Tenir un teatre propi era el somni que Joan Guasch i Martha Carbonell abraçaven des que tots dos van graduar-se a l’Institut del Teatre l’any 1965. Un somni que van fer realitat el 1995 en llogar una nau que havia estat plató publicitari, al cor de l’Eixample. Aquest barri, justament, va donar nom al teatre, que el 27 de novembre obria les portes; tenia una disposició a la italiana i una capacitat per a 300 espectadors. Disposava també de pantalla i projector per a sessions cinematogràfiques.
Referent ja en els primers anys de teatre familiar, la mort sobtada de Joan Guasch l’abril del 2000 podria haver posat punt final a l’aventura del Teatre de l’Eixample; en canvi, lluny d’abandonar-la, Martha Carbonell i tres dels quatre fills de la parella, Joan, Josuè i Ruth, van prosseguir la seva tasca. L’homenatge a Joan Guasch pare va implicar, fins i tot, el canvi de nom de la sala, que a partir de maig de 2000 va dir-se Guasch Teatre.
El juny del 2015 es publicava a la premsa que el teatre tancava per fallida econòmica, després de vint anys d’activitat. Els seus responsables no van emetre cap comunicat que confirmés ni desmentís aquest motiu.
Sis mesos després, el 4 de desembre del mateix any, s’anunciava la reobertura de la sala amb un nou nom, Eixample Teatre, i sota la gestió de dues de les companyies de teatre familiar que l’havien sovintejat, Teatritus i La Paparra. La intenció del nou equip gestor era obrir la programació a tota mena de gèneres: «tindrà una àmplia i eclèctica oferta de propostes escèniques de les més variades disciplines artístiques: teatre familiar, òpera, teatre de text, monòlegs, dansa, titelles, cabaret, musicals...», va dir en la seva presentació oficial. El 9 de desembre va tenir lloc la inauguració del renovat teatre.
A partir del 2018 l'empresa teatral Comunicarr va entrar a formar part del projecte aportant la seva experiència tant en el camp de la programació com en el de la gestió.
La tardor de 1995, el Teatre de l’Eixample va iniciar el seu recorregut amb una gran festa que va reunir dalt de l’escenari, entre d’altres, Àngels Gonyalons, Gila, Santi Sans, Boris Ruiz i Jaume Mallofré, i a platea, gent com Carme Sansa, Nadala Batista, Mercè Bruquetas, Joan Maria Gual, Joan Montanyès o Antoni Bartomeus. L’artista Pirondello, que havia estat una de les estrelles del Barcelona de Noche, va ser el mestre de cerimònies la nit inaugural.
L’objectiu inicial d’aquell teatre era oferir dotze hores diàries d’activitat, amb espectacles per a adults i infants, dansa, cinema, música contemporània i cabaret en sessions golfes. La programació teatral va arrencar amb L’agrupació dramàtica de dones mestresses de casa presenta: El misteri de l’assassinat, comèdia dirigida per Tamzin Townsend; la cinematogràfica, amb el Don Quixote inacabat d’Orson Wells, i tant l’una com l’altra definien el caràcter del nou teatre-cinema: entretenir els espectadors, d’una banda, i donar-los l’oportunitat de veure pel·lícules inèdites a la nostra ciutat, d’una altra. Però fou un altre dels eixos de l’oferta, les campanyes escolars, el que va revelar-se decisiu: l’any 2000 la sala s’havia consolidat com a escenari per al teatre infantil.
Des d’aleshores, muntatges com La casa de Bernarda Alba, Terra baixa o Qui té por de Virginia Wolf hi han compartit cartell amb Sant Jordi i el Drac (la llegenda), Ve-t’ho aquí uns pastorets o Rínxols d’or, però la programació familiar sempre guanya la partida a l’adulta. El Guasch Teatre –espai que va ser també escola teatral– fou, fins al moment del seu tancament, un dels referents a Barcelona del teatre familiar.
El 9 de desembre de 2015, sis mesos després de la sortida dels Guasch del teatre, La Paparra i Teatritus va reobrir la sala amb la comèdia musical de petit format Lo tuyo y lo mío, dirigida per Joan Maria Segura. El Conte de Nadal de Charles Dickens, en versió musical i de titelles de la companyia Sim Salabim, va donar el tret de sortida a la programació familiar el 18 de desembre.
L’objectiu de la direcció de l’Eixample Teatre, pel que fa a la diversificació de l’oferta, s’ha assolit plenament: el monòleg humorístic, el musical, la màgia o el teatre conviuen al cartell en sessions distribuïdes per franges horàries, tal com passa en altres espais de Barcelona, com ara el Teatreneu. En la mateixa línia, la programació aposta per la màgia i l’humor (Magia Comedy, Los 39 escalones, ÈXIT, tu què faries?, Solteros exigentes, Xoc de sexes, Sex Escape, ¡Un muerto muy vivo!), pels espectacles de mentalisme de Luis Pardo, per l’stand by comedy de Dani Pérez, Eva Cabezas o Toni Moog o pel teatre i la màgia per a nens i nenes (Magia Junior, El Trencanous, Rock Family).
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.
Revista TeatreBCN.
Entrevista a Martha Carbonell (2012).
Fotografia 1: Agua de Luna. Teatre de l’Eixample, 4 juliol 1996.
Fotografia 2: Assassins Associats. Teatre Guasch, 2007-2008.
Fotografia 3: A força de cançons. Teatre Guasch, 23 maig 2012.
Fotografia 4: Como una canción de los 80.
Fotografia 5: Rock Family.
Fotografia 6: Sex Escape.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
