Barcelona. Rambla de Catalunya, 2-4
Redactor: Raffaella Perrone
Dates: 1908-1922, Gran Saló Doré. Abril 1922-1923, Saló Eslava. 7 març 1923-8 febrer 1983, Teatre BarcelonaEl Gran Saló Doré s'inaugurà com a cinematògraf el 25 de desembre de 1908 al mateix lloc on abans hi havia hagut el Café Alhambra (1891), posteriorment convertit en Cine Alhambra (1905).
L'edifici de 1908 era una peça arquitectònicament rellevant per a la ciutat tant per fora, amb la seva façana modernista entre mitjaneres, com per dintre, amb les decoracions de Salvador Alarma i Miquel Moragas, que incorporaren estucats i cortines de vellut.
L'any 1910 va ser sotmès a unes obres de millora per optimitzar-ne les instal·lacions i els serveis. Se'n va ampliar la capacitat, i la façana va ser il·luminada amb focus d'arc voltaic. L'abril de 1922 obrí en el seu lloc el Saló Eslava, que tingué una vida molt curta i tancà el 1923.
El 7 de març de 1923 va ser inaugurat el Teatre Barcelona, obra de l'arquitecte Josep Anglada i Artigas. La façana presentava alguns elements d'estil neobarroc amb un cert aire afrancesat. Disposava de dos pisos, el segon amb tres finestres d'arcs entre pilastres, i coronava la façana un frontó corbat amb un oval central que contenia el nom del teatre i que estava envoltat per dues escultures i un gerro. L'interior del teatre tenia platea i dos pisos en forma de ferradura. La seva centralitat va ajudar que esdevingués una sala molt popular entre els barcelonins.
El 1976 consta un projecte per a la construcció d'una nova coberta i la reforma de la sala espectacle, firmat per l'arquitecte José Rodríguez Lloveras. Després d'un intent de convertir-lo en teatre municipal, el local va tancar les portes el febrer de 1983. La sala s'enderrocà l'any 1987 per construir-hi un hotel.
Al començament, el Gran Saló Cine Doré també fou escenari de cuplet català. Al llarg de les dècades següents va acollir espectacles de tota mena: comèdia, drama, opereta i sarsuela, de la qual feu diverses representacions la soprano madrilenya Amparo Romo Cardenal. En els dos últims anys de vida el cinema quedà molt en segon terme per deixar espai al vodevil, la revista a l'estil francès, cançons i varietats, amb menció especial per a Paquita Escribano, Edmond de Bries i Chelito. El Doré fins i tot arribà a organitzar vetllades de boxa.
Quan va tornar a obrir el 1923 com a Teatre Barcelona, el local va veure desfilar pel seu escenari diverses companyies, com les de Mercè Nicolau, Josep Claramunt o Josep Santpere. Però cal destacar especialment la presència l'any 1935 de Margarida Xirgu interpretant Yerma, de Federico García Lorca, i La dama boba, de Lope de Vega, adaptada també per García Lorca.
Després de la Guerra Civil, el Teatre Barcelona continua amb una programació regular que alterna els gèneres lírics amb el teatre. La rellevància del local fa que s'hi pensi com a seu del Teatro Nacional de Barcelona, però finalment aquest s'instal·la al Teatre Calderón de la Barca.
Als anys seixanta i inicis dels setanta la programació del Barcelona és ben eclèctica. Així, per les taules del teatre hi poden passar Fernando Guillén, Maria Asquerino, Núria Espert, Adolfo Marsillach i Ismael Merlo, i s'hi ofereixen concerts dominicals amb cantants com Raphael, Adamo, Luis Aguilé, Nino Bravo, Los Diablos, Fórmula V... Un eclecticisme que, més mesurat, encara es percep a finals dels setanta quan s'hi posen en escena el musical Oh, Calcuta!; Morí el Merma, del grup de titelles La Claca; Don Jaume el Conqueridor, de Pitarra, amb Joan Borràs; La bella Helena, representada per la companyia del Teatre Lliure, o l'espectacle musical Nou de Trinca.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
