Logo Institut del Teatre
Territori: Sitges (Garraf)
Redactor/a: Ivan Alcázar
Descripció

L'activitat escènica a Sitges en l'actualitat se centra en els teatres del Casino Prado i d'El Retiro. A més de les populars caramelles i la celebració del Carnaval (amb comparses coreogràfiques i carrosses), ambdós mantenen una programació regular de cinema, que combinen amb l'agenda d'arts escèniques, sobretot en el cas del Casino Prado, atès que El Retiro té la sala dedicada exclusivament a cinema. Tot i així, aquesta entitat té una companyia de teatre, un espai escènic a l'aire lliure, als seus jardins, un Festival de Teatre de Sitges (de teatre amateur) i una cartellera de comediants i monologuistes a la jazz-cava, situada al fossat de l'escenari teatral. L'activitat musical es basa en les classes de la seva escola de música i en la cartellera de concerts, també a la jazz-cava. El teatre del Casino Prado acull activitat escènica (concerts i teatre, entre altres Els Pastorets i altres funcions en dates assenyalades). L'entitat té una secció de teatre i una escola de ballet i dansa, a més del carrussel i la colla de caramelles. A Sitges altres espais tenen activitat escènica de manera més esporàdica, com per exemple l'auditori de l'Hotel Melià i el Casal de la gent gran.


Activitat

El primer teatre construït a Sitges data de l'any 1842 i estava situat al carrer de Sant Gaudenci. Arrendat per l'Hospital, era conegut com a Teatre de l'Hospital i, més tard, com a Teatre Vell. Sobretot s'hi feien balls i, més esporàdicament, també teatre. Després de la Guerra Civil l'espai va tornar a funcionar com a teatre, fins a mitjan anys setanta. Ja abans d'aquest teatre existia a Sitges la tradició dels balls parlats (a places i carrers) i les moixigangues (les representacions de caire religiós sobre la passió de Crist). El text dramàtic conservat més antic d'un autor local data del 1839 i és Los dos misántropos, una obra amb text de Marià Duran i Masó i música de Bru Parera. A mitjan segle XIX ja hi havia una companyia de teatre a la vila.

Els locals de les entitats de la Societat Recreativa El Retiro i del Casino Prado Suburense van començar l'activitat la dècada de 1870, tot i que els teatres actuals van ser inaugurats en el primer terç del segle XX. Les arquitectures teatrals són obra de Miquel Utrillo i de Josep Maria Martino, respectivament. Aquestes dues entitats, en forta competència l'una de l'altra, han acollit el gros de la vida teatral, cultural i festiva de la història recent de la vila. Combinaven els balls amb el teatre, amb companyies d'aficionats i de professionals (en temporada estiuenca). Al llarg dels anys tots dos teatres hi van veure néixer companyies amateurs com la Companyia Retirista, El Renaixement i la Penya Nova Renaixença (de teatre líric), o Lo Rebrot, L'Artística i L'Empelt. Les cartelleres dels teatres a partir d'inicis del segle XX es van començar a combinar també amb funcions de cinematògraf (el 1908 a El Retiro), que han continuat fins a l'actualitat. A banda d'aquests dos teatres principals, del 1905 al 1908 va funcionar un tercer teatre, dit La Palma. Hi havia altres agrupacions amb activitat escènica amateur (com ara l'Agrupació Catalanista) i es feia teatre a les escoles i a altres indrets, com La Casa del Poble, coneguda com el Centre Obrer (des del 1903) o el Patronat d'Acció Social Catòlica (des del 1915 i en actiu fins a finals de la dècada de 1980).

Santiago Rusiñol es vinculà a Sitges des d'inicis de la dècada del 1890. S'hi establí, des del 1894, a la casa-taller del Cau Ferrat, on celebrava tertúlies i lectures. Rusiñol col·laborà amb grups de teatre d'aficionats del Casino Prado, dirigí i interpretà obres, féu lectures i assíduament s'hi representaren obres seves (comèdies, drames i monòlegs) per part de les companyies sitgetanes d'aficionats, en els anys següents. Rusiñol organitzà del 1892 al 1899 les cinc Festes Modernistes. La primera i la tercera tingueren un contingut pictòric i literari. La segona, que se celebrà el 10 de setembre de 1893 al Casino Prado, fou una vetllada musical i teatral, amb l'estrena de la peça simbolista La intrusa, de Maurice Maeterlinck (amb traducció de Pompeu Fabra). La quarta Festa Modernista, també al Casino Prado, tingué lloc el 14 de febrer de 1897. Es tractà d'una vetllada musical i teatral, amb l'estrena de La Fada, de Jaume Massó i Torrents i música d'Enric Morera. La cinquena Festa Modernista, el 5 de juliol de 1899, fou una vetllada musical i teatral celebrada al Teatre d'El Retiro, amb l'estrena de Lladres!, d'Ignasi Iglésias, i La reina del cor, de Morera, i la representació de L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol. Fruit de les darreres Festes Modernistes, especialment arran de La Fada, es va provar de promoure un gènere líric pròpiament català, i Enric Morera, Ignasi Iglésias i la societat de Teatre Líric Català emprengueren un projecte de renovació escènica.

