Logo Institut del Teatre

Palma, Mallorca, 19-10-1823  Palma, Mallorca15-4-1906

Dramaturg

Redactor/a: Joan Mas i Vives

Biografia

Personatge polifacètic, molt actiu entre el 1840 i el 1906. Es va formar amb els jesuïtes de Palma i amb mestres particulars de dibuix i litografia. Seguí estudis de dret, primer a Barcelona i després a Madrid, on es titulà el 1850. L'activitat professional més important de la seva vida va ser la de mestre d'obres. Obtingué primer la plaça de delineant d'obres públiques, després la d'aparellador de carreteres provincials i, finalment, la de mestre major de fortificacions militars, que ocupà entre el 1854 i el 1880. Va projectar o reformar nombrosos edificis públics emblemàtics de l'illa i també signà treballs topogràfics destacats. A més, fou professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Palma, planificà reformes urbanístiques sobre l'eixample de la ciutat, feu propostes per a la implantació del ferrocarril a l'illa, aixecà el pla topogràfic de molts pobles i va escriure una documentada Guía manual de las Islas Baleares (1891).

Com a literat va ser l'autor popularment més aclamat de tot el segle xix a Mallorca. Començà molt jove a escriure poesia en català, juntament amb Marià Aguiló i Fuster, condeixeble seu. Ben d'hora s'orientà cap a formes poètiques populars i reivindicatives, a la manera de Béranger, encara que també va fer algunes incursions en els gèneres més típics del romanticisme historicista. El moment de més fama li sobrevingué amb la redacció de la revista L'Ignorància (1879-1883), d'àmplia difusió, la més reeixida de les publicacions del costumisme mallorquí. Publicà els llibres de poesia Records i esperances (1885) i Poesies en mallorquí popular (1892) i el de narracions Cuentos mallorquines (1884), i després reuní bona part de tota la seva obra lírica i narrativa als tres volums d'El Mosaico (1896, 1897, 1899).


Significació

En èpoques concretes desenvolupà una gran activitat com a autor teatral. La primera obra dramàtica que va signar fou El cordó de la vila, escrita durant l'epidèmia de còlera a Palma l'estiu del 1865, molt luctuosa, i estrenada el 21 d'abril de 1866 al Teatre Principal de la ciutat. Diversos factors confluïren en la seva irrupció teatral: les característiques de tota la seva literatura, sempre atenta als personatges i a les escenes ciutadanes, de to costumista, que presenta amb profusió de recursos còmics i irònics; l'expansió del teatre en català, en escenaris menors, però molt concorreguts, que va fer que pogués pensar en una certa professionalització, i l'èxit de Frederic Soler, sovint representat també a Palma. El cordó de la vila, una obra més aviat àcida, de forta denúncia política, però diluïda pel relleu que hi tenen les situacions hilarants i estrictament còmiques, va aprofitar-se de l'actualitat del tema de què tractava i va ser representada, regularment, durant la temporada de primavera del 1866. Inicia el teatre en català modern a l'illa i és la més important de les seves obres dramàtiques. Però les expectatives que es va formar no es confirmaren els anys següents, en què es va dedicar intensament a l'escriptura teatral, sense aconseguir que això es traduís en una presència regular dalt dels escenaris. De fet, l'estrena següent no es produeix fins al 12 de desembre del 1869, en un teatre menor, el de la societat La Tertulia, on representa la peça Por no entenderse, publicada molts anys després, el 1881. Es tracta d'una obra ambientada a la casa d'uns fematers on s'ha d'allotjar un militar. És d'una gran comicitat, sobretot pels efectes que es deriven de la col·lisió lingüística entre el castellà del soldat i el mallorquí estricte del matrimoni de fematers. L'astracanada puja molt de to i la caricatura dels personatges deriva directament tant de la deformació i la mala comprensió dels mots com de la confusió i dels equívocs sistemàtics que això provoca. Aquest recurs, el de la paròdia lingüística, era conegut d'antic i ha continuat mostrant la seva eficàcia fins a l'actualitat. De fet, Por no entenderse es va convertir en una peça de repertori obligat, tant per a les companyies còmiques de finals de segle xix o principis del xx com per a la Companyia Catina-Estelrich (1927-1938), la més important del que s'anomenà teatre regional.

