Logo Institut del Teatre

Casa de les Comèdies de Palma

Comparteix

Mallorca, Illes Balears

Redactor: Francesc Perelló

Dates: 27-8-1667 / 10-2-1853
Descripció

Local teatral precedent del Teatre Principal. Va ser construït entre el 1662 i el 1666 per iniciativa de Joan Barceló, que cedí els terrenys, i Ferran Moix, que supervisà les obres i administrà i organitzà les primeres actuacions. Les obres es van sufragar amb diverses aportacions particulars i públiques, i també amb els beneficis obtinguts de les representacions de les companyies foranes que actuaren en altres locals de la ciutat durant els anys que duraren les obres. Era propietat de l'Hospital General de Palma i depenia administrativament de l'ajuntament, tot i que els virreis i els bisbes el podien fer tancar i autoritzar-ne o prohibir-ne les representacions. Al llarg dels seus anys d'història va romandre tancat en nombroses ocasions per diversos motius. En podem destacar el període que va del 1715 al 1742, època en què es féu servir com a quarter, i el període comprès entre el mes de gener del 1808 i el mes d'abril del 1811, clausurat com a conseqüència del conflicte bèl·lic napoleònic.

 

L'edifici, exteriorment, comptava amb una façana formada per tres arcades rematades per un terrat. Per accedir a l'interior hi havia tres portes: una de més grossa per al públic i dues de més petites, una per a ús exclusiu del comandant general i l'altra per als còmics. D'estructura rectangular, el teatre tenia unes dimensions aproximades de 15 m de llarg, 11 d'amplada i 10 d'alçària, i una embocadura d'escenari que s'acostava als 7 m. Tenia una capacitat per a uns 500 espectadors.

 

Entre els mesos de març i juny del 1742 s'hi van dur a terme una sèrie de reformes. Guillem Mesquida i Gabriel Femenia tingueren un paper destacat en els decorats: el primer n'elaborà de nous, mentre que al segon se li atribueix el teló de boca de l'escenari, que representava un parc natural amb la figura d'Hèrcules al centre. Llavors es feren altres reformes, com la del 1797, en què s'edificaren quatre noves llotges per a l'ús de la tropa i els seus familiars, i l'artista italià Antoni Lorenzani pintà i decorà l'exterior i l'interior del teatre, tasques que es perllongaren fins a principis del 1800. Més endavant, el 1812, l'arquitecte Isidoro Velázquez, entre altres actuacions, va fer noves decoracions, i el 1824 els pintors Bonaventura i Gabriel Planella, Franstagio i Pedroni restauraren les decoracions. Entre el 1839 i el 1840, Giovanni Pietrasanta va pintar de nou tot l'interior i, finalment, el 1841 i el 1844 el pintor i decorador català Josep Planella Coromina hi va dur a terme importants treballs de decoració i d'escenografia.

 

El 15 de maig del 1851 va tenir lloc a Palma un petit terratrèmol que, segons els tècnics, gairebé no va fer malbé l'edifici. Malgrat tot, aquest fet n'accelerà el final. Les cartelleres dels diaris de l'època recullen activitat teatral fins al 10 de febrer del 1853. L'arquitecte Joan Sureda dirigí les obres d'enderrocament de l'edifici, que acabaren el 2 de novembre del 1854. 


Activitat

Al llarg de la seva història foren molt habituals els contratemps econòmics de les empreses que el gestionaven, amb continus canvis d'empresaris que no podien satisfer els honoraris ni les pretensions dels còmics. Durant el darrer terç del segle xvii i fins a mitjan segle xviii hi van predominar companyies diverses amb un repertori basat en obres espectaculars i enginyoses, com les comèdies de màgia i de sants. El públic igualment mostrava interès pels actes sacramentals i les comèdies de temàtica heroica i militar. Les obres dels escriptors del Segle d'Or, sobretot les de Calderón de la Barca, foren de les més representades. A finals del segle xviii i durant les primeres dècades del segle xix hi va haver un retrocés de les obres dels autors del Segle d'Or, mentre que van augmentar considerablement les comèdies d'autors contemporanis —Comella, Rodríguez de Arellano, García de la Huerta, Jovellanos, Nicolás Moratín, etc. Pel que fa als autors estrangers, els qui més s'anunciaven eren Goldoni, Molière, Alfieri i Shakespeare. Fou a partir d'aquests anys que els gèneres musicals accentuaren la seva importància, i és quan hi entrà amb força la comèdia sentimental.

 

Durant la guerra del Francès —les temporades que van del 1811 al 1814—, al costat de les obres de Comella, Rodríguez de Arellano i Gaspar Zavala —els tres autors més representats—, l'òpera hi va tenir una presència destacada, així com també les comèdies melodramàtiques i les peces de màgia. Com a novetat, i tenint en compte els esdeveniments de l'època, s'hi introduïren obres que tenien com a finalitat reforçar els sentiments patriòtics dels espectadors. Del 1824 al 1845 la programació operística fou important, amb Rossini i Donizetti com a màxims exponents. D'altra part, durant els anys que van de la mort de Ferran VII (1833) a la clausura de l'edifici (1853) és quan va triomfar i es va consolidar el romanticisme, amb obres d'autors francesos —Scribe, Dumas, Victor Hugo, Delavigne— i espanyols —García Gutiérrez, Zorrilla, Gil y Zárate, Larra.


Bibliografia
  • Esteve, Josep-Joaquim. La música al teatre de Palma (1800-1817). L'efecte de la reforma il·lustrada. Palma: Edicions Documenta Balear, 2008 (Arbre de Mar; 29).
  • Garcías, Domingo. «La Casa de les Comèdies (1667-1853)»; «El públic del teatre (segles xvii-xviii)»; «Els muntatges, els decorats i la publicitat a la Casa de les Comèdies (s. xvii, xviii i xix)», i «Els orígens de l'òpera a Mallorca (1667-1834)». A: Pascual, Aina (coord.). Història del Teatre Principal. Cultura, esplai i societat. Palma: J. J. de Olañeta, 2007, p. 10-65.
  • Mas i Vives, Joan. El teatre a Mallorca a l'època romàntica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986 (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 13).
  • Sabater, Gaspar. De la Casa de las Comedias al Teatro Principal. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1982.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x