Des del 1930, les direccions d'escena i escenografies del pintor Artur Carbonell van dinamitzar i renovar l'escena teatral de Sitges. Amb intèrprets aficionats de la vila, Carbonell va posar en escena a l'escenari del Casino Prado la peça Orfeu (1930), de Jean Cocteau, i altres peces (de Pirandello, O'Neill, Strindberg, Schnitzler, etc.) que va presentar regularment al mateix teatre i ocasionalment en teatres de Barcelona i París. Després de la guerra, Carbonell va continuar amb l'activitat teatral i fundà, conjuntament amb la catedràtica Marta Grau, la companyia Teatro de Arte.

El Festival de Teatre de Sitges va celebrar la primera edició l'octubre del 1967 per iniciativa de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Informació i Turisme i de l'alcaldia de Sitges. En els primers anys del Festival, el certamen es basava en un concurs per a autors dramàtics novells (el Premio Nacional Sitges de Teatro), amb un jurat compost per crítics teatrals de la premsa diària de Barcelona, que premiaven la posada en escena dels textos inèdits per part de companyies no professionals de l'Estat espanyol. Fins al 1976 en fou director l'advocat i director escènic Josep Maria Loperena. Del 1977 al 1986 n'assumí la direcció Ricard Salvat, qui va promoure la modernització i la internacionalització del festival. En aquest període, es va convidar Augusto Boal i A Barraca a les edicions del 1977 i 1978 i, entre d'altres, van presentar muntatges grups i artistes catalans nous i emergents en aquell moment, com El Tricicle (Manicòmic, 1982), Albert Vidal (Parc antropològic el 1983 i El venedor de gelats el 1986) i La Fura dels Baus (l'embrió del que seria Accions, el 1983). En l'etapa de Toni Cots com a director del Festival, del 1987 al 1990, el certamen va concentrar les activitats, es va especialitzar i es va orientar als especialistes. El festival va canviar el nom per Sitges Teatre Internacional (STI). Joan Castells i l'Institut del Teatre s'ocuparen de la direcció de l'edició del 1991, que es va centrar en la dansa.

Del 1993 al 2000 el director en va ser Joan Ollé, amb qui el Festival va apostar pel teatre contemporani i els nous autors. En aquesta etapa també es van promoure el debat teatral i els cursos de formació. Amb Magda Puyo com a directora del 2001 al 2004, el nom del festival es va ampliar i va passar a ser Sitges Teatre Internacional - Creació Contemporània (STI-CC). Es va orientar cap a les noves tendències, la dansa, les arts multimèdia i el debat i l'intercanvi entre creadors. Després de celebrar 35 edicions, el STI en celebrà la darrera el 2004. Des del 2005, el Festival Temporada Alta de Girona en va prendre el relleu com a principal festival escènic de Catalunya.

Al llarg de les successives edicions, els espais del Festival es van anar ampliant i diversificant. Si en els primers anys se celebrava exclusivament al Teatre del Casino Prado (els espectacles) i al Saló d'Or del Palau Maricel (els col·loquis), més tard també van acollir funcions, concerts i debats altres espais de Sitges com El Retiro, l'escorxador, el poliesportiu, l'església parroquial, l'Ateneu i diferents hotels i escoles, a més dels espais públics i els envelats aixecats en diversos emplaçaments de la vila.

La companyia El Gall Groc es creà el 1972 al Casino Prado de Sitges (la companyia va prendre el nom del símbol de l'entitat). Féu la primera obra el 1975: La cantant calba, d'Eugène Ionesco. A aquesta obra en seguirien d'altres, com Guernika, de Fernando Arrabal; El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca, o la sarsuela La verbena de la paloma. El 1980, els membres d'El Gall Groc Vicky Plana i Jordi Milán van crear la companyia La Cubana, que el 1983 es professionalitzà. El 1981 La Cubana presentà al Festival de Teatre de Sitges Dels vicis capitals, sobre uns entremesos mallorquins del segle XVIII. El primer espectacle de creació amb els trets més característics del grup fou Cubana's Delikatessen, consistent en diverses accions en espais públics, que també presentaren al Festival de Teatre de Sitges el 1983.


Bibliografia

Artigas, Isabel. «Artur Carbonell, un artista dedicat a l'art». Criticart (11 desembre 2008). [Consulta: 15 juny 2013]

MAE-Institut del Teatre. Fons Gonzalo Pérez de Olaguer. Carpeta E 179-16/ Sitges Teatre Internacional. 1967-1993. Dossiers de premsa.

Panyella, Vinyet. Paisatge i escenaris de Santiago Rusiñol: París, Sitges, Granada. Barcelona: Curial, 2000.

Parra, Francesc. Cent anys de teatre a Sitges. Història de les companyies teatrals, els músics i els autors locals. De 1839 a 1936. Treball inèdit, guardonat amb el premi Premi Jofre Vilà de Folklore 2012. 

Pérez de Olaguer, Gonzalo. «Sitges Teatre Internacional. 1967/2004». A: Els Anys Difícils Del Teatre Català: Memòria Crítica. Tarragona: Arola, 2008, p. 219-224.

Perrone, Raffaella. Espacio teatral y escenario urbano. Barcelona entre 1840 y 1923. Tesi doctoral inèdita, dirigida per Antoni Ramon Graells. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Composició Arquitectònica, 2011.

Ragué-Arias, Maria-Josep. «Festivals teatrales: ayer y hoy». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, núm 68-69 (2008), p. 219-224.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x