Jaume Sisa i Mestres

Compositor, intèrpret

24/9/1948

Barcelona

Inicià la carrera musical el 1966. El 1968 s'integrà al Grup de Folk, on gravà el seu primer senzill, L'home dibuixat. Integrat en el circuits de música més alternativa de Barcelona, el 1970 formà el grup Música Dispersa, però no tingué continuïtat.

L'any següent, el 1971 presentà el primer àlbum amb el seu nom, Orgia, que representa un clar reflex del panorama alternatiu de la Barcelona de l'època.

El 1975, després d'uns anys de silenci, reaparegué amb el disc que es convertí en el més emblemàtic de la seva carrera, Qualsevol nit pot sortir el sol. Fou important no només perquè aquest treball es pot considerar el definitori del seu estil, sinó perquè el tema que donà nom a l'àlbum es convertí ben aviat en un dels més representatius i emblemàtics del moment, i sens dubte el més reconegut de la seva carrera com a cantautor. Fruit d'aquest moment és el següent àlbum, Galeta Galàctica (1976). Sisa s'acompanyava amb una banda pròpia, amb músics que majoritàriament provenien de l'Orquestra Plateria, formació promoguda a l'empara de l'ambient propiciat per la sala Zeleste i pel mateix Sisa.

Des d'aleshores, en les produccions successives, Sisa anà consolidant un estil propi que buscava la connexió mística amb una poètica personal plena d'imatges oníriques i surrealistes. De mica en mica anà evolucionant cap a una imatge més convencional que es reivindicava en bona mesura com a revulsiu dins la tendència principal de la música catalana, dominada per l'Ona Laietana. Aquest procés s'inicià amb La màgia de l'estudiant (1979), en què presenta una sonoritat més convencional, amb orquestracions que l'acostaren a la cançó lleugera més comercial, mentre que el mateix Sisa es presentava amb una nova imatge. 

Després d'aquest període, Sisa inicià una nova etapa lligada al món del teatre amb la companyia Dagoll-Dagom. El 1978 compongué les cançons de l'espectacle Antaviana, basat en textos de Pere Calders, que gaudí d'una molt bona acollida. L'obra rellançà Sisa amb una imatge renovada i, alhora, suposà la confirmació de la trajectòria de Dagoll-Dagom en el camí del teatre musical. La bona acollida d'Antaviana animà tant la companyia com el propi Sisa a un nou projecte, Nit de Sant Joan (1981).

Mentrestant, el 1982, Sisa col·laborà amb l'artista conceptual Antoni Miralda en el projecte Barcelona Postal. L'any següent insinuà un retorn als orígens com a cantautor amb Roda la música (1983), després del qual anuncià que es retirava dels escenaris sense fer-ho efectiu realment, ja que continuà col·laborant amb diversos artistes i projectes, com l'àlbum Transcantautor: última notícia (1984), el llibre de poemes Lletres galàctiques i l'exposició Memòria representada, amb els quals es donava per tancada la carrera de Jaume Sisa.

A partir d'aquí s'inventà un personatge amb el nom de Ricardo Solfa (nom que havia utilitzat en el que fou l'embrió de l'Orquestra Plateria el 1974: Ricardo Solfa y las Perlas del Caribe). Amb aquest nom, i com a cantant melòdic en castellà, es prodigà pels cercles de l'aleshores anomenada Movida Madrileña cantant boleros. Enregistrà diversos discos, però Sisa no encaixà mai en el pop espanyol.

Després d'aquesta etapa Sisa s'aproximà puntualment a l'escena catalana, novament a través de Dagoll-Dagom, amb col·laboracions en la música i les cançons de dues sèries televisives, Oh! Europa (1994) i Oh! Espanya (1996).

Encara inventà una nova personalitat, que fou molt puntual, el Viajante, i posteriorment tornà a actuar sota el nom de Jaume Sisa.

Dins el món de la cançó catalana, Jaume Sisa s'ha mogut sempre en el que s'ha conegut com a rock català, del qual, juntament amb Pau Riba o la Companyia Elèctrica Dharma, ha estat un dels noms més destacats. Les seves composicions han tingut sempre un component surrealista molt personal, que ell ha anomenat galàctic. Imatges, personatges i situacions imaginatives i oníriques,barrejats amb referents quotidians, n'han marcat els continguts.

Sisa, sempre transgressor, ha anat més enllà de les convencions performatives, i això l'ha portat a transcendir els esquemes establerts. En un moment en què la figura del cantautor va estar estereotipada per una estètica, una dramatúrgia i una sonoritat determinades, Sisa es volgué obrir a noves experiències i nous conceptes musicals. Això el portà a col·laborar amb Dagoll-Dagom; Antaviana especialment, però també Nit de Sant Joan, contribuïren en la transformació del teatre català durant la transició. La reivindicació de Pere Calders propicià la dramatització d'altres continguts literaris per a l'escena. La renovació d'un llenguatge escènic, especialment el tractament musical, contribuí a la direcció que prengué la companyia vers una modernització del teatre musical.

Sisa, Jaume. Lletres Galàctiques. Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1984.

Diversos autors. La nova cançó. La veu d’un poble. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2010.

Claudín, Víctor. Sisa. Madrid: Júcar, 1981. (Colección Los juglares)

García Soler, Jordi. Crònica apassionada de la Nova Cançó. Barcelona: Flor del vent, 1996.

Mainat, Joan Ramon. Tretze que canten. Barcelona: Mediterrània, 1982.

Vilarnau, Joaquinm. Cinquanta anys de la Cançó. Valls: Cossetània Edicions, 2009.

Jaume Sisa a la Viquipèdia

Entrevista a Jaume Sisa a Enderrock (4 setembre 2019). [Consulta: 27 abril 2020]

Entrevista a Jaume Sisa a Qualsevol nit (25 desembre 2016). [Consulta: 27 abril 2020]

Notícies i articles sobre Jaume Sisa a ElPeriódico. [Consulta: 27 abril 2020]

Vídeos de i sobre Jaume Sisa. [Consulta: 27 abril 2020]

Jaume Carbonell i Guberna