Logo Institut del Teatre

Josep Andreu i Lasserre, Cubelles (Garraf), 23-4-1896  Sant Pere de Ribes (Garraf)26-7-1983

Intèrpret

Redactor/a: Jordi Jané

Biografia

Artista de circ. Se'l considera un dels màxims exponents dels pallassos del segle XX, amb les mateixes categoria i projecció d'Henry Sprocani Rhum (1904–1953) i Adrien Wettach Grock (1880–1959).
Primogènit de sis germans, inicia la segona generació de la nissaga Andreu-Rivels. Ja de ben jove domina gairebé totes les especialitats de la pista: equilibrisme, acrobàcia, pantomima, trapezi, art eqüestre, dansa, música, paròdia i pantomima, un bagatge enciclopèdic que integra al seu personatge de pallasso august.
Josep Andreu neix accidentalment a Cubelles poc abans d'una actuació dels seus pares (Pere Andreu i Marie-Louise Lasserre, en aquell moment circaires de carrer). Poc després emigren tots tres a França i al cap d'un any Pere i Marie-Louise ja treballen al circ Dusoulier, on neix Marie-Louise Andreu.
Josep (Pepito) i Marie-Louise (Nena) surten a la pista de ben menuts: ell debuta a dos anys, a quatre fa un número còmic d'aixecament de pesos i, quan en té vuit, ell i Nena fan equilibris, mans a mans i dansa acrobàtica. Els germans posteriors (Polo, 1899; René, 1903; Celito, 1906, i Rogelio, 1909) també s'incorporen gradualment a l'espectacle. Tots reben de Pere Andreu una formació tècnicament rigorosa mitjançant una disciplina fèrria a temps complet. Quan, el 1913, la família torna per primer cop a Catalunya (Circ Tívoli), ja hi presenten el número de trapezis baixos que les successives formacions dels Andreu-Rivels mantindran en repertori.
Quan el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial, els Andreu-Rivels s'instal·len a Barcelona i entre 1915 i 1922 Pere Andreu dirigeix el seu propi circ ambulant, el Reina Victoria Eugenia, on Josep Andreu actua en pantomimes acrobàtiques i fa de volant còmic als trapezis baixos. El 1916 veu la pel·lícula Charlot campió de boxa, s'encaterina amb el personatge, decideix recrear-lo al trapezi i s'anuncia com a Charlot Rivels. Els entesos coincideixen que no es tracta d'una suplantació sinó d'una recreació, però la United Artists obliga Josep Andreu a prescindir del personatge creat per Chaplin. D'ençà de llavors farà el trapezi caracteritzat de gentleman lleugerament ebri i s'anunciarà com a Charlie Rivels. A partir de 1935, en què se separa del clan, es veurà obligat legalment a prescindir de la s final i adoptar el definitiu Charlie Rivel.
El 1920, Josep Andreu es casa amb la també artista de circ Carmen Busto (1900-1972), i el 1921, durant unes actuacions dels Andreu-Rivels a Barcelona, els neix Paulina, a qui seguiran Juanito (1923-2004), Charlie (1925-2011) i Valentino (1927-2006). Tots quatre comencen a treballar ben aviat amb la família com a Charlie Rivel's Babys. Anys a venir, Paulina esdevindrà la llegendària amazona Paulina Schumann i els nois muntaran l'exitós trio de dansa acrobàtica Charlivels.
Després del trencament familiar de 1935, Charlie Rivel treballarà amb companys ocasionals i continuarà incloent els Charlie Rivel's Babys en els contractes. Charlie, Carmen i els quatre fills passen bona part de la Segona Guerra Mundial a Alemanya, en el capítol de la seva biografia que ha generat més especulacions i que ell no aclareix en les seves memòries (Pobre payaso). L'abril de 1944 actuen al Ronacher Varieté de la Viena ocupada, a primers de desembre del mateix any ell i família arriben a Copenhaguen en un tren de càrrega fugint de l'Alemanya nazi i la temporada de Nadal 1944-1945 Rivel actua acompanyat dels pallassos Miehe i Brasso al Stockolm Koncerthuset.
Inactiu entre 1948 i 1951, Charlie Rivel reapareix a Munic el setembre de 1952. Després s'exhibeix al Cirque d'Hiver de París i altre cop als millors circs i teatres d'Europa. El setembre de 1954 actua a Barcelona amb la companyia del Circo Price i gràcies a Sebastià Gasch, Sempronio i Postius torna per primer cop a Cubelles, que a la visita següent (1963) li dedica un homenatge. Més endavant Rivel s'instal·larà a Cubelles, primer durant els períodes de descans i després definitivament.
Entre 1972 i 1982 actua arreu d'Europa acompanyat de la seva filla Paulina Schumann en qualitat de clownessa. Havent enviudat el 1972, el juny de 1982 Josep Andreu es casa en segones núpcies amb Margarida Camas.
La temporada de Nadal 1982-1983 actua a Madrid en l'espectacle Historia del circo amb del circ Los Muchachos del capellà Jesús Silva. És l'adéu a la pista. La seva mort el juliol de 1983 és molt sentida arreu del món i motiva la gestació del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel, que se celebra biennalment des de maig de 1984.
Entre l'extensíssim palmarès de Charlie Rivel, trobem: Banda d'Honor dels Circuitos Carcellé (Barcelona, 1954), Caballero de la Orden de Isabel la Católica (Madrid, 1968), Medalla d'Or Ernst Renz (4t Congrés Internacional d'Amics del Circ, 1968), Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo (Barcelona, 1969), Cavaller de l'Orde de la Creu del Nord (Estocolm, 1972), Clown d'Or al 1r Festival Internacional de Circ de Montecarlo (1974), Premi d'Honor FAD-Sebastià Gasch 1979, Monument al Circ Krone de Munic (1981), Creu de Sant Jordi (maig 1983).