La següent representació documentada és del 30 de maig del 1886, quan el Cercle d'Obrers Catòlics de Palma escenificà La pesta groga, publicada el 1890. És una obra que té algun punt de contacte amb El cordó de la vila, atès que va ser escrita un altre cop en una època de contagi, durant la tardor del 1870. Amb escàs contingut polític, obté la comicitat de les escenes costumistes que presenta i del malentès que ocasiona una família que amaga a casa una carbassa i la resta dels personatges creuen que és una empestada. Entorn del Cercle d'Obrers Catòlics es produeix la recuperació teatral de Penya. El 1890 publica dues obres religioses, Catalina Tomàs i La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül, que també s'hi degueren representar. La més interessant és la primera, que combina el drama hagiogràfic amb el de temàtica històrica. Hi té una presència important la trama sentimental relacionada amb una incursió de pirates del nord d'Àfrica al port de Valldemossa. L'hagiografia de la beata, en canvi, es basa en les múltiples biografies populars que se n'editaren. També conté escenes costumistes rurals i ciutadanes. Havia estat escrita el 1874 per ser representada en els actes de commemoració del tercer centenari de la mort de santa Caterina Tomàs, finalment suprimits. També La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül, una estricta lloa barroca plena de personatges al·legòrics, va ser escrita molts anys abans, el 1870, i devia anar destinada a algun acte religiós que no es va portar a terme.

El 1892 va publicar Un criat nou, que la companyia del Cercle d'Obrers Catòlics va representar el gener del 1894. Torna a escenificar un tema molt present en tot el teatre regional posterior: les trifulgues d'un pagès, Tià, molt maldestre i primitiu, que es trasllada a la ciutat, on ha de fer de criat de don Fausto, bon representant de les classes benestants. Tià provoca un desgavell monumental sobre l'escenari, fins que és acomiadat i marxa per reintegrar-se al seu lloc d'origen, sa Calobra. L'obra accentua els valors morals i don Fausto escenifica el jove pretensiós a punt de caure en el llibertinatge, però corregit a temps. També el 1892 va escriure Mestre Fornari, representat almenys durant la temporada 1896-1897 al mateix escenari i publicat el 1900. Es tracta d'una obra molt còmica, centrada entorn del llit on rau el teòric cadàver d'un noble, don Toni, de qui volen heretar diversos personatges, entre els quals hi ha l'ataconador que dona títol a l'obra. Torna a utilitzar diversos recursos que ja trobàvem a El cordó de la vila, com el de la mort aparent o el d'un personatge completament cobert de blanc. També acaba amb un final didàctic i alliçonador.

Entre els seus manuscrits, la major part conservats a l'Arxiu Municipal de Palma, es poden recuperar altres obres acabades, destinades a representacions que finalment no es dugueren a terme. Una de les més importants és La marquesa d'Avinyó. El primer manuscrit, incomplet, és del 1866 i projecta una sarsuela en tres actes i en vers, escrita en català de Mallorca; un segon estadi, del 1871, dona una sarsuela acabada escrita en català central i musicada per Anton Rovira. Finalment, torna a fer-ne una versió el 1895 i la converteix en una comèdia en tres actes, novament en català de Mallorca. Té diverses versions El burro del basurero, datades cap al 1866, en forma de sarsuela i de comèdia extensa. És una obra bilingüe que finalment reduí fins a convertir-la en la peça Por no entenderse. També se'n conserven algunes farses breus en castellà i molts projectes teatrals inacabats.


Estrenes

21 abril 1866. El cordó de la vila. Teatre Principal de Palma, companyia Miquel Sabater.
12 desembre 1869. Por no entenderse. Teatre de La Tertulia. Palma.
30 maig 1886. Sa pesta groga. Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.
Gener 1894. Un criat nou. Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.
1896-1897. Mestre Fornari. Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.


Publicacions

El cordó de la vila, Palma, 1866.
Por no entenderse, Palma, 1881.
Sa pesta groga, Palma, 1890.
Catalina Tomàs, Palma, 1890.
La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül, Palma, 1890.
Un criat nou, Palma, 1892.
Mestre Fornari, Palma, 1900.


Bibliografia
  • Cantarellas Camps, C. (1984). Pedro de Alcántara Peña, maestro de obras militares (1823-1906). Palma.
  • Els brams d'ase (El asno del basurero). Edició a cura de Mercè Picornell Belenguer. A: Anuari teatral de les Illes Balears 2005. Palma / Barcelona, 2007, p. 293-356.
  • Mas i Vives, J. (1986). El teatre a Mallorca a l'època romàntica. Barcelona: Curial, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 292-305.
  • Pons Pastor, A. (1925). Biografia de Pere d'A. Penya. Mallorca.
  • Serra i Busquets, S.; Pujals i Mas, M. (2000). Pere d'Alcàntara Penya. Balears a finals del segle xix. Palma.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x