Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 27/6/1952
Lloc de naixement: València
Redactor/a: Carmen Giménez Morte
Identificacio/ns

Coreògrafa, intèrpret


Biografia

Directora de la companyia valenciana Ananda Dansa. Es va formar en dansa clàssica i va ampliar els estudis al Centre Internacional de la Dansa de París i al Paris Centre del 1975 al 1981 en diverses disciplines de dansa clàssica i en dansa contemporània. Titulada en dansa clàssica pel Conservatori Professional de Dansa de València, va començar a impartir classes a l’Escola Municipal d’Algemesí (la Ribera Alta), on es van formar algunes de les ballarines que ingressaran en la companyia des dels seus inicis, i posteriorment a l’escola L’Arabesque, a València, al costat de Micaela Torres, on va impartir tant classes de dansa clàssica com de contemporània a causa de les seves llargues estades a París. Des de la meitat de la dècada dels anys vuitanta es va interessar per la producció i la gestió de companyies i el 1997 va acabar el màster en Gestió Cultural: Música, Teatre i Dansa de la Universitat Complutense de Madrid.


Significació

Coreògrafa, ballarina i fundadora de la companyia valenciana Ananda Dansa, centrada en la construcció de nous llenguatges coreogràfics dins de la dansa de creació o dansa contemporània. Premi Nacional de Dansa 2006 en la modalitat de creació atorgat pel Ministeri de Cultura. Premi Importante del diari Levante-EMV el 2007, de la Cartelera Turia el 2005 i de la Cartelera Levante el 2003. Directora, al costat del seu germà Edison Valls, d’una companyia de dansa reconeguda internacionalment que ha visitat més de vint-i-cinc països. Aquests últims anys s’ha centrat a aproximar la dansa al públic espanyol i ha esdevingut una de les companyies que més actuacions fa a la Xarxa Nacional de Teatres Públics. Ha rebut més de trenta-cinc premis i nominacions, set dels quals en els premis Max de les Arts escèniques, i ha realitzat més de 2.000 representacions. Malgrat que la dansa és la seva forma d’expressió prioritària, no renuncia a cap dels altres llenguatges escènics que la condueixin al desenvolupament d’una línia dramatúrgica en els muntatges. Responsable de la creació artística i direcció coreogràfica de la companyia. Directora del Centre Coreogràfic del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana durant el 1991 i el 1992.

El seu interès per la situació sociopolítica de la dansa, al costat de la participació activa en diferents associacions i federacions d’arts escèniques al llarg dels anys, la converteixen en un referent dels canvis socials i polítics que han influït en la dansa des de l’arribada de la democràcia. Consellera de diverses universitats i institucions locals i nacionals, ha estat membre del Consell Nacional de la Dansa de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques en el període 2006-2010. Presidenta de l’Associació d’Empreses de Dansa de la Comunitat Valenciana des de la seva fundació fins al 2007 i vicepresidenta i vocal des del 2010. Membre de la Comissió de Resolució d’Ajudes de l’Ajuntament de València del 2003 al 2010 i des del 2012. Membre del comitè organitzador dels premis Max de les Arts Escèniques, de Fundació Autor i de la taula de treball de coreografia de la Societat General d’Autors i Editors per a estudiar i millorar els drets d’autor dels coreògrafs. A aquesta faceta de col·laboració personal amb entitats públiques i privades, associacions professionals i jurat de premis, cal afegir que des del 2013 forma part de la comissió preparatòria, una pionera iniciativa, per a la constitució de l’Acadèmia de les Arts Escèniques.


Estrenes

El 1981 va guanyar el premi a la Creació de la Diputació de València, i va crear el primer espectacle, Dansa, estrenat el març de 1982 al Teatre Principal. Destiada, que va fer una àmplia gira durant els anys 1984 i 1985 i que es va reposar durant la temporada 1989-1990. L’any següent es va estrenar Crònica Civil V-36/9, creada a través de la memòria dels qui van viure en la infantesa la guerra civil a València. En l’obra titulada Homenatge a K, l’assumpte a tractar és la violència quotidiana del terrorisme. Se li va atorgar el premi a la millor representació europea al Festival Internacional de Manizales (Colòmbia) el 1989, i es va recrear novament el 1996. Aquestes tres primeres produccions tenen una similar estructura compositiva circular, ja que comencen igual que acaben, amb un pròleg i un epíleg i diverses escenes i quadres. Cada escena té el seu propi ritme intern, que s’uneix a un ritme global de l’espectacle. Borgia imperant va ser triat per a representar el País Valencià en l’Exposició Universal de Sevilla del 1992 i va rebre el premi al millor espectacle de dansa en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana el 1993. Frankestein, estrenat el 1997, s’inspira en el text literari. De la col·laboració entre diverses dones coreògrafes i ballarines sorgeix l’obra inspirada en Bertold Brecht Visc en temps ombrívols, estrenada el 1998. Tota una vida, un excel·lent duo interpretat per Toni Aparisi i Susana Rodrigo, es va estrenar l’any 2000. A ulls clucs, estrenada el 2003, va rebre el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, concedit a Rosángeles Valls per la millor direcció coreogràfica. Ànima, de 2006, és l’espectacle amb el qual Toni Aparisi va obtenir el premi com a millor intèrpret masculí de dansa en els Premis Max, després de més de set nominacions en la mateixa categoria. En la producció de Malvats la col·laboració amb els excel·lents ballarins va provocar un canvi en la creació.

Amb els següents espectacles, dedicats al públic infantil i adolescent, Polo de gel (estrenat el 1993) i No intendo (1995) es va iniciar una nova etapa de la companyia en la seva campanya de captació de nous públics. El mag d’Oz, estrenat el 1999 i amb un nou muntatge del 2011, i l’inspirat en el text literari de Peter Pan del 2002 i reestrenat el 2013. El mag d’Oz va obtenir diversos premis, com el del millor espectacle infantil dels premis Max de les Arts Escèniques del 2002, i diversos Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana del 2000: millor espectacle de dansa, millor música per a Pep Llopis i millor intèrpret de dansa per a Susana Rodrigo. Peter Pan va estar diversos anys de gira i va aconseguir, entre d’altres, el premi al millor espectacle infantil en els Premis Max de les Arts Escèniques del 2003. Somiant Alícia al 2005, millor espectacle infantil als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana del 2006. El 2009 es va estrenar El circ de la dona serp, premiat també en diverses categories dels premis Abril, atorgats pels professionals de les arts escèniques, i premi al millor espectacle infantil i a la millor composició musical per a Pep Llopis el 2009 en els premis de Teatres de la Generalitat Valenciana. El 2013 es va reestrenar un nou Peter Pan al Gran Teatre Antonio Ferrandis de Paterna, on la companyia és resident des de l’any 2000, i es va començar una gira nacional durant el 2014. Des de l’any 2000 Rosángeles Valls dirigeix l’Escola Municipal de Dansa de Paterna, València.


Bibliografia

Diversos autorsMoviments. Panoràmica de la dansa contemporània espanyola. Una dècada en moviment. València: Teatres de la Generalitat Valenciana: Obra Social Caixa Madrid, 1997.

Miralles, Remei; Sirera, Josep Lluís (eds.). Ananda Dansa, del baile a la palabra. Veinticinco años en escena. València: Universitat de València, 2007.

Giménez Morte, Carmen. La danza contemporánea en la Comunidad Valenciana. Los primeros pasos. València: Centre Coreogràfic de la Comunitat Valenciana: Teatres de la Generalitat Valenciana: Conselleria de Cultura i Educació, 2001.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x