Significació

El pallasso august creat per Charlie Rivel és fruit d'una constant evolució, alimentada pel treball diari davant el públic. Cap al final de la seva carrera, i en un procés similar al de Rhum i Grock, el personatge es va decantar notablement cap a la variant d'august excèntric: va arribar un moment que Rivel ja no hauria necessitat un clown com a faire-valoir, perquè podia desenvolupar tot sol les trames dramàtiques a partir del conflicte generat entre ell i els objectes (la guitarra, la cadira, les partitures, etc.). En aquesta etapa final, Rivel es despulla de tot allò que és accessori per mostrar l'ànima del personatge i vehicular l'essència del seu missatge només amb el gest i l'expressió facial.
Profundament arrelat al circ clàssic per naixement i per recorregut vital i artístic, tanmateix va saber entendre l'esperit dels nous temps i, en una acció memorable esdevinguda al Circ Cric el juny de 1981, Charlie Rivel va donar l'alternativa com a pallasso a Jaume Mateu, Tortell Poltrona.


Publicacions

Pobre payaso. Memorias. Barcelona, Ediciones Destino, 1971.


Bibliografia
  • Elias, Jordi (1962). Diálogos en el circo. Barcelona: Ediciones Circo.
  • Elias, Jordi (1964). Deu anys de circ. Barcelona: Edicions Circo.
  • Etaix, Pierre; Ramirez, Francis; Rolot, Christian (1977). Joies du cirque. París: Hachette.
  • Fabbri, Jacques; Sallée, André (editors) (1982). Clowns et farceurs. París: Bordas.
  • Falkman, Willy (1934). Akrobat – oh! (Charlie Rivels). Stockholm: Norstedts & Söners Förlag.
  • Gasch, Sebastià (1962). Charlie Rivel, pallasso català. Barcelona: Editorial Alcides.
  • Jané, Jordi (primera edició: 1996, segona edició: 2000). Josep Andreu i Lasserre, Charlie Rivel. Barcelona: Edicions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Jané, Jordi; Minguet, Joan M. (1997). Sebastià Gasch, el gust pel circ. Tarragona: Edicions del Mèdol.
  • Lévy, Pierre Robert (1991). Les clowns et la tradition clownesque. Sorvilier (Suïssa): Editions de la Gardine.
  • Rémy, Tristan (1945). Les clowns. París: Editions Grasset & Fasquelle.
  • Ripoll Freixes, Enric (1980). Catalans universals. Barcelona: HMB, S. A.
  • Rodríguez, Francisco Javier (1990). Risas y lágrimas. Historia de los payasos españoles. Madrid: Territorio Editorial, S. A.
  • Vinyes, Josep (1983). Charlie Rivel. Barcelona: Edicions de Nou Art Thor.
  • Vinyes, Josep (1992). Charlie Rivel. Sorvilier (Suïssa), Editions de La Gardine, Collection Les cahiers de cirque, num. 4 (edició bilingüe francès-alemany).

Fonts iconogràfiques

Enllaços
  • Circopedia (en aquest moment, aquesta entrada presenta notables errors històrics)

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x