del moment. La traducció a l'italià fou de José Maria Arteaga y Pereira. Amb aquesta obra, l'autor pensava posar el seu gra de sorra en el magne projecte de l'òpera nacional que tant preocupava els músics de l'Espanya finisecular. Pedrell era un bon coneixedor de la història de la música però no dominava prou els mecanismes del món de l'escena i la seva obra, estrenada a finals de temporada, no va tenir un gran ressò. Després de l'estrena el 1902 (els dies 4, 5, 7, 8, 12, 13, 20, 23 i 26 de gener), el 1910 s'estrenà a Buenos Aires amb el tenor F. Viñas; més tard es va reprendre en les temporades de guerra el 1938 (12, 15 i 18 de maig) i darrerament es va oferir en versió concertant al Liceu el 17 de febrer del 2003.

Bibliografia

Bonastre, Francesc. Felipe Pedrell. Acotaciones a una idea. Tarragona: Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, 1977. (Colección Biografías)