Logo Institut del Teatre
Redactor/a: Joan Mas i Vives
Descripció

Obra anònima de procedència medieval. Fins al 2001 només se'n coneixien manuscrits del segle XVIII, integrats en una relació erudita de Notícies de Menorca, de Francesc Mercadal, amb nombroses interpolacions i comentaris històrics que en dissimulaven els trets més arcaics. El seu editor modern, Enric Cabra, va localitzar un altre manuscrit, divulgat el 2001 per l'erudit Antoni-Joan Pons, que deu ser de la primera meitat del segle XVII, conservat a l'Arxiu de la Parròquia de Santa Maria de Maó, molt més esquemàtic i, segurament, acostat a l'original antic.

S'insereix en la tradició de les commemoracions anuals de grans efemèrides i se centra en la conquesta de l'illa per part d'Alfons III el Franc, el dia de sant Antoni, 17 de gener del 1287. Encara que el text és molt breu, de només 296 versos en la versió més primitiva, les didascàlies demostren clarament que la representació podia ser fastuosa, a la manera de les batalles entre moros i cristians, tradicionalitzades en moltes altres poblacions de la costa mediterrània. Havia de reproduir el desembarcament de les tropes reials, primer a un illot de davant el port de Maó, i després a Menorca, i tres batalles consecutives, totes guanyades pels cristians, gràcies a l'ajut del sant patró de l'illa i de sant Jordi. La majoria dels versos formen noves rimades, que és el metre més arcaic del teatre de procedència medieval. A més de la derrota dels moros, també s'hi escenifiquen escenes que mostren algunes divergències a l'interior de l'exèrcit catalanoaragonès.

Hi ha notícies documentals que permeten de creure que es representava des de la primera meitat del segle XV. Es devia integrar dins la processó matinal de la diada de Sant Antoni, eix central de la commemoració de la conquesta. El contingut històric s'ajusta a la informació de la Crònica Menorquina, incorporada en una època tardana a les Cròniques d'Espanya, de Pere Miquel Carbonell, obra editada el 1547. És la mateixa font que es feia servir per al sermó del dia de Sant Antoni, un altre acte important de la diada, relacionat amb la Parròquia de Santa Maria de Maó. Tots aquests actes tenien un mateix objectiu: l'exaltació de la incorporació de Menorca a l'àmbit cultural i polític occidental.

La seva representació es degué abandonar a finals del segle XVII, perquè la darrera representació documentada és del 1647. El gener del 2013 la companyia La Clota, dirigida por Pitus Fernández, l'ha reposada en una escenificació feta a la plaça de la Conquista, a Maó.


Significació

És una de les poques peces de teatre medieval profà conservades.


Bibliografia

Cabra Martorell, Enric (ed. i intro.). Presa de Menorca. Seguida de les Notícies de Menorca de Francesc Mercadal. Menorca: Institut Menorquí d'Estudis, 1989.

Mas i Vives, Joan. Estudis teatrals. Barcelona-Palma: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Institut d'Estudis Baleàrics, 2013, p. 153-156.

Pons i Pons, Antoni Joan, «El teatre popular menorquí entre els segles XVIII i XIX: l’obertura de la tradició». A: Rossich, Albert (ed.). El teatre català dels orígens al segle XVIII. Kassel: Edition Reichenberger, 2001, p. 419-421.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x