Logo Institut del Teatre

Fira-Festival de Circ Trapezi (també denominada Fira de Circ de Catalunya)

Comparteix
Tipologia: Fira-Festival anual de circ contemporani
Dates: 1997
Redactor/a: Jordi Jané
Continguts

Destinat a tota mena de públics, Trapezi programa espectacles nacionals i internacionals de gran, mitjà i petit format, amb un ventall que va de l'esperit de la fira medieval fins a muntatges de caire experimental i avantguardista. La Fira-Festival disposa de molt diferents espais i sol trobar-ne el més adequat per a cada proposta: carrers i places, teatres (Bartrina, Fortuny i Bravium), envelats (Parc de Sant Jordi, Mas Iglesias), cabaret a l'aire lliure (sessions golfes de La Palma) o espais intimistes (RRR, Reus Racó del Riure).

Pel que fa a la creació de nous públics, manté un interès constant en la programació per a escolars. Para una atenció especial al planter d'artistes, amb iniciatives com la secció Cafè i Circ (que havia coordinat el Circ de les Musaranyes, companyia sorgida precisament del curset organitzat per Trapezi) o la posterior El Covador, en què alumnes d'escoles de circ d'arreu del món tenen una primera plataforma internacional per presentar-se en públic.

Trapezi té la vocació de produir o coproduir espectacles i estrenar-los a la Fira, així com d'organitzar actes paral·lels: des d'homenatges a artistes veterans (Totó, Rogelio Rivel, Paulina Schumann o Carlo Colombaioni) a exposicions, conferències, taules rodones i jornades específiques per a professionals.


Trajectòria

Ideada el 1996 pels tècnics de cultura de Reus i Vilanova i la Geltrú (Alfred Fort i Bienve Moya) amb l'objectiu d'incentivar i difondre el circ d'expressió contemporània, la Fira Trapezi va celebrar la primera edició al maig de 1997. Es considera la primera fira-festival de circ de l'Estat espanyol, si bé hi ha el precedent de dues edicions puntuals de la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà (1984 i 1985), que es torna a celebrar anualment des del 1996.

Jordi Aspa i Bet Miralta (la companyia Escarlata Circus) van dissenyar les característiques de la fira i en van ser directors artístics les quinze primeres edicions (1997–2011). Trapezi va començar celebrant-se cada any simultàniament a Reus i Vilanova, amb la voluntat expressa d'optimitzar els recursos públics de les dues ciutats. Cada any s'alternaven els rols de seu principal i seu secundària: la seu principal portava el pes econòmic i organitzatiu i programava el gruix dels espectacles, i la secundària feia un paper de suport tot programant menys espectacles. També amb el doble objectiu de divulgar el circ i optimitzar recursos, en algunes de les primeres edicions Trapezi va tenir subseus a Lleida, Vila-seca i Cubelles, una idea posteriorment desestimada per raons logístiques.

L'alternança Reus-Vilanova es va mantenir fins al 2001, en què l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú es va desentendre del compromís. La forta contestació ciutadana i del mateix sector circense va forçar el consistori vilanoví a reconsiderar parcialment la decisió i, conservant la marca i el logotip, des del mateix 2001 fins a l'extinció definitiva el 2011 va organitzar anualment una fira Trapezi amb espectacles de petit format i atraccions de fira. Bienve Moya va dirigir Trapezi Vilanova fins que es va jubilar al final del 2009. Les edicions 2010 i 2011 les van dirigir, respectivament, Johnny Torres i Manuela Gracián, i Johnny Torres i Jordi Gaspar.

Pel que fa a Reus, del 1997 al 2004 la Fira Trapezi va estar organitzada per l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) i, del 2005 fins que va ser dissolt l'abril del 2013, pel Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER).

La quinzena edició de Trapezi Reus (2011) és l'última dirigida per Jordi Aspa i Bet Miralta. Malgrat que ja havien anunciat la seva retirada un any abans, afers de signe polític compliquen el nomenament de la nova direcció, que no es fa efectiu fins a final de gener del 2012. En els pocs mesos disponibles, el nou director (l'artista circense Jordi Gaspar) només pot enllestir una programació de circumstàncies. Raons similars fan que l'edició 2013 sigui també d'una precarietat que contrasta amb la brillant etapa anterior. El sector circense català reacciona amb un manifest que es divulga en tots els espectacles d'aquesta edició i força una precipitada resposta pública de l'Ajuntament, que confirma el seu compromís amb Trapezi.

Sembla que la divuitena edició (2014) representa un punt d'inflexió per al redreçament de la Fira, amb un lleuger increment del pressupost i més temps de preparació. Tanmateix, es desestima el tradicional espectacle inaugural (que es feia habitualment al Mercadal) i s'opta per un cabaret d'obertura (Domus, amb direcció de Jorge Albuerne), que es presenta al parc de Sant Jordi. Les sessions golfes, que omplien a vessar l'acollidor recinte de La Palma, es traslladen també al parc de Sant Jordi i obtenen una mitjana d'assistència de 2.200 espectadors diaris.

