Quaderns de Teatre ADB

Els «Quaderns de Teatre» neixen l'any 1959 directament vinculats, en una primera etapa, a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Eren dirigits per Joan Oliver i editats, els tres primers números, per la impremta Pal·las A. G. d'Ignasi Riera i, a partir del número 4, per Joaquim Horta, editor. Orfes en aquells anys de la postguerra (finals dels anys cinquanta i seixanta) de qualsevol col·lecció de textos teatrals de prestigi en català, els «Quaderns de Teatre» foren tant un testimoni d'algunes (no pas totes) de les estrenes de l'ADB com una col·lecció al servei de renovar els referents dramàtics tant a nivell de traduccions com de la publicació d'autors catalans que iniciaven la seva activitat en aquells anys. En aquesta primera etapa, històricament la més significativa, es publicaren dotze títols del 1959 al 1962, alguns en numeració doble: 7/8, 10/11 i 14/15, que totalizen els quinze números de la col·lecció abans no canvià d'editorial. El mateix eclecticisme inicial que mou la programació de l'ADB es reflecteix en la publicació dels «Quaderns». Entre les traduccions trobem, entre d'altres, T. Williams, amb Figuretes de vidre (1959); E. Ionesco, La cantant calba (1962); J. Anouilh, Becket o l'honor de Déu (1962), i F. Dürrenmatt, que, amb La visita de la vella dama (1962), ja prefigura un teatre més polític perceptible en títols posteriors. Entre els autors catalans cal remarcar Homes i no (1960), de M. de Pedrolo, i Or i sal (1963), de J. Brossa.

A partir del número 15, i només per tres títols més, tots tres de l'any 1963 i amb format més de llibre que no pas de quadern, l'editorial Fontanella es féu càrrec de l'edició de la col·lecció tot conservant el mateix nom: «Quaderns de Teatre». Més enllà d'un clàssic històric com L'hort dels cirerers de Txèkhov, els altres dos títols ja són un senyal d'un teatre més polític i social, ben present en la dècada dels anys seixanta, en què els principis estètics i ètics del realisme històric penetren en bona part de la literatura catalana, també en el teatre, com una manifestació més de l'oposició crítica al franquisme: els títols Les arrels, d'A. Wesker, i el primer Bertold Brecht, L'òpera de tres rals, que significarà d'altra banda l'obra amb la qual l'ADB ha d'interrompre i suspendre les seves activitats.

Finalment, l'any 1963 editorial Aymà compra el fons de la col·lecció, que d'una manera irregular tindrà una continuïtat fins a arribar, l'any 1982, al darrer títol, número 33, amb Teatre, d'A. Txèkhov en traducció de Joan Oliver. Els quinze títols d'aquesta darrera etapa, que reprèn l'activitat el 1967, responen a una política i voluntat més clares de satisfer i seguir els treball de traducció d'autors vinculats a l'editorial, com és el cas de T. Moix amb traducccions de Shakespeare o Wilde, o del mateix director de la col·lecció, Joan Oliver, amb l'obra d'autors com Txèkhov o Molière. Amb tot, no es pot oblidar, per la importància del moment, una nova traducció de Brecht, La bona persona de Sezuan (1967), de C. Serrallonga; el volum antològic de 6 obres de Jean-Paul Sartre, Teatre (1973), en traducció de J. Oliver, o, del mateix Oliver, Tot esperant Godot (1970), de S. Beckett. Mentre que, entre els autors catalans, a més de la reedició de La fam (1975), de Joan Oliver, cal esmentar Antígona (1968), de Josep M. Muñoz Pujol, i sobretot Teatre (1977), de Josep Palau i Fabre, en el que s'ha de considerar com el primer projecte seriós de recuperació de la seva obra dramàtica.

Gallén, Enric. «Traduir teatre durant el franquisme. El cas dels "Quaderns de Teatre A.D.B." (1959-1982)». A: Diversos autors. Traduir els clàssics, antics i moderns. Barcelona: PAM, 2013, p. 327-350.

Molas, Joaquim. «Els Quaderns de Teatre" de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona». Serra d'Or, núm. 1 (gener 1961), p. 22-23.