Joaquim Vilà Folch

Director, dramaturg, estudiós

Dramaturg i crític teatral. Pedagog i folklorista. Realitzà una àmplia activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular. En aquest sentit, fou membre i ànima del Grup de Teatre El Corn del Patronat Cultural Recreatiu de Cornellà, des d'on dirigí nombrossíssimes de les seves estrenes participant activament en el moviment del teatre independent i en la recuperació del teatre català en els anys seixanta i setanta.

Vilà intentà establir ponts amb la tradició teatral catalana cercant de trobar l'estructura dramàtica essencial per tal de fer-ne ús amb un nou tipus de teatre didàctic, crític i participatiu que incorporés els elements i els recursos de les formes festives del folklore i la tradició popular. En aquesta línia són notables la dramatúrgia sobre Maria Rosa de Guimerà i el muntatge teatral Mort i resurrecció del senyor Esteve que, dividida en dues parts, es basa, la primera, en L'auca de Rusiñol i, la segona, en L'ocell Fènix a Catalunya de J. M. Benet i Jornet.

La seva vinculació al món dansaire el portà tant a la creació de coreografies, com les que féu per a l'espectacle El comte Arnau de Joan Maragall, estrenada el 16 d'abril del 1982 per l'Esbart de Cornellà, amb direcció d'Albert Sans, escenografia i figurins de Fabià Puigserver i la cobla La Principal de Llobregat, amb direcció de Jordi Núñez i Carles Santiago, com a l'estudi amb investigacions i llibres com Albert Sans. 40 anys per a l'esbart dansaire de Rubí.

És remarcable, pel grau d'informació, la seva recerca i l'inventari de les representacions dels Pastorets arreu de Catalunya. Fou membre del Consell Assessor de Cultura Tradicional i Popular del Departament de Cultura, membre gestor i fundador de l'Agrupament d' Esbarts Dansaires i director de la revista especialitzada en dansa tradicional Trencadansa.

Pel que fa al teatre, fou crític teatral en revistes com Destino o Serra d'Or i, al llarg de quinze anys, del diari Avui (1976-1991). Autor de diverses obres: Sota el pes i la força (1968), Segona història (1968, revisada el 1972 i premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra del 1972), El grinyol del bicicle (1970), Foc somort (1971, premi Ponts de teatre de les Festes Pompeu Fabra 1972), Si grinyola, posa-hi oli (premi Ciutat de Granollers 1973); l'estrena i l'obra més celebrada fou, però, Perquè surt de mare el Llobregat (1973), dirigida per Josep Anton Vidal, que havia estat finalista del premi Ciutat de Granollers l'any 1972 i que es publicà el 1975. L'obra planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat. Construïda a partir de referents i elements de la cultura i tradició popular, l'obra esdevé un document i, també, una crítica a un problema endèmic la solució del qual, la canalització del riu, és reivindicat i assumit per tot el poble i la col·lectivitat que el pateix. També féu la dramatúrgia i dirigí l'obra Pedra de tartera (1989), de Marià Barbal, adaptació que es publicà en forma de llibre l'any 1991. En la dramatúrgia de Vilà el monòleg del personatge central, Conxa, s'obre a tres veus diferents que expliquern aspectes parcials, bé que complementaris, del personatge, la qual cosa donà, alhora, unitat i intensitat a la representació. L' obra s'estrenà en alemany, d'abril a juny del 2011, al teatre de la ciutat de Meiningen.

Bonnín, Hermann. «Pròleg». A: Vilà i Folch, Joaquim. Per què surt de mare el Llobregat? Barcelona: Edicions 62, 1975.

Vidal, Josep Anton. «Notes de muntatge». A: Vilà i Folch, Joaquim. Per què surt de mare el Llobregat? Barcelona: Edicions 62, 1975.

Joaquim Vilà i Folch a la Viquipèdia

Joaquim Vilà i Folch a enciclopèdia.cat