1970
Redactor/a: Francesc Perelló
Premi teatral convocat pel Cercle Artístic de Ciutadella (Menorca) des de 1970. Els originals es poden presentar escrits en català o en castellà. Actualment està dotat amb 14.000 euros, més l'edició de l'obra en català, castellà, gallec i eusquera. Això, i la transparència i el rigor en el procés de selecció de l'obra guanyadora, el converteixen avui en dia en un dels premis més prestigiosos i més ben dotats econòmicament.
Inicialment es va concebre com un concurs literari que tenia com a finalitat promoure i estimular la cultura en general i la menorquina en particular. Per aquest motiu, a la primera edició (1970) es va premiar la novel·la Dora i la nit, de Maria Dolors Cortey, i el treball Retaule menorquí en quaranta figures, de mossèn Fernando Martí. Els autors foren guardonats amb 5.000 pessetes cadascun. A partir de 1971, i amb una dotació inicial de 30.000 pessetes, ja es va convocar amb el format de certamen de textos teatrals en llengua catalana o castellana. En el període comprès entre 1975 i 1987 el guardó es va convocar cada dos anys i d'ençà de 1987 es convoca anualment. Pel que fa a la dotació econòmica, s'ha passat de les 500.000 pessetes de l'edició de 1987 als 14.000 euros actuals. Compta amb el suport econòmic i la col·laboració de diverses institucions i organismes, tant públics com privats. El 2012, amb motiu de les retallades dutes a terme per les diferents administracions públiques, que van fer que la dotació passés de 18.500 euros als 14.000 actuals, el Cercle Artístic de Ciutadella engegà una campanya de micromecenatge sota el títol «Crec en el premi Born» amb l'objectiu de trobar noves vies de finançament per al seu projecte més emblemàtic.
Les obres guardonades s'editen d'ençà de 1987. En un primer moment (1987-1992), n'assumí l'edició el mateix Cercle Artístic. Llavors les obres guanyadores escrites en català foren editades per l'editorial valenciana 3i4 (1993-1995), a la qual substituí l'editorial Bitzoc, que el 1996 i el 1997 edità els textos guanyadors. És a partir de l'any 1998 que la revista Primer Acto i Arola Editors assumeixen la publicació de totes les obres guanyadores en català i en castellà. El 2006 es va iniciar l'edició de l'obra guanyadora en gallec, a través de la Revista Galega de Teatro, i el 2007, en eusquera, a través de l'editorial Artezblai. D'altra part, pel que fa a l'acte de lliurament del premi, fins a 1992 es va dur a terme durant el transcurs d'un sopar. A partir d'aquest any es va decidir que tendria lloc al Teatre del Born després de la representació d'una obra de teatre, costum que va perdurar fins a 2005. De 2006 a 2010, amb motiu del tancament del teatre, l'acte de lliurament va tenir lloc al Teatre Principal de Maó i es va mantenir la representació d'un muntatge teatral. Tot esperant l'obertura del Teatre del Born, d'ençà de 2011 l'acte es torna a dur a terme a Ciutadella. Al voltant del premi s'organitzen tot un seguit d'activitats teatrals, com taules rodones, conferències, presentació de les edicions dels textos guanyadors, etc.
