El local del Saló Diana, que va gestionar l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle (ADTE) del 1977 al 1978, era a l'antic Cine Diana, un cinema de barri situat al Districte V o Barri Xino de Barcelona que havia començat a funcionar el 1912 i que també havia acollit espectacles de varietats i cabaret. L'accés principal era pel carrer de Sant Pau, número 85. Abans d'aquest local, els membres de l'ADTE havien visitat altres espais de la mateixa zona, com el Cinema Céntrico. Del Diana n'eren elements característics els dos grans cartells lluminosos als laterals de l'entrada, on s'anunciava la programació, un vestíbul al llarg d'un passatge que conduïa a la sala emmarcat per fileres de columnes a banda i banda, i un espai escènic de grans dimensions (amb més de 800 localitats) amb amfiteatre i balconades als murs laterals.
El Diana va ser objecte d'una adequació parcial per a la nova etapa. Els arquitectes assessors en l'època de Carlos Lucena al capdavant de l'ADTE van ser Jordi Balari i Albert Bastardas, autors d'un projecte de remodelació que pretenia convertir l'espai en un «complex contracultural», però no va prosperar. Després d'un judici que l'ADTE va perdre enfront dels arrendataris del local, es va produir un desnonament a finals de l'any 1978. L'Ajuntament va expropiar el local, que es trobava en una àrea qualificada com a zona d'equipaments. L'aleshores delegat de Cultura, Joan de Sagarra, havia arribat a proposar allotjar-hi el teatre municipal, però l'edifici del Saló Diana no va continuar amb l'activitat escènica, segons fonts municipals a causa del mal estat de l'edifici. Més tard hi va haver una altra proposta municipal per encabir-hi un centre de producció i investigació d'arts i espectacles. A mitjan anys vuitanta l'Ajuntament encara plantejà que l'antic Diana passés a formar part del Liceu. Més tard, però, l'edifici del Diana va ser enderrocat. A l'emplaçament del desaparegut Saló Diana s'hi van construir un gimnàs i un aparcament.
Després del Festival Grec 76, una experiència autogestionària duta a terme per l'Assemblea d'Actors i Directors (AAD) per constituir «un teatre al servei del poble», va sorgir l'ADTE com a escissió de l'AAD. Ho va fer per divergències en temes polítics, culturals i d'organització. A l'ADTE, de caire llibertari i que funcionava com a cooperativa assembleària, hi havia membres com Carlos Lucena i Mario Gas, que se significarien com a representants i portaveus, Joan Solà (administrador), Damià Barbany i Jordi Mesalles, entre d'altres. Prèviament a l'inici de l'activitat i la gestió cooperativa al Saló Diana, l'ADTE va organitzar algunes activitats escèniques en espais no convencionals.
Al Mercat del Born, l'antic Mercat Central de Fruites i Verdures, els dies 19, 20 i 21 de novembre del 1976 es va celebrar una festa multitudinària al voltant d'una posada en escena col·lectiva i festiva del Don Juan Tenorio de Zorrilla. El cap d'any del 1976, l'ADTE va organitzar una revetlla al Poble Espanyol, «La gran revetlla de la calça i el sidral», que amb la recaptació va permetre de pagar el dipòsit i la producció dels tres primers muntatges del Saló Diana: Somni d'una nit d'estiu, Els pispes (cabaret trompa) i La huelga. El Saló Diana va començar a funcionar en un context barceloní en transformació: poc abans (1975) havia desaparegut el Teatre Nacional de Barcelona, en aquell moment estava en discussió el model teatral de la ciutat, amb la Campaña Municipal de Teatro del 1977, i s'havien posat en marxa altres iniciatives renovadores, com el Teatre Lliure i la Sala Villarroel. Les tesis llibertàries i autogestionàries no van impedir al col·lectiu del Saló Diana de sol·licitar unes subvencions públiques que només van ser ateses parcialment, i l'administració de la cooperativa i del teatre va ser polèmica i deficitària.
El Saló Diana va començar a funcionar el 10 d'abril de l'any 1977. El teatre es va anunciar amb eslògans com «Saló Diana, una casa de barrets al servei del poble», «Saló Diana, el caixal del seny de Barcelona» [sic] i «La caixa de trons del districte V». L'espectacle inaugural va ser No hablaré en clase, de Dagoll Dagom i dirigit per Joan Ollé. En el primer any de funcionament del Saló Diana s'hi van celebrar 237 representacions de teatre, 73 jornades de cinema i 66 concerts de música, incloent-hi els balls setmanals que cada dijous s'organitzaven amb la participació de l'Orquestra Plateria. Entre els espectacles i les companyies que hi van passar hi havia els Friends Roadshow, dirigits per Jango Edwards; el Living Theatre amb Siete meditacions sobre el sado-masoquismo político; el Teatro Experimental de Cali, dirigit per Enrique Buenaventura, i l' Odin Teatret; Les trouvadors, del Centre Dramàtic de Courneuve; Loretta Strong, escrit i interpretat per Copi; Plany en la mort d'Enric Ribera, de Rodolf Sirera, pel Teatre del Celobert; Enric IV, de Luigi Pirandello, interpretat per l'anomenada Companyia Inestable del Saló Diana amb direcció de Mario Gas; Marx-Bakunin (Sainetillo político), amb direcció de Damià Barbany; Somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Mesalles i Juanjo Puigcorbé; Els pispes (cabaret trompa), un text de Santiago Sans, amb direcció de Joan Potau i música de Pau Riba i Ezequiel Guillén; Aula Brecht, sobre textos de Bertold Brecht, dirigit per Mario Gas, i el Ballet Contemporani de Barcelona, de Ramon Solé. Hi va haver concerts de Sisa, Pau Riba, Soledad Bravo, La Tribu, La Banda Trapera del Río, els balls amb l'Orquestra Plateria, Esqueixada Snif, Rambla de Nit, Barcelona Traction, La Propiedad es un Robo o Miki Espuma. També s'hi van celebrar actes com les Jornades Llibertàries, l'hivern del 1977.
Col·lectiu Diana. «Epístola de San Pablo 85 a los corintios». Tele/eXpres (4 octubre 1978), p. 27.
Llinás, M. Àngels. «El Diana empieza con fiesta popular». Tele/eXpres (7 abril 1977), p. 21.
MAE-Institut del Teatre. Fons Gonzalo Pérez de Olaguer. Carpeta E 198-04.
Pérez de Olaguer, Gonzalo. «El Saló Diana. Una aventura». A: Els anys difícils del teatre català. Memòria crítica. Tarragona: Arola, 2008, p. 99-104.
Sarrión, Mari Carmen. «Por 300.000 euros al mes, un complejo contracultural». Tele/eXpres (28 juny 1978), p. 26.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.
El Diana, recuperado para el teatro (4 març 1977). Hemeroteca de La Vanguardia. [Consulta: 6 novembre 2014]
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
