Grec, Teatre

Batejat primer com a «Teatre de la Naturalesa» i després com a «Teatre Romà», noms que no van acabar de fer fortuna, el Teatre Grec va néixer com una part del projecte d'enjardinament del parc de Montjuïc dut a terme, entre el 1917 i el 1919, per l'arquitecte francès Jean Claude Nicolas Forestier, a partir d'un encàrrec de Francesc Cambó.

Fou Jean Claude Nicolas Forestier qui, en descobrir el pendent i el tall que havia deixat a la muntanya una antiga pedrera situada als marges de la finca Pubill, va proposar la idea d'instal·lar-hi un teatre a l'aire lliure. El projecte, d'acord amb les normes classicistes més pures, va ser signat per Ramon Reventós amb la col·laboració de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, i se'n va realitzar la construcció definitiva entre el 1919 i el 1923. El conjunt va incloure el teatre, els seus jardins i el Pavelló de la Música, espai que actualment ocupa el bar restaurant del Grec.

Amb capacitat per a 1.894 persones, repartides en un hemicicle de 460 m², la càvea es divideix en dues zones de pendents desiguals. La zona inferior conté grades més amples, alhora que, a la part alta, s'accentua el pendent i s'estrenyen les grades per afavorir una major visibilitat a l'auditori. L'orquestra semicircular segueix la forma tancada dels teatres romans i dona pas al prosceni sobreelevat que acaba en un frons scenae limitat per un penya-segat rocallós i recobert de pollancres i xiprers.

Al centre de l'escenari, de 12 metres de llarg per 8 d'ample, hi havia un templet de pedra de traça clàssica, avui desaparegut, que servia per fer l'entrada i la sortida dels actors durant l'obra. A més a més, unes escales laterals comuniquen amb els corredors subterranis, excavats sota el pendent de la càvea, que van a parar als extrems de l'escena i que serveixen per acollir els serveis i tot el material necessari per a la representació.

El 1972, el teatre es va restaurar perquè amb el temps s'havia anat deteriorant seriosament.