Casa de les Comèdies de Palma

Local teatral precedent del Teatre Principal. Va ser construït entre el 1662 i el 1666 per iniciativa de Joan Barceló, que cedí els terrenys, i Ferran Moix, que supervisà les obres i administrà i organitzà les primeres actuacions. Les obres es van sufragar amb diverses aportacions particulars i públiques, i també amb els beneficis obtinguts de les representacions de les companyies foranes que actuaren en altres locals de la ciutat durant els anys que duraren les obres. Era propietat de l'Hospital General de Palma i depenia administrativament de l'ajuntament, tot i que els virreis i els bisbes el podien fer tancar i autoritzar-ne o prohibir-ne les representacions. Al llarg dels seus anys d'història va romandre tancat en nombroses ocasions per diversos motius. En podem destacar el període que va del 1715 al 1742, època en què es féu servir com a quarter, i el període comprès entre el mes de gener del 1808 i el mes d'abril del 1811, clausurat com a conseqüència del conflicte bèl·lic napoleònic.

L'edifici, exteriorment, comptava amb una façana formada per tres arcades rematades per un terrat. Per accedir a l'interior hi havia tres portes: una de més grossa per al públic i dues de més petites, una per a ús exclusiu del comandant general i l'altra per als còmics. D'estructura rectangular, el teatre tenia unes dimensions aproximades de 15 m de llarg, 11 d'amplada i 10 d'alçària, i una embocadura d'escenari que s'acostava als 7 m. Tenia una capacitat per a uns 500 espectadors.

Entre els mesos de març i juny del 1742 s'hi van dur a terme una sèrie de reformes. Guillem Mesquida i Gabriel Femenia tingueren un paper destacat en els decorats: el primer n'elaborà de nous, mentre que al segon se li atribueix el teló de boca de l'escenari, que representava un parc natural amb la figura d'Hèrcules al centre. Llavors es feren altres reformes, com la del 1797, en què s'edificaren quatre noves llotges per a l'ús de la tropa i els seus familiars, i l'artista italià Antoni Lorenzani pintà i decorà l'exterior i l'interior del teatre, tasques que es perllongaren fins a principis del 1800. Més endavant, el 1812, l'arquitecte Isidoro Velázquez, entre altres actuacions, va fer noves decoracions, i el 1824 els pintors Bonaventura i Gabriel Planella, Franstagio i Pedroni restauraren les decoracions. Entre el 1839 i el 1840, Giovanni Pietrasanta va pintar de nou tot l'interior i, finalment, el 1841 i el 1844 el pintor i decorador català Josep Planella Coromina hi va dur a terme importants treballs de decoració i d'escenografia.

El 15 de maig del 1851 va tenir lloc a Palma un petit terratrèmol que, segons els tècnics, gairebé no va fer malbé l'edifici. Malgrat tot, aquest fet n'accelerà el final. Les cartelleres dels diaris de l'època recullen activitat teatral fins al 10 de febrer del 1853. L'arquitecte Joan Sureda dirigí les obres d'enderrocament de l'edifici, que acabaren el 2 de novembre del 1854.