Logo Institut del Teatre

Col·lecció 1970-2011

Persones vinculades: 

L'any 1970, l'editorial Daedalus de Palma de Mallorca anuncia una nova col·lecció de textos teatrals amb obres de F. Formosa, J. Teixidor, J. Bordas, J. M. Benet i Jornet o A. Wesker. El nom de la col·lecció: «El Galliner». Sortí el primer títol, Cel·la 44. Cinc anys en la vida i l'obra d'Ernst Toller, obra de teatre document de F. Formosa sobre textos de Toller. Però el projecte i la continuïtat són assumits el mateix any per Edicions 62 amb el mateix títol i el mateix disseny interior que a Daedalus, però ja amb el grafisme de coberta del duet Geest/Hoverstad, que singularitza la seva llarga primera etapa. Així, el llibre de Formosa també es converteix en el primer d'«El Galliner» d'Edicions 62. Els títols següents van ser els anunciats anteriorment en la col·lecció de Daedalus: La terra es belluga (1970), de J. Bordas; El retaule del flautista (1970), de J. Teixidor; La petita història d'un home qualsevol (1970), de R. Gomis; L'encens i la carn (1970), de F. Formosa; Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1970), de J. M. Josep i Bernet, i La cuina (1971), d'A. Wesker. S'iniciava així la història de la col·lecció de textos teatrals més important i representativa de la literatura dramàtica catalana de la segona meitat del segle xx. Després d'un primer consell de direcció —Castellet, Fàbregas, Formosa i Fuster—, la direcció fou encarregada a Xavier Fàbregas, fins que fou interrompuda per la seva mort, esdevinguda el 1985, en el número 90 de la col·lecció. En incorporar-se Àlex Broch a Edicions 62, la dirigí de 1988 fins a 1999, arribant al número 171 de la col·lecció amb Punt de fuga, de Rodolf Sirera. Progressivament, i amb els canvis editorials produïts a Edicions 62, la col·lecció ha anat perdent relleu, i el darrer volum que a hores d'ara podem consignar és El límit de la fugida, premi de teatre Josep Ametller 2010 de la revista Recull. L'autor és Jordi Condal, i l'any de publicació, el 2011. Amb tot, cal dir que «El Galliner» ha estat i és la col·lecció principal del teatre català contemporani. A través del seu catàleg podem seguir el millor i més representatiu del teatre català de les darreres dècades del segle xx. En els darrers anys, però, altres col·leccions n'han pres el relleu amb una major freqüència i regularitat de publicació, que Edicions 62 sembla haver abandonat, fins al punt que la renovació dramàtica que explica el nou teatre català del segle xxi pràcticament no queda reflectida en el seu catàleg.

Redactor/a: Àlex Broch

Continguts

La primera raó i funció principal d'«El Galliner» ha estat la de ser crònica i reflectir l'evolució i la història del teatre català escrit o estrenat des del seu inici, el 1970, fins a començaments del segle xxi. Ha estat una col·lecció amb voluntat de contemporaneïtat, recollint tant l'obra d'alguns autors de la immediata postguerra com l'edició de les principals obres que marquen l'evolució del teatre independent, els premis Sagarra, la generació de dramaturgs dels setanta o els nous autors donats a conèixer a partir dels anys vuitanta. També ha recollit un ampli catàleg de traduccions del teatre occidental, moltes de les quals fruit de les estrenes, en aquells anys, de les obres en els escenaris catalans. Aquesta intenció de ser una col·lecció que editorialment acompanyés la crònica viva del teatre actual queda confirmada per l'escassa presència de títols històrics o de la preguerra en el seu ampli catàleg, que només recull quatre d'aquests títols: Aïgues encantades (núm. 20), de J. Puig i Ferreter; L'esquetlla de la torratxa (núm. 42), de Pitarra; El cafè de la Marina (núm. 74), de J. M. de Sagarra, i La filla del mar (núm. 100), de Guimerà. Entre els autors de la postguerra, Pedrolo hi té tres títols (8, 35, 46); Brossa, només un (11), però Edicions 62 recollí tot el seu teatre en diversos volums de Poesia escènica. També n'hi tenen un Espriu (43), A. Badia (10) i l'Antaviana (51), de P. Calders. J. M. Muñoz i Pujol és qui, en aquest grup, publicà més obres (39, 108, 125, 142), mentre que Palau i Fabre publicà a la col·lecció totes les obres que donà a conèixer en aquests anys (17, 45, 124). Cronològicament, però, l'aportació més important de la col·lecció és haver recollit les principals obres del teatre independent i dels autors dels setanta, en què és quasi indestriable una cosa de l'altra. Amb major o menor presència, els principals noms hi publiquen: F. Formosa (1, 5), R. Salvat (16, 59). I, entre els més joves, una llarga nòmina encapçalada per l'autor que més obres té i ha publicat a la col·lecció, J. M. Benet i Jornet (6, 13, 34, 40, 48, 55, 68, 86, 90, 110, 120, 140, 149, 159, 166, 185, 192 i, un d'emblemàtic, el 200). Els 18 títols de Benet i Jornet són seguits pels 10 de Rodolf Sirera (27, 36, 47, 54, 70, 85, 94, 107, 147, 171), més els dos conjuntament signats amb J. Ll. Sirera (18, 77), o els 7 de Jordi Teixidor (3, 29, 33, 41, 80, 131, 156). J. Serra i Fontelles hi publicà 4 obres (49, 67, 73, 79). Altres noms són: J. Melendres (28, 37 i, amb J. Abellan, 52), R. Gomis (4, 32, 111), J. Bordas (2), J. Bergoñó (23), J. Vilà i Folch (26, 122), C. Reig (30), J. Casas (133), A. Ballester (145) i G. J. Graells (113, 128). També incorpora nous autors que provenen, inicialment, de la narrativa: T. Moix (24), J. Fuster (76), M. Barbal (122, 179), M. Roig (129), M. A. Oliver (135) i N. Comadira (157). Entre els autors sorgits posterioment, i fins al número 200 de la col·lecció, l'autor més present i constant és S. Belbel (104, 116, 127, 168, 181 i, en col·laboració, 158). Altres: T. Cabré (88, 138, 162, 178), J. M. Gibert (78, 82, 134), J. Guasp (96, 141), J.Cavallé (119, 163) C. Batlle (170, 193), G. Clua (188, 189) i, amb un títol que, en alguns casos, és una primera edició fruit d'un premi de textos dramàtics, J. Barbero (102), L. A. Baulenas (143), J. Peidro / M. Peidro (152), E. Rufas (153), Ll. Bosch (154), S. Pompermayer (160), Ll. Cunillé (164), L. Hansen (169), G. Vàzquez (182), A. Mestres (186), J. Solana (187) i J. Casanovas (195). D'altra banda, pel que fa a les companyies, la col·lecció fa una aposta decidida pel teatre musical representat per Dagoll Dagom (144, 151, 161, 167, 172, 176, 184, 191). Quant a la relació de traduccions, la relació és amplíssima, i en els 200 primers números sobrepassa, quantitativament, el 35% dels títols de la col·lecció. Qualitativament recull els noms clau i més importants de la dramatúrgia internacional.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x