Logo Institut del Teatre
Territori: La Rambla, 138. Barcelona.
Dates: 1926/1989-2020
Redactor/a: Raffaella Perrone i Carme Tierz
Descripció

Inaugurat el 23 de setembre del 1926, el Capitol va néixer com una sala cinematogràfica de concepció moderna. Una cúpula rematava el sostre i feia del local, d’un sobri Art Déco, «el preferido de las familias de buen gusto», com pregonava la publicitat. La sala original, de perímetre rectangular i entrada per la Rambla i el carrer Santa Anna, tenia capacitat per a 1.544 persones, distribuïdes a platea i amfiteatre.

El Capitol Cinema es va fer famós gràcies a les façanes publicitàries que va lluir, obra d’Antoni Clavé als primers anys trenta del segle XX i de Fernando Piñana, després de la Guerra Civil. Amb la generosa marquesina que excel·lia a l’entrada, la façana va donar una forta personalitat al local. Tant és així, que la decorada per Clavé amb motiu de l’estrena de Contra el imperio del crimen, l’any 1935, va fer que el Capitol passés a dir-se popularment «Can Pistoles»: el públic va pensar que els impactes de bala simulats a les portes del local eren reals i que el cinema havia estat atracat per una banda criminal.

Igualment, la decoració dels vestíbuls jugava sovint la carta de l’espectacularitat: l’estrena d’El tigre d’Esnapur (1959), per exemple, va convertir el vestíbul del Capitol en una tenda oriental luxosament abillada.

El 22 de juny del 1940, i arran de l’«espanyolització» del nom de sales d’espectacles i comerços de la ciutat imposada pel nou Règim, el Capitol va passar a dir-se Capitolio, denominació que va mantenir fins al 1948. El canvi de rètol va incidir en la decoració del cinema: Joan Munsó Cabús explica que l’empresa gestora va situar la pantalla en una «mena de conjunt arquitectònic que pretenia recordar la majestuositat dels capitolis».

El cinema va patir poques remodelacions, però amb el temps va anar incorporant millores convenientment esbombades pels seus gestors: així, van anunciar la instal·lació del sistema de refrigeració Baviera a la sala de projecció, l’estiu del 1962, dient que el públic tindria la sensació d’estar estiuejant en una vall pirineica.

El 17 de maig del 1989 el Capitol, gestionat per Balañà, va sotmetre’s a una reforma profunda per convertir-se en teatre. Platea i amfiteatre esdevingueren dos espais independents, seguint la tendència de crear multisales iniciada aquells anys: la Sala 1 tenia 523 localitats, i la Sala 2.274. L'autor de la transformació va ser l'arquitecte Enric Mir.

L'1 de març del 2010 la Sala 1 del Capitol va passar a anomenar-se Pepe Rubianes, en homenatge a l'artista, mort el 2009.

El desembre del 2019 es va anunciar el tancament del teatre, que es va fer efectiu el mes de juny de 2020 amb una festa de clausura i d'homenatge, #TheHappyClosing, que es va fer de forma virtual a causa de la pandèmia del coronovarius del 2020.


Activitat

La Cubana, que el 1989 havia estrenat en una carpa a la plaça de Margarida Xirgu Cómeme el coco, negro, va inaugurar el Club Capitol (la Sala 1) el 18 d'abril del 1990 amb aquest clàssic del seu repertori.

Pocs dies després, la Sala 2 va obrir com a cinema i, acabat el contracte amb La Cubana, també la Sala 1 va recuperar la funció cinematogràfica. Ara bé, el teatre hi tornaria amb força el desembre del 1997, quan Pepe Rubianes va estrenar-hi Rubianes solamente, un espectacle que, amb intermitències, s’estaria a la sala fins al 2006. A les darreries dels anys noranta, el cinema encara s’alternava amb el teatre, tot i que aquest darrer copava el protagonisme.

Per les dues sales van passar, ja al segle XXI, Carles Flavià, Gabino Diego, Leo Bassi, Pep Tosar i Rubianes, que va arribar a fer-hi doblet la temporada 2005-2006, quan va ocupar la sala 1 amb Rubianes solamente i la 2, amb Lorca eran todos, un treball sobre el poeta de Granada. L’artista va fer del Club Capitol casa seva. És per aquest motiu que, en honor a la seva memòria, la sala principal es va batejar el 2010 amb el nom de «Sala Pepe Rubianes».

Els darrers anys, abans del tancament del local, els monòlegs d’humor i la comèdia van ser predominants en la programació del Capitol.


Bibliografia

La Vanguardia. Hemeroteca.

Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.

Torras, Jorge. «Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Capitol Cinema: un cine con nombre y apellido Can Pistola». La Vanguardia Española (14 març 1965).


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x