El primer guardonat per un text teatral fou Joan Mas amb Sopar agre (1971), estrenada el 1972 per la companyia Nura en el Teatre del Born de Ciutadella. El mateix autor també obtingué en aquesta convocatòria un accèssit per Ca nostra, mentre que a l'edició de 1974 se li va concedir un premi especial per Dona, doneta, donota. Els anys 1972, 1975 i 1985 el premi va ésser declarat desert, tot i que el 1975 Miquel López Crespí obtingué un premi especial per Les Germanies. A Joan Mas han seguit com a guanyadors Jesús Campos García, amb ¿Es aquí donde ha muerto mi hermano? (1973) i amb De la realidad contemporánea (1988), aquesta darrera estrenada el 1990 a la Sala Mirador de Madrid; Antoni Mus, amb Els lleons (1974), estrenada el 1976 per la companyia Nura al Teatre del Born de Ciutadella; Juan Martínez de la Vega, amb Los largos caminos de los cuerpos (1977), estrenada en català el 1978 per la companyia Nura al Teatre del Born de Ciutadella; Guillem Cabrer, amb Freturós l'impotent (1979), estrenada el 1984 per la companyia de Guillem Cabrer al Teatre Principal de Palma; Lluís Utrilla, amb Raons d'Estat (1981); Alexandre Ballester, amb L'única mort de Marta Cincinnati (1983); Máximo Rodríguez, amb El mío coito o La épica del BUP (1987), estrenada el 1988 per la companyia Teatro del Norte en el Teatro Campoamor d'Oviedo; Eduardo Ladrón de Guevara, amb UVI (Cuidados intensivos) (1989), estrenada en català el 1998 per la companyia Dom Bosco a Ciutadella; Jorge Díaz, amb A imagen y semejanza (1990), estrenada el 1999 amb el títol de Nadie es profeta en su espejo per la companyia Bufón Negro a Punta Arenas (Xile), i amb El jaguar azul (1992), estrenada el 1997 a Palma per la companyia Sa Boira Teatre; Jaume Serra i Fontelles, amb Manric Delclòs (1991), premi ex aequo, estrenada el 1993 per Taules Teatre a la Vall d'Uixó (Castelló); Marco Antonio de la Parra, amb El padre muerto (1991), premi ex aequo; Josep Lluís i Rodolf Sirera, amb La ciutat perduda (1993); Sergi Belbel, amb Morir (1994), estrenada el 1998 al Teatre Romea de Barcelona; Jordi Galceran, amb Paraules encadenades (1995), estrenada el 1998 al Teatre Romea de Barcelona; Antonio Álamo, amb Los enfermos (1996), estrenada en català el 1998 per La Clota-Groc a Ciutadella, i amb Veinticinco años menos un día (El instructor) (2005), estrenada el 2011 en el Teatro Español de Madrid; Raúl Dans, amb Derrota (1997), premi ex aequo, estrenada el 2011 per Argos Teatro a l'Havana (Cuba), i Una corriente salvaje (2012); Gerard Vàzquez, amb Magma (1997), premi ex aequo; Juan Mayorga, amb Cartas de amor a Stalin (1998), estrenada el 1999 en el Teatro María Guerrero de Madrid; Lluïsa Cunillé, amb L'aniversari (1999), estrenada en castellà el 2002 per la companyia Teatro de la Ribera a la Sala Galileo de Madrid, i amb El temps (2010); Raúl Hernández Garrido, amb Si un día me olvidaras (2000), estrenada el 2001 per Centauro Teatro i Teatro del Astillero a la Sala Cuarta Pared de Madrid; Luis Miguel González Cruz, amb La negra (2001), estrenada el 2003 per Teatro del Astillero a la Sala Galileo de Madrid; Llorenç Capellà, amb Un bou ha mort Manolete (2002); Juan Pablo Vallejo, amb Patera (2003), estrenada el 2004 per La Clota i Rafel Oliver Produccions al Teatre del Born de Ciutadella; José Luis Arce, amb El sueño de Dios (2004), estrenada el 2007 dins el marc del Festival Internacional de Teatro Mercasur de Córdoba (Argentina); Carlos Be, amb Origami (2006), estrenada en txec el 2010 al Teatre Ungelt de Praga (Txecoslovàquia); Jesús Díez Moreno, amb El show de Kinsey (2007); Carles Batlle, amb Oblidar Barcelona (2008); Josep Maria Miró, amb La dona que perdia tots els avions (2009) i El principi d'Arquimedes (2011), aquesta darrera estrenada el 2012 a la Sala Beckett de Barcelona, i Carles Mallol, amb Mata el teu alumne (2013).
Pel que fa a la participació, de 1970 a 1987 el nombre màxim de textos presentats va arribar als 29 originals, però a partir de 1988 aquesta xifra s'anà incrementant any rere any fins a 1997, en què n'arribaren 124. En les darreres edicions el nombre ha girat al voltant del centenar. A la 38a edició (2013) s'hi presentaren 117 obres, tot i que el rècord de participació es va donar l'any 2008, amb 141 obres.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar