Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 595-599
Redactor: Raffaella Perrone
Dates: 10-10-1923Quan Josep Solà Guardiola, editor de la revista Mundo Cinematográfico, juntament amb Victorià Saludes Soca i Carles Maristany, marquès de l’Argentera, constituïren la societat Metropolitan S. A., el seu propòsit va ser edificar «el cine más moderno de Europa, el más lujoso y el más confortable», amb vocació d’alternar projeccions cinematogràfiques i representacions teatrals.
El projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens plantejava un edifici amb una façana monumental i tres parts funcionalment diferenciades: el soterrani, destinat a sala d'exposicions; la planta baixa, que donava accés a la gran sala d'espectacles i amb un volum de 20 m d'alçària, i la cinquena planta, ocupada pel casino envoltat de terrasses que dominaven el panorama de Barcelona. El resultat fou un edifici entre mitgeres de clara inspiració academicista amb un pòrtic central de tres pisos d’alçària, sostingut per quatre dobles columnes de marbre i rematat per una gran cúpula central i dues torres laterals. Tot decorat amb relleus i grups escultòrics dedicats al drama, la comèdia, la tragèdia, la música, la poesia, la dansa i l'art.
La sala del Coliseum —1.815 localitats— estava organitzada d’acord amb el model establert pels teatres moderns nord-americans i alemanys, amb dos nivells d’amfiteatres volats damunt del pati de butaques. La secció en volta i els estucats reforçaven el model teatral en contraposició amb el sostre pla, inclinat cap a la pantalla, dels moderns cinemes de formigó. Quant als espais annexos, el Coliseum disposava de camerinos individuals i col·lectius, saló de descans, sala de reunions i conferències de premsa, a més de cafeteria.
Inaugurat el 10 d'octubre de 1923, tanmateix l’ambiciós projecte inicial no va ser culminat. La sala d’exposicions del soterrani no es va arribar a inaugurar mai i, en el seu lloc, el 1928 es va instal·lar el Club Billar Barcelona. L'espai panoràmic de la cúpula es quedà també buit fins a 1936, quan s’hi instal·là el Foment de les Arts Decoratives (FAD). Al març de 1941 hi nasqué el Salón de la Moda Española, i el 1960, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, com a secció teatral del FAD.
El Coliseum fou concebut com un escenari apte per rebre tota mena de manifestacions artístiques de la seva època: teatre, òpera, sarsuela, dansa, revista musical, concerts, etc., en el cas que, per falta de pel·lícules o altres causes, s’hagués hagut de suspendre la programació cinematogràfica.
En desfer-se l'any 1923 la Metropolitan S. A., va cedir el lloguer de la sala a la Sociedad Anónima de Espectáculos de Bilbao, distribuïdora oficial en exclusiva de les pel·lícules de la Paramount. Les representacions teatrals, musicals i operístiques convisqueren de manera esporàdica amb les grans estrenes cinematogràfiques. Així, per exemple, l'any 1925 actuaren al Coliseum Pau Casals i la seva orquestra. L'any 1941 hi cantà Rosetta Pampanini. O, el 1942, el baríton Marcos Redondo.
El 1958, l'empresa Balañá es convertí en propietària de la sala. A partir de 2006 el Coliseum acull preferentment espectacles teatrals i concerts.
Expedient SC 39/20, Fons Francesc de Paula Nebot i Torrens. Arxiu Històric del COAC.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
