Sala Mercè / Cine Atlàntic

El 1904 Lluís Graner i Arrufí demanà diversos permisos a l'Ajuntament de Barcelona per reformar la planta baixa d'una casa, amb un projecte de l'arquitecte Antoni Gaudí, i habilitar-la com a «establecimiento de su propiedad destinado a espectáculos cinematográficos y dioramas denominado Sala Mercé».

S'hi entrava per un llarg vestíbul, del qual partien dues rampes: una que portava a les Grutes Fantàstiques, inaugurades el desembre del mateix 1904 i localitzades al soterrani del local, i una altra que pujava al saló de descans i a la Sala. Disposats perpendicularment al carrer, aquests dos espais es complementaven: el saló estava decorat amb tons clars i de manera molt sòbria, mentre que la Sala tenia parets rocalloses i era bastant fosca. Tenia un perímetre rectangular tres vegades més llarg que ample, amb bones condicions de visibilitat per la forta inclinació de la graderia i la secció del fossar d'orquestra, mig amagat sota el prosceni. L'acústica era excel·lent gràcies a la concavitat de les parets i el sostre en volta, parcialment ondulat en direcció longitudinal. L'espai quedava il·luminat per una llum molt tènue de bombetes elèctriques embolicades amb papers de colors, amagades entre els forats dels murs.

Les Coves Fantàstiques, d'altra banda, eren un enginyós conjunt de coves fetes de ferro i ciment amb una gran aparença d'autenticitat. A través d'un camí el públic recorria les galeries, on s'havien dipositat diorames i quadres plàstics entre estalactites i estalagmites copiades de les coves mallorquines d'Artà i del Drac.

L'any 1908 Graner es va veure obligat a abandonar la gestió de la Sala Mercè, encara que el local continuà com a cinema fins al 1913.

Del 1936 al 1987 el local va acollir l'Atlàntic Cinema.