Josefina Huguet

Intèrpret

Soprano catalana, coneguda internacionalment com Giuseppina Huguet. Va estudiar cant a Barcelona amb el mestre Francesc Bonet (mestre de la també cèlebre soprano Maria Barrientos), de qui va aprendre la tècnica del bel canto de Manuel García. Va debutar al Gran Teatre del Liceu l'any 1888 en el rol de Micaëla de l'òpera Carmen de G. Bizet i, seguidament, el mateix any, va cantar La favorita (Donizetti) junt amb el tenor navarrès Julián Gayarre.

L'any 1890 va aparèixer a la portada d'algunes revistes il·lustrades de l'època i va anar adquirint presència internacional. El 1892 va cantar al Teatro Colón de Buenos Aires i un any després al Real de Madrid. L'any 1895 va cantar a Milà l'òpera de Léo Delibes Lakmé i obtingué les millors crítiques de la premsa; el diari Il Corriere de la Sera (segons la transcripció de La Vanguardia del dia 21 d'abril de 1895) assenyalava: «La garganta de Josefina Huguet es un fenómeno sobrehumano, no sólo es una joya de Cataluña o de España sino una gloria del mundo artístico.» El prestigiós editor i empresari Edoardo Sonzogno li ofereix prolongar les representacions, però Huguet tenia compromisos ja adquirits i va haver de refusar l'oferta; no obstant això, Sonzogno la compromet per tornar la temporada següent al Teatro alla Scala de Milà. L'any 1896 va tornar i va cantar el paper d'Ofèlia a l'òpera Hamlet d'Ambroise Thomas i va aconseguir també un gran èxit. Va ser a partir d'aquest moment que va començar la seva brillant carrera internacional. El mateix any va triomfar a The Academy of Music de Nova York cantant La Sonnambula (Donizetti). Conjuntament amb l'òpera feia concerts i gires internacionals, com l'exitosa gira pels teatres reials a Rússia de 1896 junt amb el baríton italià Mattia Battistini. L'any 1899 va cantar el rol de Violetta de la Traviata (Verdi) al Teatro Regio de Torí, el 1900 va cantar el paper de Rosina d'Il Barbiere di Siviglia (Rosinni) i la Traviata al Teatro Imperiale de Varsòvia, el 1901 va cantar l'Amina de La Sonnambula al Teatro San Carlo de Nàpols i La Traviata al teatre La Fenice de Venècia, i el 1903 va interpretar el rol d'Elvira de I Puritani (Bellini) al teatre Novedades i Mignon (Thomas) al Liceu de Barcelona, entre d'altres.

Dins del seu repertori es pot trobar una gran varietat d'obres, l'amplitud de la qual no només evidenciava la seva capacitat d'adaptació als diferents estils sinó també l'ampli registre, en què destaquen principalment els personatges amb molta agilitat vocal: La Sonnambula, Lucia di Lamermoor (Donizetti), Don Giovanni (Mozart), Il Barbiero de Siviglia, Hamlet (Thomas), Falstaff (Verdi), La Traviata, Faust (Gounod), Carmen (Bizet), Manon (Massenet), La Bohème (Puccini), Rigoletto (Verdi), Romeo et Juliette (Gounod) i Dinorah (Meyerbeer), entre d'altres. 

Giuseppina Huguet fou una de les sopranos lleugeres més importants de la seva època. La crítica deia que tenia una veu d'or amb un fraseig perfecte, una tècnica molt depurada i un so empastat, a més d'una força dramàtica que causava gran emoció a l'audiència. La premsa internacional afirmava que era impossible que existís una gola més privilegiada que la seva. Era especialista en papers de coloratura i dramàtics. L'any 1903 la destacada casa de discos La Voce del Padrone va contactar amb ella per enregistrar a Milà uns discos de contingut operístic. Es va convertir en la primera cantant espanyola que va enregistrar discos comercials. En total en va enregistrar més d'un centenar. És important esmentar l'enregistrament l'any 1907 de I Pagliacci (Leoncavallo). Junt amb Huguet hi havia els tenors italians Antonio Paoli, Gaetano Pini-Corsi i Francesco Cigada i el baríton Ernesto Badini, amb l'orquestra i cor del Teatro alla Scala de Milà, tots sota la batuta del mestre Ruggero Leoncavallo. Els enregistraments de fragments d'òpera són abundosos i variats i es poden destacar: Ombra leggiera (Dinorah), Caro nome (Rigoletto), Son vergin vezzosa (I Puritani), La Perla de Aragуn (Juanita/Yradier), Qui sola vergin rosa (Martha), Io son Titania (Mignon), Parla siam soli… Tutte le feste (Rigoletto), Merce dilette amice (Vespri Siciliani), Pescatori di Perle (Bizet), Non hai compreso amb Fernando De Lucia (Pescatori di Perle), Ah qual colpo amb Fernando de Lucia i Antonio Pini-Corsi, Regnava nel silenzio (Lucia di Lammermoor), Alfredo, Alfredo di questo core amb Gaetano Pini-Corsi i Ernesto Badini (Traviata), O luce di quest'anima (Linda di Chamounix), D'un pensiero amb Aristodemo Giorgini (La Sonnambula) i O lieto suol (Gli Ugonotti), entre un llarg llistat.

A partir de l'any 1903 es va instal·lar a Barcelona i va continuar cantant al Gran Teatre del Liceu, al Novedades i a altres teatres de l'entorn. L'any 1908 va decidir retirar-se de la vida concertística, però va continuar el treball d'enregistrament sonor fins al 1910. També va exercir la docència amb la finalitat de traspassar la seva tècnica de l'escola de Manuel García a les noves generacions.

Martín de Sagarmínaga, Joaquín. Diccionario de cantantes líricos españoles. Madrid: Acento Editorial, 1997.

Alié, Roger. «El Gran Llibre del Liceu». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Vol. 12. Barcelona: Edicions 62, 1999.

Casares, Emilio (dir. i ed.). Historia de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 2002.

Hernández Girbal, Florentino. Otros cien cantantes españoles de ópera y zarzuela (s.XIX y XX). Madrid: Editorial Lira, 1997.

http://cataleg.bnc.cat

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1895/04/21/pagina-6/33395290/pdf.html