Logo Institut del Teatre

Jaume Melendres

Estrena: Teatre Nacional de Barcelona23-5-1971
Publicació: BarcelonaEdicions 621975

Redactor/a: Àlex Broch.

Descripció

Amb Defensa índia de rei, Jaume Melendres va guanyar l'any 1966 el Premi Josep M. de Sagarra. El mateix autor ha explicat el sentit final de l'obra dient que respon a la voluntat de «descriure el procés d'alienació o d'integració de l'individu en un sistema econòmic i polític». Per tant, l'obra mostra clarament una evolució i un procés de transformació personal que porten de la marginació i el refús inicials a una col·laboració amb els aparells repressors del poder. Aquesta transformació i aquesta col·laboració no són, però, voluntàries, sinó forçades per la violència i la coacció d'aquests aparells repressors.

Jan viu amb la seva dona en un lloc allunyat, erm i desert. Alguna vegada els acompanya una noia gràcies a la intermediació del germà de Jan. En aquest lloc solitari periòdicament es realitzen unes pràctiques militars comandades per un mestre d'armes, personatge fonamental en el text perquè és el representant del poder i la coacció. El mestre d'armes pretén guanyar-se la voluntat de Jan, portar-lo cap als seus interessos i aconseguir que delati la localització del seu germà, que és el veritablement perillós, el rebel i opositor a qui cerquen i busquen. La noia que els acompanya mor quan li explota una de les mines que col·loquen els militars. Davant la incomprensió de la dona, Jan decideix seguir el mestre d'armes per aprendre i aconseguir, amb els coneixements del militar i perquè també diu que deixarà la milícia, una vida millor. L'estratègia del mestre d'armes és guanyar-se la confiança de Jan per aconseguir el seu propòsit. Demana a Jan que vagi a buscar la seva muller perquè el matrimoni pugui reconstruir la seva relació. Però la visita només serveix a Jan per saber que ella ha estat segrestada pels homes del mestre d'armes. A partir d'aquest moment, si vol la seva llibertat, està en mans de les exigències del mestre d'armes, que li demana la localització del germà. Totes les certeses i seguretats de Jan s'afebleixen perquè és presoner de la força dels homes del mestre d'armes. Jan els porta cap a la localització del germà, però aquest darrer finalment fuig, tot i que abans acusa Jan de traïdor i el mata d'un tret. La dona de Jan mig cau en la follia, i el mestre d'armes i els seus homes segueixen amb el mateix objectiu de caçar el germà.


Significació

L'argument no és tan transparent com permet deduir la síntesi, atès que es construeix a partir de paràfrasis, paral·lelismes i elements simbòlics que l'autor utlitza per descriure i explicar el comportament, les raons ocultes i les simulacions que s'amaguen en l'actitud dels personatges, sobretot en relació amb el mestre d'armes i els seus homes. D'altra banda, Jan —a vegades ha estat comparat al personatge K d'El procés de Kafka— no és plenament conscient de tot el que està passant al seu entorn i li està passant a ell. Diguem que és una consciència que es va despertant i creant sense poder fer res per deslliurar-se de la situació que viu o que es veu obligat a viure. És, doncs, víctima d'un poder que no controla ni pot controlar. Per explicar-ne la forma, el mateix Jaume Melendres també ha afirmat que l'obra, la primera publicada per l'autor, s'acosta a un llenguatge expressionista en què la situació dramàtica és com una metàfora que amaga i remet a una transcripció d'una realitat que el text no dona clarament, però que permet imaginar. En el pròleg a l'edició del text, també assenyala, però, com progressivament abandona «els pressupòsits expressionistes» per apropar-se a una concepció més realista i d'arrel brechtiana del teatre.


Bibliografia
  • Bartomeus, Antoni. «Jaume Melendres». A: Els autors de teatre català: testimoni d'una marginació. Barcelona: Curial, 1976, p. 237-249.
  • Formosa, Feliu. «Pròleg». A: Meridians i paral·lels. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 5-10.
  • Riera, Pere. «La producció dramàtica de Jaume Melendres». A: Jaume Melendres i Inglès (1941-2009). Estudis Escènics, núm. 37 (tardor 2010). p. 33-45.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x