L'any 1970, l'editorial Daedalus de Palma de Mallorca anuncia una nova col·lecció de textos teatrals amb obres de F. Formosa, J. Teixidor, J. Bordas, J. M. Benet i Jornet o A. Wesker. El nom de la col·lecció: «El Galliner». Sortí el primer títol, Cel·la 44. Cinc anys en la vida i l'obra d'Ernst Toller, obra de teatre document de F. Formosa sobre textos de Toller. Però el projecte i la continuïtat són assumits el mateix any per Edicions 62 amb el mateix títol i el mateix disseny interior que a Daedalus, però ja amb el grafisme de coberta del duet Geest/Hoverstad, que singularitza la seva llarga primera etapa. Així, el llibre de Formosa també es converteix en el primer d'«El Galliner» d'Edicions 62. Els títols següents van ser els anunciats anteriorment en la col·lecció de Daedalus: La terra es belluga (1970), de J. Bordas; El retaule del flautista (1970), de J. Teixidor; La petita història d'un home qualsevol (1970), de R. Gomis; L'encens i la carn (1970), de F. Formosa; Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1970), de J. M. Josep i Bernet, i La cuina (1971), d'A. Wesker. S'iniciava així la història de la col·lecció de textos teatrals més important i representativa de la literatura dramàtica catalana de la segona meitat del segle xx. Després d'un primer consell de direcció —Castellet, Fàbregas, Formosa i Fuster—, la direcció fou encarregada a Xavier Fàbregas, fins que fou interrompuda per la seva mort, esdevinguda el 1985, en el número 90 de la col·lecció. En incorporar-se Àlex Broch a Edicions 62, la dirigí de 1988 fins a 1999, arribant al número 171 de la col·lecció amb Punt de fuga, de Rodolf Sirera. Progressivament, i amb els canvis editorials produïts a Edicions 62, la col·lecció ha anat perdent relleu, i el darrer volum que a hores d'ara podem consignar és El límit de la fugida, premi de teatre Josep Ametller 2010 de la revista Recull. L'autor és Jordi Condal, i l'any de publicació, el 2011. Amb tot, cal dir que «El Galliner» ha estat i és la col·lecció principal del teatre català contemporani. A través del seu catàleg podem seguir el millor i més representatiu del teatre català de les darreres dècades del segle xx. En els darrers anys, però, altres col·leccions n'han pres el relleu amb una major freqüència i regularitat de publicació, que Edicions 62 sembla haver abandonat, fins al punt que la renovació dramàtica que explica el nou teatre català del segle xxi pràcticament no queda reflectida en el seu catàleg.