Trapezi Reus ha fet aportacions molt notables al sector circense català. A més de divulgar i dignificar les noves expressions del circ, produir espectacles, crear i modelar nous públics, fomentar el planter i construir un entorn intel·lectual i d'activitats professionals, el paper d'aparador de tendències nacionals i internacionals jugat per Trapezi ha contribuït a consolidar un sector tradicionalment marginat, elevar el nivell de les produccions del país, projectar-les internacionalment i situar Catalunya en el mapa europeu del circ. Totes aquestes aportacions avalen l'opinió generalitzada que en el circ català hi ha un abans i un després de Trapezi.

L'any 2000, Trapezi Vilanova va rebre un Aplaudiment FAD-Sebastià Gasch «per la seva iniciativa, conjuntament amb la ciutat de Reus, de crear el primer aparador i trobada anual internacional de professionals i amants de les noves tendències de les arts del circ».

El 2007, els directors artístics de la Fira-Festival Trapezi (Jordi Aspa i Bet Miralta) van rebre el premi Nacional de Circ de la Generalitat «per la seva aportació a la dignificació i el desenvolupament del circ a Catalunya».

El 2012, la Fira Trapezi de Reus va rebre el Premio Nacional de Circo del Ministerio de Cultura «pel seu compromís amb la nova creació, per la projecció internacional de les arts circenses, per l'apropament d'aquest gènere a tots els públics i per la seva contribució a l'economia i el turisme».


Relació cronològica

(Fins al 2014)

1) 15–18 maig 1997. Reus-Vilanova. 26 companyies. Espectacle inaugural: Les Arts Sauts (Cie. Les Arts Sauts). Producció: Mig maig, direcció Iris Ziordia.

2) 14–17 maig 1998. Vilanova-Reus. 33 companyies. Espectacle inaugural: Zinzin (Cia. Les Tréteaux du coeur volant). Producció: No ens demaneu la lluna en un cove, direcció Jordi Aspa i Iris Ziordia.

3) 13–16 maig 1999. Reus-Vilanova-Cubelles. 26 companyies. Espectacle inaugural: Maudits sonants-Art Céleste (Cie. Transe-Express).

4) 18–21 maig 2000. Vilanova-Reus-Cubelles. 27 companyies. Espectacle inaugural: La Toupie et les rencontres (itinerant de la cia. Mécanique Vivante). Coproducció: El contraaugust, d’Helène Parmelin, amb Hermann Bonnín i Carles Sales, direcció Jordi Aspa i Helena Pla.

5) 9–13 maig 2001. Reus, Vila-seca i Lleida. 35 companyies. Espectacle inaugural: Légende du singe tambourinaire (Circus Baobab de Guinea Conakry, direcció Pierrot Bidon).

6) 8–12 maig 2002. Reus, Vila-seca i Lleida. 50 companyies. Espectacle inaugural: Voler volar, direcció Jordi Aspa i Bet Miralta.

7) 7–11 maig 2003. Reus, Vila-seca i Lleida. 70 companyies. Espectacle inaugural: Això, així, direcció Jordi Aspa. 

8) 12–16 maig 2004. 57 companyies. Espectacle inaugural: K’Barue(Cie. Tréteux di Coeur Volant).

9) 11–15 maig 2005. 60 companyies. Espectacle inaugural: Res cau del cel, direcció Jordi Aspa.

10) 10–14 maig 2006. 60 companyies. Espectacle inaugural: Tot penja d’un fil, direcció Jordi Aspa.

11) 09–13 maig 2007. 60 companyies. Espectacle inaugural: Tot és cosa de dos, direcció Jordi Aspa i Cèsar Compte.

12) 14–18 maig 2008. 55 companyies. Espectacle inaugural: Cocons(Cie. Tréteux di Coeur Volant).

13) 13–17 maig 2009. 41 companyies. Coproduccions: Déu n’hi do (Cia. Àticus), Kampingplatz (Cia. Deados), Anderdesi (Zirkus Frak) i l’espectacle inaugural (Concert en clau de risc, direcció Manel Trias, música de Pascal Comelade i la Bel Canto Orquestra).

14) 12–16 maig 2010. 42 companyies. Coproduccions: Plecs (Cia. Enfila’t) i Atempo (Atempo Circ). Espectacle inaugural: Un Horizonte cuadrado (Compañía De Paso, Xile).

15) 12–15 maig 2011. 48 companyies. Espectacle inaugural: Històries intal·lactuals (eh que m’enteneu?), direcció Roberto Oliván i Roberto Magro. Coproducció: Capas (Cia.eia), direcció Jordi Aspa i Roberto Magro.

16) 17–20 maig 2012. Direcció artística Jordi Gaspar. 38 companyies. Coproduccions: Learning (Atempo Circ) i L’enreixat (titulat posteriorment La Cleda), Cia. Sifò. Espectacle inaugural: Descarrilat,direcció Los Galindos.

17) 9–12 maig 2013. Direcció artística Jordi Gaspar. 24 companyies. Espectacle inaugural: Rien n’est moins sûr (Collectif de la Bascule).

18) 8-11 maig 2014. Direcció artística Jordi Gaspar. 37 companyies. Cabaret d’obertura: Domus. Direcció Jorge Albuerne. Parc de Sant Jordi.


Bibliografia

Compte Margalef, Cèsar. «Trapezi d’alta volada. La invenció d’una història fantàstica». Circ i utopia. Revista del Centre de Lectura de Reus, 7a època, núm. 3 (2n trimestre 2002).

Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x